Resultats de la cerca
Es mostren 1150 resultats
Mercè Mallarach i Berga

Mercè Mallarach i Berga
© Família Batallé-Mallarach
Literatura catalana
Escriptora.
Des de la dècada de 1950 publicà poesia i prosa als setmanaris olotins Olot Misión i La Comarca d’Olot És autora de les obres en prosa Retalls de la meva infantesa 1995, inèdita i Un temps que fou 2012, amb dibuixos del seu marit Juli Batallé i Murlà , que relaten les vivències de la seva infantesa, i de l’assaig Tres poetesses olotines M Concepció Carreras, Maria Mercè Devesa, Rosa Sacrest 1993 En poesia publicà, entre d’altres, Pensaments 1966, Pel pendís de la poesia 1979, Antull poètic Proses poètiques originals de Mercè Mallarach i Berga 2012, Afluvis de…
Romeu Sabruguera
Cristianisme
Literatura catalana
Eclesiàstic i traductor.
Dominicà El 1277 estudiava al convent de Santa Caterina de Barcelona i el 1302, a París El 1306 obtingué el grau de mestre en teologia a la Universitat de Tolosa, i, de nou a París, hi regí l’Estudi General de Sant Jaume i es relacionà epistolarment amb Jaume I Després fou provincial de l’orde Traduí al català els Salms en prosa que conté l’anomenada Bíblia de Sevilla , amb una prosa literària de notable qualitat, però hom no ha pogut comprovar que fos també l’autor de la compilació feta entre el 1282 i el 1313 Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens…
,
Casimir Giralt i Bullich
Política
Dret
Literatura catalana
Advocat, polític, novel·lista i autor teatral.
Es formà al Centre Nacionalista Republicà i es convertí en una de les figures del Partit Republicà Radical, i detingué la presidència de la minoria d’aquest grup, després del 1931, a l’ajuntament de Barcelona Fou conseller de Finances de la Generalitat 1931-32 Redactor d’ El Poble Català , escriví alguns llibres de prosa en el marc de l’estètica modernista, com Aiguaforts en prosa 1908 i L’obra de Joan Caillol 1917 És autor, també, de diversos drames, comèdies i operetes Deslliurança 1904, drama en un acte i en vers inspirat en un conte d’Oscar Wilde, Boi, el…
,
Max Roqueta
Literatura
Escriptor occità.
Conreador sobretot de la poesia, publicà diversos reculls, com els Sòmnis dau matin 1940, Sòmnis de la nuòch 1942, La pietat dau matin 1963, que influïren profundament sobre la generació poètica apareguda després del 1945 Amb Vèrd Paradís 1961 i Vèrd Paradís II 1974, expressà tot el seu saber poètic amb mots del vell llenguatge popular que sabé introduir en ritmes encantadors Dóna així, també, a la prosa occitana un dels seus models més purs Posteriorment publicà, en poesia, Lo Maucòr de l’unicòrn 1992 i D’aicí mil ans de lutz 1995 i, en prosa, Lo corbatàs roge 1997…
Guilhem Molinier
Història del dret
Literatura catalana
Jurista i poeta.
Els mantenidors del Consistori de la Gaia Ciència li encomanaren la redacció d’un codi gramatical, versificatori i retòric que servís de norma als jutges que havien d’atorgar els premis literaris anuals Ajudat per alguns collaboradors o consellers, entre els quals Bartolomieu Marc, redactà les extenses Leys d’amors , que recullen els aspectes formals de la poesia trobadoresca, defineixen amb gran minuciositat gèneres i subgèneres i donen útils notícies sobre la llengua d’oc Se'n conserven tres redaccions la primera, en prosa, fou escrita entre el 1328 i el 1337 la segona n'és un…
Sa‘dī
Literatura
Poeta persa.
Protegit per l' atabeg de Fārs, des del 1196 fou alumne a la Niẓāmiyya de Bagdad, ciutat on residí fins l’atac mongol del 1226, moment a partir del qual menà una vida errant Establert de nou a Shīrāz als voltants del 1258, es retirà en una ermita dedicat a la meditació fou addicte del sufisme i a la literatura Posseïdor d’una cultura enciclopèdica, les seves obres més reeixides són el Bustān ‘Jardí’, 1257 i el Gulistān ‘Jardí de roses’, 1258, en prosa, ambdues de contingut eticomoral, bé que també és autor de gazals místics i eròtics, d’elegies i panegírics, de tractats místics en prosa i de…
seqüència
Música
En la litúrgia romana, cant rimat que s’interpreta en algunes solemnitats després de l’al·leluia de la missa, abans de l’evangeli.
Antigament també se’n cantaven dins l’ofici diví, especialment després de la capítula Originàriament era un text, a manera de trop , adaptat a una vocalització d’un cant litúrgic, especialment al melisma de l’última síllaba de l’alleluia de la missa Aquesta vocalització, més o menys àmplia segons el grau de solemnitat de la festa, s’anomenava jubilus , melodia o sequentia Els versos aplicats sobre aquesta sequentia foren anomenats prosa o verba De l’expressió prosa ad sequentiam 'prosa feta sobre la seqüència' provenen els dos noms, prosa…
Miquel Peres
Literatura catalana
Escriptor.
Ciutadà de València, hom l’identifica amb el Miquel Pereç que el 1488 fou elegit clavari de censals i el 1514 conseller de la ciutat pel grup dels jurats vells, i que el 1518 i el 1526 exercí el càrrec de lloctinent de mostassaf Intervingué en el certamen marià del 1474 amb la composició Del més alt cel haveu ubert la porta , i a la segona edició del Cancionero general València 1514 figura una Demanda feta per Miquel Perez a Joan Verdancha , que comença D’amor los combats encalsen ma vida Autor d’obres i de traduccions de caràcter religiós Fou, però, més conegut com a escriptor o traductor…
,
Palmira Ventós i Cullell

Palmira Ventós i Cullell
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptora.
Signà amb el pseudònim de Felip Palma De formació autodidàctica i seguint els passos de Caterina Albert, començà a escriure petits quadres en prosa que publicava a Joventut , i que recollí posteriorment a Asprors de la vida 1904 Collaborà a la revista Feminal i es relacionà amb els nuclis d’intellectuals modernistes, particularment amb Jaume Massó i Torrents i Modest Urgell, amb qui compartia l’afició a la pintura La seva obra narrativa, caracteritzada per una important força dramàtica, s’acosta als models de la prosa modernista El 1907 publicà la novella La caiguda…
,
Filippo Tommaso Marinetti
Literatura italiana
Escriptor italià.
Inspirador i teoritzador del moviment futurista, en redactà el primer manifest el 1909 Escriptor en poesia i en prosa molt fecund, propugnà el trencament dels esquemes literaris tradicionals i de la sintaxi com a estructura fonamental de la llengua La seva obra, molt compromesa, s’inserí en l’actualitat dels esdeveniments polítics de la primeria del s XX Al Manifesto tecnico della letteratura futurista 1912, coincident amb la conquesta de Líbia pels italians, celebrà la guerra com “l’única higiene del món” i formulà un ideal estètic que s’expressava en les “folles escultures que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina