Resultats de la cerca

La parròquia de Bellestar fou una de les esglésies de la comarca que va dependre, almenys en part, de la canònica de Solsona El lloc de Bellestar és esmentat des de l’any 1138, en què Arnau de Ponts i els seus germans Berenguer de Tarascó i Ramon donaren a Ramon Arnau, Guillem Miró i Bernat Olla un alou situat al camp del Mascançà, davant Linyola, amb el castell que havien de bastir-hi, anomenat Bellestar De l’església, en tenim la primera referència l’any 1151, en una butlla que el papa Urbà II va atorgar a Santa Maria de Solsona confirmant les seves possessions La subjecció de Bellestar a…

Aquest castell, ara desaparegut, era situat al petit llogaret de Llindars, al sud del terme municipal Es tracta d’un castell molt vinculat al castell de Rubinat, del qual fou un annex, i a Sant Pere dels Arquells La primera notícia del castell de Llindars es remunta al 1086, any en què Guillem Bernat d’Òdena, la seva muller i els seus fills dotaren l’església de Sant Pere dels Arquells amb diversos béns, el més rellevant dels quals fou el castell de Llindars, amb la meitat del seu delme, que era situat al comtat de Manresa, dins el terme del castell de Rubinat Amb la donació a la canònica de…

No sabem de cap vestigi que permeti localitzar-ne la ubicació Després de la invasió sarraïna, el comte Guifré el Pelós emprengué la recuperació i el repoblament de Catalunya, a tramuntana dels comtats d’Urgell i de Cerdanya Cap a l’any 875 reorganitzà la vall de Lord, que, segons diu Villanueva, s’estenia des del veïnatge de Cardona fins al coll de Tuixén i des de Canalda fins al torrent d’Agrevolet Posteriorment, l’any 1068, el comte Ermengol d’Urgell, dit també Ermengol de Gerb, atorgà als habitants d’aquesta zona una carta de privilegi i franquesa, alhora que els confirmà les cartes…

Es diu que era d’origen provençal i que exercia de mercader a Barcelona des d’abans del 1210 La tradició el fa fill del poble de Mas Santaspuellas Llenguadoc, bé que la darrera hipòtesi el fa fill de Barcelona, d’una família de Provença establerta a Sant Martí de Provençals Sembla que era el prepòsit o director d’una confraria de cavallers, de ciutadans i de clergues que tenien cura de l’hospital de Santa Eulàlia i que recaptaven almoines per a rescatar captius El 1218, basant-se en la miraculosa aparició de  la Mercè , la confraria es constituí orde El 19 d’agost d’aquell any el bisbe de…

Correspon bàsicament a l’església ampliada i consagrada el 1163 Consta de tres naus, amb volta de canó seguit, amb un transsepte molt estret i tres absis, el major en un pla superior als secundaris Els absis són decorats interiorment amb arcuacions que descansen sobre columnes, amb capitells treballats, i els absis menors són decorats en llurs extrems amb arcuacions cegues, i el major, amb una cornisa sostinguda per permòdols El campanar és ornat també d’arcuacions cegues i té finestrals amb columnes i capitells al primer pis la part superior fou renovada al segle XVI El claustre, construït…

Aquest castell, avui desaparegut, es trobava en l’actual llogaret de Sant Andreu El castell també era conegut pel nom de castell de Sant Andreu Fou un dels termes integrats dins el vescomtat de Castellbò El lloc de Castelló és documentat des del 1024, any en què l’abat Duran de Santa Cecília d’Elins va restituir al bisbe Ermengol l’església de Cortiuda i les dècimes i les primícies de Castelló, retingudes indegudament pel seu monestir El terme del castell de Castelló és esmentat en un document de l’any 1143, data en la qual el prepòsit Arnau donà a Guillem Ramon, de sobrenom Carbonell, i a la…

Aquesta església fou la seu d’una extensa parròquia situada a la part alta de la ciutat Les primeres referències escrites de l’església daten de l’any 1152 En l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis del 1168 apareix com a dependent del prepòsit de l’església de Sant Llorenç A partir dels segles XIV i XV l’església estigué molt vinculada a l’Estudi General, ja que esdevingué centre de la vida universitària Tenia nombrosos beneficis i capelles sostinguts per membres de l’Estudi, principalment de medicina El collegi de metges i els professors de medicina de l’Estudi General sostenien la capella dels…

El nom de l’egipci apa i l’arameu 'abbā en llatí, abbas , que significa ‘pare’, fou donat ja al s IV als grans anacoretes d’Egipte i de Síria per designar una certa paternitat espiritual Jeroni protestà d’aquesta usurpació per part d’alguns monjos del nom que, segons el Nou Testament, Crist volia només per al Pare celestial Això no obstant, les versions llatines de texts orientals difongueren el mot abbas entre els ambients monàstics d’Occident Poc temps abans del 500 començà a designar el prepòsit o superior d’una comunitat religiosa A partir de la regla de sant Benet, l’abat era elegit…

El poble de Pira és situat a la riba dreta del riu d’Anguera, al límit oriental del terme Aquest indret, senyorejat des del segle XI fins a la darreria del XII pels Puigverd, passà posteriorment als templers, els quals el 1248 compraren el domini total sobre Pira a Guillem de Montclús Amb l’extinció de l’orde del Temple, la dominicatura de Pira entrà a formar part del domini dels hospitalers, els quals mantingueren la senyoria fins a la desamortització del segle XIX La primitiva església parroquial dedicada a sant Salvador —de la qual resten alguns vestigis a la part més alta de la població—…

El poble de les Piles de Gaià és a la banda nord de la comarca, a tocar de la carretera C-241 de Montblanc a Manresa, al costat dret Cal situar l’origen d’aquesta població a l’alta edat mitjana, a partir de la construcció d’un castell, l’erecció del qual s’ha d’entendre com una fita més dins el procés de colonització que realitzà la família dels Gurb-Queralt a l’extrem occidental del comtat d’Osona-Manresa Una de les primeres mencions del castell de les Piles data de l’any 1057, quan és esmentat entre les afrontacions territorials en la infeudació que feren Oliver Bernat, fill de Bernat…