Sistema nerviós

El cervell

© Fototeca.cat

El sistema nerviós consta d’una complexa xarxa d’estructures especialitzades que tenen la missió de controlar i regular el funcionament dels diversos òrgans i estructures corporals tot coordinant llur interrelació i també la relació de l’organisme amb el medi ambient.

Les estructures que componen el sistema nerviós són complexes i sofisticades. En general, es compara l’òrgan nerviós principal, el cervell, amb un gran ordinador, però de fet és a la inversa, perquè els ordinadors més moderns tan sols comencen a acostar-se al complex sistema nerviós, el funcionament del qual depassa el de qualsevol màquina en plasticitat i possibilitats d’adaptació.

Gairebé tots els organismes animals tenen alguna estructura especialitzada que, a semblança del sistema nerviós humà, els permet de respondre als estímuls. De totes maneres, però, el sistema nerviós humà presenta algunes diferències fonamentals.

D’una banda, el gran desenvolupament de l’escorça cerebral, que permet d’accedir a les anomenades funcions superiors, és a dir, les funcions intel·lectuals pròpies de l’ésser humà. D’altra banda, el desenvolupament del sistema nerviós no és complet en néixer, malgrat que les cèl·lules especialitzades que el componen són presents des del naixement i no es reprodueixen al llarg de la vida. Així, en el seu desenvolupament és fonamental l’aprenentatge, que permet a l’home d’adaptar-se a qualsevol circumstància present al medi ambient, gairebé sense límits preestablerts.

Les malalties i els trastorns que afecten el sistema nerviós poden originar moltíssimes manifestacions, amb particularitats especials en cadascun dels casos. Com que les manifestacions són degudes a alguna alteració en la funció de les estructures que componen el sistema nerviós, és habitual que s’assemblin totes les causades per trastorns de tipus molt divers, la gravetat dels quals no depèn només de l’origen de la alteració causal, sinó també de les estructures afectades. Així, no és estrany que manifestacions greus siguin degudes a alteracions transitòries que al cap d’un temps interrompen l’estímul nociu i permeten una recuperació total. També és possible, però, que l’alteració causal provoqui no solament una fallada funcional d’alguna estructura nerviosa, sinó també la destrucció. En aquest cas, si bé pot succeir que les funcions perdudes siguin assumides per una altra estructura, en general es donen mancances funcionals permanents. O també és possible que alguna alteració, en principi no gaire greu, causi lesions en una zona delimitada del sistema nerviós en què es regulen funcions vitals. Així, no és estrany que l’alteració pugui causar la mort d’una manera inevitable.

Les alteracions neurològiques sempre han d’ésser clarament diagnosticades, sobretot a l’inici, ja que sovint solament és possible d’actuar-hi amb eficàcia abans que es lesionin de manera definitiva les estructures alterades. Per tant, no s’han de menysprear les manifestacions que corresponen a alteracions neurològiques.

Amb els actuals mitjans tècnics, les malalties del sistema nerviós en general poden ésser ben determinades i fins i tot sovint solucionades. Tanmateix, però, moltes de les alteracions neurològiques que apareixen no es poden guarir completament, bé perquè hom en desconeix el mecanisme íntim o bé perquè no hi ha cap procediment que permeti de recuperaries del tot. De totes maneres, sovint és possible d’atenuar-ne els efectes o evitar-los, per exemple amb l’administració de medicaments que actuen corregint el funcionament neurològic afectat. En aquests casos, si es tracta de malalties cròniques que es mantenen molts anys o tota la vida, el contacte del malalt amb el metge és importantíssim per a controlar el curs del trastorn, com també ho és que l’afectat mateix comprengui els mecanismes pels quals actua el tractament que rep.

Com que les funcions intel·lectuals són regulades pel sistema nerviós, no és estrany que les alteracions es puguin acompanyar de manifestacions de tipus mental. En molts casos, però, les alteracions intel·lectuals són preponderants o úniques. Així, en certa manera les malalties i les alteracions que afecten el sistema nerviós es poden diferenciar d’una manera arbitrària en neurològiques i mentals o psicològiques. Així, en el capítol que segueix, aquestes alteracions seran considerades separadament.