Resultats de la cerca

Anomenada primitivament Festa de la collita i, encara avui, Festa de les setmanes šabuot , pel fet d’escaure's set setmanes després dels àzims, fou una festa agrària d’acció de gràcies, que es convertí més tard en la commemoració de la promulgació de la Llei al Sinaí al cap de cinquanta dies de la sortida d’Egipte Fou en ocasió d’aquesta festa que, segons els Actes dels Apòstols , davallà l’Esperit Sant sobre la comunitat cristiana de Jerusalem en forma de llengües de foc i pel miracle de les llengües glossolàlia , signe de la propagació de l’evangeli a tots els pobles Entre…

Es deia primitivament Santa Maria de Montbui i es coneix també per la Tossa de Montbui, nom popular del castell El bisbe de Vic Fruià feu edificar l’església, que romangué inacabada per una forta secada que el 990 feu despoblar la contrada Vers el 1034 el levita Guillem d’Oló o de Mediona la feu acabar, i la consagrà el bisbe Oliba el 1035 És un sòlid edifici preromànic, de tres naus, acabat amb una capçalera de tres absis el 1035 Fou parròquia activa fins el 1614, que la parroquialitat es traslladà al poble de Santa Margarida de Montbui, a la plana, i la de Santa Maria restà com…

Això és degut al fet que els nuclis anticiclònics subtropicals que constitueixen màxims absoluts de pressió determinen que la pressió atmosfèrica augmenti de l’equador fins aproximadament 30° de latitud de cada hemisferi i de manera que aquest augment és tant més reduït com més gran és l’elevació sobre el sòl El protoalisi assoleix gairebé els 10 km d’altura en el mateix equador, i altures tant més petites com més augmenta la latitud, fins al tròpic, i per sobre d’ell regnen corrents d’aire de ponent A la regió equatorial, entre 1 i 2,5 km d’altura es produeix una forta inversió tèrmica, de…

Situació Aspecte que ofereix aquesta església del segle XIII, amb el potent campanar a primer terme ECSA - J Ponsich És situada a la part nord de l’antic recinte del castell Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 32’ 51,6” N - Long 2° 35’ 15” E L’itinerari per arribar-hi és el mateix descrit en la monografia precedent Història És l’actual església parroquial Potser va ser primitivament dedicada a sant Joan i la seva advocació devia canviar quan esdevingué parroquial, en substitució de l’església propera de Sant Miquel Església És un edifici de nau única, coberta amb volta de canó apuntat…

Aquest terme fa referència sobretot a dues formes la petita doxologia, que designa el Gloria Patri amb què es clouen els salms, càntics, etc, i la gran doxologia, que indica l’himne Gloria in excelsis Aquest himne apareix, juntament amb altres càntics, al final del salteri, en el còdex Alexandrinus segle V de la Bíblia grega, i, en una versió lleugerament diferent, en les Constitucions Apostòliques , un document canonicolitúrgic d’Antioquia del segle IV El testimoni més antic de la versió llatina és l' Antifonari de Bangor segle VII, bé que l’himne era cantat, com a mínim, des del segle V…

Els dakotes s’estengueren cap al nord i l’oest dels actuals EUA i cap al sud-oest del Canadà Actualment habiten a les reserves de Dakota del Nord, Dakota del Sud, Nebraska, Montana i Alberta

Els elements principals de què consta són els generadors de so, que poden ésser electrònics purs circuits oscilladors, primitivament amb tríodes, després amb transistors i actualment amb circuits integrats o bé electromecànics electromagnètics —com en l’orgue Hammond—, fotoelèctrics, electroestàtics, etc Els diferents sons, produïts pels generadors, són mesclats i combinats mitjançant circuits adequats accionats pel teclat, i encara hi ha una sèrie de filtres amb els quals hom intenta d’imitar amb més o menys èxit els diferents registres de l’orgue clàssic Finalment hi ha els…

Deriva de l’arameu potser a través del palmirè i és escrit de dreta a esquerra Consta de vint-i-dos signes, tots consonàntics, que es corresponen pràcticament amb els de l’alfabet hebraic Aquests signes, que tenen formes variants segons que vagin separats o units amb el signe anterior o amb el posterior, presenten tres formes diferents d’escriptura l' estranghelo , la més antiga i actualment emprada en les edicions crítiques, la nestoriana anomenada així perquè ha estat usada pels siríacs orientals o nestorians, que se li assembla molt, i la serṭō , pròpia dels siríacs occidentals jacobites i…