Resultats de la cerca
Es mostren 2141 resultats
Santa Eugènia de Vila-romà (Palamós)
Art romànic
L’església parroquial de Santa Eugènia de Vila-romà és situada al nucli conegut com Sant Joan de Palamós, cap de l’antic terme de Vila-romà i posterior municipi de Sant Joan de Palamós, el qual fou agregat al de Palamós l’any 1942 Fins l’any 1428 la població de Palamós depengué de la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà L’any 1163 en una butlla del papa Alexandre III hom confirmava l’alou de “ villa Romaní” al monestir de Sant Feliu de Guíxols En una sentència arbitral de l’any 1191 s’esmenta l’ “ecclesiam Sanctae Eugeniae” La “ capellae de Villaromano ” és esmentada en el testament del…
recollida de deixalles
Electrònica i informàtica
Procés que identifica les cel·les que ja no són utilitzades i les allibera.
La gestió dinàmica de la memòria, és a dir, que les tasques i estructures de dades vagin ocupant memòria a mesura que la necessiten, i alliberant-la quan ja no l’han de menester, fragmenta la memòria La recollida de deixalles d’una banda comprova la integritat de les referències i de l’altra augmenta el rendiment del sistema
Santa Maria de la Fullola (Tortosa)
Art romànic
Aquesta església és situada al despoblat de la Fullola, al costat del castell del mateix nom, al NE del terme municipal, tocant al Perelló No se’n tenen referències documentals, però és molt possible que tingui un origen anterior al segle XIV El lloc fou repoblat mitjançant dues cartes de poblament atorgades els anys 1208 i 1216
Sant Climent de Vilaller
Art romànic
Aquesta església és la parròquia del poble de Vilaller No se’n tenen referències documentals anteriors al 1300, si bé el seu titular, molt antic, fa pensar que podria tenir un origen romànic El lloc de Vilaller també és documentat tardanament, a partir de l’inici del segle XIV L’actual església és un edifici del segle XVIII
Antoni Estradera i Fondevilla
Pintura
Pintor.
De formació autodidàctica, residí habitualment a Barcelona, on es donà a conèixer l’any 1945 Les seves primeres obres són marcadament postimpressionistes, bé que aviat evolucionaren vers plantejaments expressionistes i, sobretot, coloristes Fou membre fundador del grup Lais i signant del Manifest negre 1949 La seva evolució posterior tendí a simplificar les referències a elements concrets
Jordi Casacuberta i Codinach
Pintura
Pintor.
Estudià a l’Escola de Belles Arts d’Olot i començà a pintar regularment vers el 1969 D’un bon començament experimentà diversos procediments alhora que evolucionava vers l’abstracció L’assolí plenament el 1974, bé que en les seves pintures hi ha sempre referències a figures humanes Ha conreat també el gravat i la pintura mural
Castell de Golmés
Art romànic
Del lloc de Golmés se’n tenen referències des de l’any 1079 El seu castell és esmentat en el testament de Bernat d’Anglesola de 1182, que n’era el senyor Golmés va pertànyer a la baronia de Bellpuig fins al segle XIX Segons J Lladonosa, el castell era situat on ara hi ha l’església parroquial
Archie Shepp
Música
Saxo tenor i soprano de jazz nord-americà.
Els anys seixanta collaborà amb destacats exponents del free-jazz , com ara Cecil Taylor, i es convertí en un dels principals difusors i intèrprets d’aquest moviment per la dimensió agressivament reivindicativa de les seves actuacions El seu estil combina l’avantguardisme amb les referències a la història del jazz Els anys setanta adoptà un llenguatge proper al bop
la Cisa

Santuari de la Cisa
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de la Cisa, situat a tocar del mas Cisa del terme de Premià de Dalt (Maresme), entre aquest poble i Vilassar de Dalt.
El lloc de la Cisa és esmentat ja el 995, i la masia, al segle XIII hom té referències del santuari des del 1408 l’edifici construït el 1543 fou cremat el 1713 per les tropes borbòniques només en restà la imatge gòtica El nou edifici fou acabat el 1759 Fins el 1936 posseí una gran quantitat d’exvots mariners
coordenades cartesianes

coordenades cartesianes al pla
Matemàtiques
En un espai euclidià, coordenades afins respecte d’una referència afí.
En el cas d’una referència, es diu que les coordenades són cartesianes rectangulars Així, tot punt del pla espai P s’identifica amb les seves coordenades x , y x , y , z on cada coordenada representa la projecció de P en l’eix corresponent d’acord amb la direcció dels altres eixos També s’usen referències no ortogonals coordenades cartesianes a l’espai
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina