Resultats de la cerca
Es mostren 330 resultats
pau de Viena
Història
Tractat de pau signat entre Felip V d'Espanya i l’emperador Carles VI, el 30 d’abril de 1725, i completat per pactes secundaris, dies més tard.
El tractat posava fi a l’enemistat entre els dos monarques i solucionava les qüestions suscitades per la guerra de Successió , tals com la renúncia definitiva de Felip V als territoris de Flandes i a les illes de Sardenya i Sicília, la de Carles VI a qualsevol pretensió damunt els regnes hispànics, l’amnistia respectiva atorgada als súbdits que haguessin militat en el bàndol contrari, la restitució dels béns confiscats per aquest motiu i el mutu reconeixement de títols, honors i graus militars conferits durant la guerra Aquestes condicions tingueren una especial importància per…
assaonador
Història
Persona que assaona les pells o els cuirs.
L’assaonador prenia del blanquer les pells o els cuirs “en blanc”, és a dir, només adobats amb tanins vegetals i sense acabar Damunt aquesta matèria hom aplicava tot un conjunt d’operacions, anomenades actualment d’acabament, i lliurava així un article enllestit per a l’ús que n'havien de fer els sabaters, els basters i l’altre personal d’oficis relacionats amb la pell El treball de l’assaonador començà per ésser l’assaonament amb seu o enseuament, però després la seva tasca s’estengué a moltes altres operacions tals com el tenyiment i el llustratge L’ofici d’assaonador ha restat inclòs dins…
campanyes d’Etiòpia
Història
Denominació donada als episodis bèl·lics internacionals que tingueren com a escenari l’imperi etiòpic a les acaballes del segle XIX i a la primera meitat del segle XX.
La pretensió d’Itàlia d’imposar el seu protectorat sobre Etiòpia, basada en una interpretació tendenciosa del tractat d’Uccialli 1889, conduí a l’enfrontament militar d’ambdós països 1894 L’exèrcit italià, sota el comandament del general Oreste Baratieri, vencé els etiòpics a Koatit i Adigrat i ocupà la província de Tigre, però l’emperador Menelik II el derrotà a Amba Alaji, a Makalle i, com a victòria decisiva, a Adwa març del 1896 Pel tractat d’Addis Abeba octubre del 1896 Itàlia reconegué la independència d’Etiòpia El 1935 els afanys imperialistes de Mussolini i la necessitat…
diligència
diligència de la línia Madrid-Barcelona (1885)
© Fototeca.cat
Transports
Carruatge gros que hom emprava en el transport regular de viatgers.
El nom li fou donat pel fet de la seva velocitat Al s XII llurs plataformes descansaven directament sobre els eixos de les rodes Aquestes primeres diligències milloraren quan hom començà a emprar molles per tal de no fer tan incòmode el trajecte, al s XVIII Habitualment tenien tres compartiments l’anterior, cobert, era el més còmode i hi cabien sis o vuit passatgers de primera classe a la part posterior hi havia el compartiment de segona, i els passatgers de tercera viatjaven en els seients de baca, sobre el sostre, davant l’espai destinat a l’equipatge Desaparegueren gradualment amb l’…
Pau i el seu germà
Cinematografia
Pel·lícula del 2000; ficció de 110 min., dirigida per Marc Recha i Batallé.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Oberón Cinematográfica Antonio Chavarrías, Barcelona, JBA Production Jacques Bidou, París ARGUMENT I GUIÓ MRecha FOTOGRAFIA Hélène Louvart color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Pasqual Otal MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Geronación, Xavier Turull, Fred Vilmar, Toni Xuclà, El Gitano SO Ricard Casals, Albert Manera INTERPRETACIÓ David Selvas Pau, Nathalie Boutefeu Marta, Marieta Orozco Sara, Lluís Hostalot Emili, Alícia Orozco Mercè, Juan Márquez Toni, David Recha Àlex ESTRENA Barcelona en català i Madrid, 25052001 PREMIS Ondas 2001 millor director Sinopsi Àlex…
Alfons de Gandia i d’Arenós
Història
Segon duc de Gandia, comte de Ribagorça i de Dénia i baró d’Arenós, fill d’Alfons de Gandia i de Foix i de Violant d’Arenós.
Pres el seu pare a la batalla de Nájera, fou lliurat com a ostatge amb el seu germà Pere de Villena fins al total pagament del rescat patern Romangué en poder del comte de Foix fins el 1392 Es casà de primer amb Marina de Navarra, germana de Carles III 1397, i després amb Aldonça Marc i de Vilarig, germana gran del poeta Ausiàs Marc Lloctinent reial a Aragó per a lluitar contra les bandositats 1402-03, pel fet de no haver jurat el càrrec fou malvist dels aragonesos, que allegaven contrafur Revocat el nomenament, el rei el féu lloctinent per a perseguir els bàndols de València, respectant,…
Francesc Camprubí
Historiografia catalana
Cronista i frare dominicà.
Ingressà al convent barceloní de Santa Caterina 1584, on fou bibliotecari Escriví una crònica inèdita titulada Lumen Domus o Anals del convent de Santa Caterina de Barcelona , que inclou notícies des del 1219 –any de fundació del convent– fins al 1634 Camprubí començà la seva tasca el 1603 continuant la feina iniciada per altres frares La principal aportació de l’autor fou dotar l’obra d’un ordre cronològic, de manera que, després d’ell, es poguessin continuar recopilant amb facilitat els successos més notables ocorreguts, a la manera d’un llibre de memòries del convent La pretensió…
al·legació de dret
Dret
Invocació d’un fonament de dret en un procés o en un procediment administratiu en defensa d’una petició o d’una pretensió jurídica.
racionalisme
Filosofia
Tendència o doctrina filosòfica per a la qual la raó és una font radicalment molt més vàlida que l’experiència sensible o l’experiència afectiva, o àdhuc l’única font absolutament vàlida, per al coneixement, la comprensió o la interpretació veritable de la realitat.
Contraposat tant a l'empirisme i a l'irracionalisme com, consegüentment, a l'escepticisme, el racionalisme es pot discernir a gairebé totes les èpoques, des de Parmènides fins a Hegel —els seus dos representants més extrems—, bé que troba la seva típica i més estricta expressió en el corrent filosòfic que, als s XVII i XVIII, recull, d’una banda, el desig d’emancipació per part de l’home de tota fe religiosa sobrenaturalista i, d’altra banda, l’entusiasme provocat pels grans descobriments científics de l’època moderna En aquest sentit estricte, el racionalisme correspon al conjunt de sistemes…
Cola di Rienzo
Història
Tribú de Roma.
Notari i gran orador, aspirà a reconstruir un imperi Romà limitat a Itàlia i centrat a Roma, lliure de dominacions estrangeres, concretant així políticament les vagues formulacions nacionalistes de Dant i de Petrarca, amb qui s’escriví Inicià la seva actuació política el 1343 en presidir l’ambaixada enviada a Avinyó prop del papa per un efímer govern popular, sorgit d’una revolta contra el senat i la noblesa romana Havent tornat a Roma amb el càrrec de notari de la cambra municipal per nomenament del papa 1344, aprofità el descontentament popular, a causa de la carestia i del mal govern de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina