Resultats de la cerca
Es mostren 124 resultats
Fons d’art romànic del Museu del Cau Ferrat (Sitges)
Art romànic
El museu El Museu del Cau Ferrat de Sitges fou establert per Santiago Rusiñol l’any 1894, amb la incorporació d’una collecció de ferros forjats que l’artista havia tingut guardada en el seu primer Cau Ferrat del carrer de Muntaner de Barcelona L’edifici havia estat construït per l’arquitecte Francesc Rogent, que reaprofità pedres del vell castell que s’havia aterrat no feia gaires anys No fou, però, fins l’any 1933 que es constituí pròpiament el Museu inaugurat dos anys més tard, que passà a administrar-lo el 1968 la Diputació A més de les estances on habità Rusiñol, es poden veure diverses…
Sant Joan de l’Albera
Situació Petita església parroquial formada per construccions de diferents èpoques, algunes d’alt-medievals, amargades sota un modern arrebossat ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Joan, sota el puig de Sant Cristau 1 015 m, punt culminant d’un contrafort septentrional de la carena de l’Albera, centra el nucli de poblament dispers de l’Albera Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29′ 4″ N - Long 2° 53′ 44″ E Venint de Perpinyà per l’N-9, 1 km al nord del Pertús, surt, a mà esquerra, la carretera D-71 la distància des del dit trencant fins al petit poble de Sant Joan i l’església és de 5 km…
Manuscrit Moralia in Job, de sant Gregori
Art romànic
Foli 1 del ms 30, amb la caplletra Q, decorada amb el típic joc dels colors vermell i blau ECSA - J Colomé Tenim en aquest manuscrit * una part de les Morals de sant Gregori el Gran , en concret des del llibre XI, capítol 3, fins al llibre XXII, capítol 4 Realitzat en pergamí, consta de 198 folis Les mides són 403 × 285 mm, amb una caixa d’escriptura de 285 × 195 mm Cada foli és escrit a dues columnes de 38 línies, i al principi de cada llibre dels Moralia trobem, segons descripció d’E Bayerri, una hermosa viñeta de colores muy vivos y con dibujos típicos de la época * , de les quals parlarem…
esquirol

Esquirol vermell comú (Sciurus vulgaris)
hedera.baltica (CC BY-SA 2.0)
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels rosegadors, de la família dels esciúrids, d’uns 38-45 cm de longitud, cap rodó, musell curt i proveït de llargues i abundants vibrisses, ulls grossos i vius, potes mitjanes amb els dits molt forts i amb ungles corbes i punxegudes que els faciliten d’enfilar-se pels arbres.
La cua té una llargada igual a la del cap i el cos junts, i és coberta de pèls llarguíssims el pelatge del cos és curt, aspre i de color variable, però sempre fosc a les parts superiors i blanquinós a les inferiors Habita en els boscs ombrívols i és essencialment diürn Menja llavors de tota mena, fruites, nous, pinyons, fages i brots tendres i sucosos, bé que també ingereix ous, insectes i ocellets A l’estiu arreplega menjar per a l’hivern i el guarda en els forats dels arbres i sota terra Fa nius, on passa la nit i on neixen i romanen les cries És perseguit per animals molt diversos, i també…
Mare de Déu del Villar (Bigues i Riells)
Art romànic
Situació Edifici romànic molt modificat i vinculat tradicionalment a Sant Feliu de Codines M Anglada L’ermita de la Mare de Déu del Villar es troba situada al límit del terme municipal de Bigues Actualment, pertany a la parròquia de Sant Feliu de Codines i al bisbat de Vic Mapa L37-14364 Situació 31TDG327161 Per anar-hi cal agafar la carretera que surt de Sant Feliu de Codines en direcció a l’Ametlla Poc després de sortir de la població, al punt quilomètric 18,4, a mà esquerra i gairebé al costat de la carretera, entre els arbres, es troba…
Castell de Requesens (la Jonquera)
Art romànic
Situació El castell de Requesens és situat dins el terme de l’antic poble del mateix nom, al vessant meridional del puig Neulós, a la capçalera del riu Anyet, dit aquí riera de Requesens El castell, d’origen antic, és una monumental baluerna, la qual correspon a una reconstrucció del final del segle XIX Mapa 220M781 Situació 31TDG955996 Per anar-hi, cal agafar, al poble de Cantallops, el camí de terra de 6 km que porta fins a Requesens JBH-MLIR Història Aquest important castell fou un dels principals motius de discòrdia, vers mitjan segle XI, entre els comtes Ponç I d’Empúries i…
Santa Fe d’Anseresa (Olius)
Art romànic
Situació No sabem de cap vestigi que ens permeti l’estudi de l’edifici ni tan sols localitzar l’indret on es devia erigir aquesta església, l’existència de la qual no solament consta en els documents, sinó també per una imatge que n’ha pervingut CRP Història Aquesta capella ha donat lloc a opinions contra-dictòries D’una banda s’ha parlat que Santa Fe és la construcció antiga de Santa Maria del Vilaró De l’altra, Antoni Bach creu que és una església diferent, que no tenia res a veure amb aquesta Ho afirma basant-se en la consulta d’Olius del segle XVI, en la qual consta que l’any 1561 el…
Sant Gil de Pinyana (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació L’església de Sant Gil centra el petit conjunt de cases que formen el poble de Pinyana, avui despoblat, el qual és situat a l’esquerra de la vall de Corroncui o de Cadolla, a migdia de la serra de Comillini Mapa 33-11 252 Situació 31TCG259887 Per a arribar-hi partint de la Pobla de Segur, cal seguir la carretera C-144 en direcció N, passant per Senterada abans d’arribar a Sarroca de Bellera, cal desviar-se per un trencall a mà esquerra que mena al despoblat de Pinyana JBP Història De l’església de Sant Gil de Pinyana, no s’han localitzat, ara per ara, referències documentals d’època…
taquiglòssids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels monotremes, de la subclasse dels prototeris, caracteritzats pel fet de tenir el cos arrodonit i el pelatge dur i barrejat amb pues fortes, nombroses i punxegudes, la qual cosa els confereix una gran semblança amb l’eriçó, del qual és fàcil de distingir-los pel llarg musell, en forma de bec tubular, i per les fortíssimes ungles en què acaben llurs potes, molt apropiades per a excavar.
No tenen dents, i amb la llengua, molt llarga, atrapen els insectes dels quals s’alimenten Habiten a Austràlia, Tasmània i Nova Guinea, en llocs rics en vegetació, i comprenen dos gèneres, Echidna i Zaoglossus , el primer amb una sola espècie, l’equidna, i el segon amb tres espècies
Els pentastòmids
Característiques del grup Cefalotòrax de la nimfa infestant d’un pentastòmid Porocephalus crotali vist al microscopi electrònic d’escandallatge × 80 en el qual poden distingir-se els quatre ganxos prominents que envolten la boca J Riley, AA Banaja i JL James Els pentastòmids constitueixen una agrupació sistemàtica d’unes 90 espècies paràsites, de característiques homogènies però encara poc conegudes Tenen el cos allargat, vermiforme i generalment anellat, cobert d’una cutícula quitinosa prima i sense curtir la boca és xucladora i voltada de dos parells de ganxos A la cavitat del cos hemocel…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina