Resultats de la cerca
Es mostren 206 resultats
Les rupiàcies
Rupiàcies 1 Ruppia cirrhosa a aspecte general de la planta x 0,5, on destaquen les grans bràctees que envolten la tija i el llarg fllament, sovint enrotllat, que duen les flors b espigueta floral amb dues flors que porten dos estams sense filaments i quatre pistils independents x 5 c fruits portats per uns pedicels que s’allarguen x 2 d detall del pistil amb l’estigma sèssil i peltat x 10 e fruit x 8 Eugeni Sierra Són plantes aquàtiques molt senzilles que viuen submergides, encara que sovint suren, a les aigües salabroses de les llacunes o estanys litorals que, sobretot a l’estiu, són més…
Benoît de Maillet: vivent i no vivent
Benoît de Maillet ha estat potser el primer dels autors setcentistes Maupertuis, Diderot, Erasmus Darwin, Buffon, Lacepède que han especulat sobre l’evolució del vivent En aquest fragment, l’autor parteix d’una anatomia comparada amb prou feines esbossada, encara que hi apareix explícitament el recurs a la noció d’homologia entre les ales dels ocells i les aletes dels peixos El reconeixement de la unitat i la plasticitat del vivent és previ i indispensable per a la constitució de la idea de biosfera, perquè va lligat indissolublement a la concepció de les relacions entre vivent i…
sexe
© fototeca.cat
Biologia
Conjunt de modalitats bioquímiques, fisiològiques i orgàniques que polaritzen els individus d’una mateixa espècie en mascles i femelles, de manera que entre ells esdevé possible, pels adequats processos de conjugació o fecundació, una periòdica modificació de la informació genètica.
En éssers vivents primitius bacteris i protists el sexe es manifesta en una polarització poc marcada entre dos individus es produeix una conjugació amb intercanvi de material genètic o bé una fusió Aquests tipus de processos no solament no augmenten el nombre d’individus de l’espècie no són, doncs, reproductors, sinó que en els casos de fusió de dues cèllules el disminueixen El recurs a processos sexuals es dóna sovint, en éssers primitius, en situacions de desgast ambiental En éssers superiors vegetals o animals el fenomen sexual continua essent diferent del reproductor, però es produeixen…
bronze de beril·li
Tecnologia
Aliatge de coure i de beril·li (2%) que, després de trempat a 800-820°C i recuit a 300-350°C, presenta una gran resistència a la ruptura, una gran duresa i una bona plasticitat.
Té la propietat de no produir espurnes, per la qual cosa hom en fa eines i aparells que han d’ésser emprats en zones d’aire contaminat per gasos que formen mescles explosives
Ecoetologia del teixó
Mitjançant estudis de radiotelemetria s’ha pogut analitzar el patró d’ús de l’espai dels teixons de Collserola i Montserrat, com també l’ús que fan dels diferents hàbitats això ha permès tenir un millor coneixement de com els afecta la pressió antròpica i de quins són els ambients clau per a l’espècie Guillem Molina El teixó Meles meles ha esdevingut un model per a l’estudi de la sociobiologia dels mamífers, pel fet que la plasticitat que mostra en la seva organització social ha estat entesa com un estadi primitiu previ al de la sociabilitat que presenten altres carnívors Al…
Cuereta blanca
La cuereta blanca Motacilla alba és lleugerament més grossa que la groga ateny 18 cm i és inconfusible pels colors gris i negre del mantell i blanc del dessota, i, sobretot, pels moviments que fa amb la llarga cua quan camina A l’estiu, el mascle porta la gola negre, mentre que la femella hi té, al mateix lloc, una franja Els joves, com el de la fotografia, són més esclarissats i tenen una taca bruna al pit Fototeca / MC La cuereta blanca és un ocell nidificador comú a tots els Països Catalans, excepte a les Balears i a les zones litorals del S del Principat i el migjorn valencià A la…
Sistema nerviós
© Fototeca.cat
Anatomia humana
El sistema nerviós consta d’una complexa xarxa d’estructures especialitzades que tenen la missió de controlar i regular el funcionament dels diversos òrgans i estructures corporals tot coordinant llur interrelació i també la relació de l’organisme amb el medi ambient Les estructures que componen el sistema nerviós són complexes i sofisticades En general, es compara l’òrgan nerviós principal, el cervell, amb un gran ordinador, però de fet és a la inversa, perquè els ordinadors més moderns tan sols comencen a acostar-se al complex sistema nerviós, el funcionament del qual depassa el de…
física del sòl
Geologia
Part de la pedologia que estudia les propietats físiques del sòl, tant les estàtiques (densitat, color, porositat, permeabilitat, etc) com les dinàmiques (compressibilitat, plasticitat, tenacitat, cohesió, etc), i també el seu comportament tèrmic i el seu estat estructural.
metall
Química
Nom donat a un nombre d’elements, aproximadament uns 70, situats a les primeres columnes de la classificació periòdica o en els períodes de transició, amb alts punts de fusió i d’ebullició, llevat de l’argent viu, que és líquid.
Tots aquests elements tenen en comú unes característiques determinades, que hom anomena característiques metàlliques, les quals representen un conjunt de propietats, com la malleabilitat, la brillantor, la conductivitat elèctrica i calòrica, etc, que es manifesten amb major o menor grau tant en les substàncies pures metalls purs com en les unions de diverses substàncies, és a dir els aliatges La densitat dels metalls és molt variable, entre 0,534 per al liti i 22,48 per a l’osmi, i el punt de fusió oscilla entre - 38,9°C per al mercuri i 3 410°C per al tungstè Propietats diferencials entre…
anatomia humana
Anatomia
Branca de l’anatomia que estudia l’home.
La por i el desconeixement experimentats davant el fenomen de la mort i la constellació de mites i de tabús relacionats amb el cadàver impediren durant millennis que l’home conegués la pròpia estructura en ésser-li'n privat l’estudi A la cultura occidental, la pràctica de l’embalsamament entre els egipcis féu que aquests adquirissin alguns coneixements sobre l’estructura humana Així, en el papir d’Ebers 1500 aC hi ha algunes descripcions anatòmiques, sobretot en el capítol C dedicat al cor i als vasos Els orígens pròpiament científics de l’anatomia cal cercar-los a la Grècia preclàssica L’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina