Resultats de la cerca
Es mostren 279 resultats
Construcció al veïnat de la Cellera (Mieres)
Art romànic
Situació AI veïnat de la Cellera de Mieres, que es troba a la part de migjorn de la vila, la paret meridional d’una casa de l’actual Plaça Major pertangué, segons que sembla, a una construcció de l’alta edat mitjana Mapa 259M781 Situació 31TDG702636 Venint d’Olot, en arribar a Mieres, cal passar l’església de Sant Pere i el pont de la riera, i girar a mà dreta Al final del carrer de Can Caló, cal trencar a la dreta i seguir la riera fins a la plaça del veïnat de la Cellera La casa on hi ha les restes d’aquesta construcció és situada a l’esquerra, a l’angle sud-est JBM Història A l’edat…
Callositat
Patologia humana
Definició i causes Les callositats consisteixen en un engruiximent i un enduriment circumscrit de l’epidermis que es presenta en zones de la pell sotmeses a fregaments repetits o a una pressió persistent El fregament reiterat i la pressió contínua sobre la pell incrementen la regeneració de les cèllules epidèrmiques, les quals creixen de manera accelerada alhora que augmenten l’elaboració de ceratina, que és la substància que confereix duresa a la capa externa de la pell Així, es produeix una acumulació de capes de cèllules mortes, amb un contingut alt de ceratina, que formen una…
Els gens
Genètica
S’anomena gen la unitat funcional dels cromosomes que, específicament, correspon a un segment determinat del ADN amb un objectiu concret En l’actualitat es coneix una bona quantitat de gens, tant pel que fa a la disposició molecular del sector de ADN corresponent a cadascun, com pel que fa a la seva missió fonamental Aquests gens, ja coneguts, formen part dels anomenats gens estructurals , que tenen per objectiu específic codificar la informació necessària per a la síntesi de proteïnes, substàncies que tenen nombroses funcions en l’organisme humà, ja que poden correspondre, per exemple, a…
dal segno
Música
Locució que, posada en la partitura, indica el punt d’inici d’un fragment musical que ha de ser repetit i el final del qual queda definit per l’aparició d’un altre signe.
Normalment es representa amb el símbol % o ñ , i s’expressa amb formes com dal segno al % , dal % al ñ , dal % al fine , etc
perforació

Instal·lació típica de perforació terrestre amb sonda rotativa, i model de turbosonda (trepant acoblat a una turbina) accionada pel mateix fang injectat i secundàriament per la tija
© Fototeca.cat
Química
Conjunt de tècniques que permeten d’obrir i explotar un pou petrolífer.
L’objectiu de la perforació és de travessar les capes del sòl que separen la superfície dels jaciments cercats, sia d’aigua, gas o petroli Hom distingeix la perforació realitzada en terra perforació terrestre de la feta en mar perforació marina o perforació ‘off-shore' Pel que fa a la perforació terrestre, cal assenyalar diversos mètodes la perforació amb sonda de percussió , emprada en pous de poca profunditat, consisteix a desagregar la roca deixant-hi caure al damunt amb ritme repetit, un cisell prou pesant les restes són recollides per una mena de cullerot després d’haver injectat en…
katavasia
Música
En la litúrgia bizantina, tropari cantat després de la darrera oda, la novena del cànon a l’ofici del matí (orthros) de les festes i que, de fet, no és altra cosa que l'hirmós inicial repetit.
El nom fa referència al fet que, per a cantar aquest tropari, els dos cors "baixen" del verb katabaíno dels seus seients i s’uneixen al mig del cor
Glossari del vitrall
Art gòtic
Esquema d’una vidriera Grisalla Colors vitrificables que tenen com a base òxids metàllics, ja sigui de ferro o de coure, i que són utilitzats per a fer dibuixos interns o pintar ombres en les peces de vidre que integren una vidriera Teòfil aconsella fer-los amb la mateixa proporció de pols de vidre verd, de vidre blau i de coure, tot barrejat amb vi o orina Groc d’argent Color obtingut mitjançant sals d’argent nitrat, clorur o sulfur d’argent, que s’aplica al vidre per tal de tenyir-lo i que penetra en l’estructura vítria Els tons van del groc al roig, segons la composició del vidre base, la…
ària
Música
Peça per a veu solista i acompanyament instrumental, primordialment melòdica i de caràcter líric.
Tot i que pot ser independent, és més habitual trobar-la en el context d’una obra relativament extensa, com una òpera, un oratori o una cantata Durant els segles XVII, XVIII i XIX el terme també s’aplicà a la música instrumental En les suites instrumentals del Barroc tardà es referia a una peça d’aquestes mateixes característiques que oferia un contrast amb les restants, escrites en ritmes de dansa específics També designà una peça curta usada com a tema per a una sèrie de variacions Ària deriva del llatí aer , que significa ’aire o atmosfera’ L’ús d’aquesta paraula en sentit musical es…
senyalador
Símbol, sovint un bit, que es fa servir per a assenyalar la presència de certs estats en una màquina o en un programa (l’acabament d’una transferència de dades, la indicació que un bucle s’ha repetit ja les vegades necessàries, etc).
metrònom
Música
Aparell que serveix per a determinar amb precisió el tempo d’una composició musical.
El model tradicional consta d’una caixa de fusta, generalment de forma piramidal, dins de la qual es munta un mecanisme de rellotgeria dotat d’un pèndol compost La part visible d’aquest pèndol inclou un pes regulable que, en ser variat de posició acostat o allunyat de l’eix de rotació, permet fixar a voluntat la freqüencia d’oscillació del pèndol Una escala de divisions del temps en permet l’ajustament precís Atès que, en oscillar, el pèndol produeix un so repetit regularment -com ara el tic-tac d’un rellotge-, el metrònom, a més de permetre al compositor d’indicar clarament a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina