Resultats de la cerca
Es mostren 414 resultats
alcandora
Indumentària
Peça de roba interior amb mànigues, a manera de camisa, que portaven homes i dones indistintament.
Sovint era ornada amb or, seda o puntes Usada a partir de l’edat mitjana
La industrialització. Moda, indústria i artesania
El segle XIX va ser el moment del canvi del concepte de moda cortesana existent fins llavors a un nou concepte de moda, del qual avui s’és deutor La moda va canviar i estava més a l’abast d’un públic més ampli, tant a causa dels avenços tècnics de la producció tèxtil —conseqüència de la Revolució Industrial—, que permetien de fabricar molts metres de tela que s’havien de vendre, com a causa dels canvis polítics i sociològics —conseqüència de la Revolució Francesa—, que van fer pujar al poder la burgesia i, per tant, van introduir una nova clientela La nova elit volia una moda especial per a…
Josep Dalmau i Rafel
Pintura
Marxant, pintor i restaurador.
A Barcelona des del 1884, fou deixeble de Joan Brull i assidu d’Els Quatre Gats Residí a París 1900-05 i de tornada fundà una galeria d’art al carrer del Pi 1906 —que després passà al de la Porta Ferrissa 1910 i al Passeig de Gràcia 1923— que mantingué fins el 1930, any que esdevingué director artístic de la Llibreria Catalònia Amb un eclecticisme obert i un menyspreu considerable pel guany material, presentà tota mena d’artistes, especialment aquells que portaven una visió nova de l’art, tant els noucentistes com els avantguardistes Així, presentà Josep Mompou —encara dibuixant…
forner | fornera
Història
Persona que tenia forn per a coure el pa que portaven particulars, i igualment carn, peix o volateria.
La desaparició del pastar casolà, sobretot a ciutat, els féu perdre importància com a ofici propi i donà lloc a l’acaparament per part del flequer de tots els treballs relacionats amb el pa i el forn Les primeres ordinacions dels forners de Barcelona són del 1322 el 1368 forners i flequers constituïren una confraria comuna, i el 1448 un sol gremi, que es regí per les ordinacions del 1453 i del 1807, vigents fins el 1833 La formació d’un gremi únic de forners i de flequers fou general els de València són coneguts com a gremi des del 1373, i reberen noves ordinacions el 1629 privilegi del…
abrigall
Indumentària
A Menorca, vel o mantellina que portaven les dones per a cobrir-se el cap o les espatlles.
acrostoli
Esperó que portaven les galeres per a foradar el flanc de les galeres contràries en les batalles navals.
fopa
Túnica llarga i folgada que els homes i les dones portaven, a l’edat mitjana, damunt la gonella.
Indumentària modernista
La indumentària que va des de l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888 fins cap al 1814-15, és a dir la corresponent al període modernista a Catalunya, és deutora de la francesa pel que fa a la femenina i de l’anglesa pel que fa a la masculina París, amb l’arribada de la Revolució Industrial, es va confirmar com el centre de la moda, que ja ho havia estat des la fi del segle XVII Però al segle XIX no ho fou de la moda cortesana, sinó de la moda seguida per l’alta burgesia, imitada per la petita burgesia i la menestralia L’alta costura parisenca marcava la pauta que seguia la moda…
Torre de Queralbs
Art romànic
Aquesta torre es troba sobre el poble de Queralbs, i al comtat de Cerdanya Mai no degué ésser un castell termenat, ja que en la documentació conservada de Queralbs no apareix esmentat cap castell Per tant, devia ésser una torre de vigilància o guàrdia, com generalment tenien els darrers pobles de les valls, amb la missió de controlar els camins que portaven cap a les valls veïnes El lloc de Queralbs és documentat a partir de l’any 938, quan en el testament d’Aureça, monja, aquesta deixà al monestir de Sant Joan de les Abadesses, on segurament professà, diversos béns, alguns dels…
La indumentària tradicional
Els vestits que la gent porta mereixen ser observats, comparats i estudiats en la mateixa mesura que els monuments històrics, els mobles i els fets culturals, afirma Jean Cuisenier en el catàleg Costume coutume del Musée des Arts et Traditions Populaires de Paris el 1987 Com a objectes culturals, les teles i els vestits transmeten missatges, diferències i pertinences, són elements bàsics a totes les cultures, com a signes d’identitat i de diferenciació respecte a altres grups, com la llengua o l’alimentació Des del final del segle XIX, el tema del vestit regional –com a gran instrument de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina