Resultats de la cerca
Es mostren 341 resultats
Julien Gracq
Literatura francesa
Nom amb què és conegut l’escriptor francès Louis Poirier.
Professor d’història al liceu Claude Bernard de París 1947-70, el 1936 fou membre del Partit Comunista i participà, entre altres iniciatives, en el Front Popular, però el 1939 va abandonar aquesta organització per disconformitat amb el pacte germanosoviètic, i durant la Segona Guerra Mundial estigué empresonat Discret i exigent, no admeté cap mena de publicitat i comercialisme literari que denuncià en La littérature à l’estomac , 1950 El seu estil rigorós s’expressa en una llengua alhora clàssica i misteriosa que explora un simbolisme estrany, proper al surrealisme Conreà la novella Au…
Antoni Puigvert i Romaguera
Literatura catalana
Escriptor.
Signa els seus llibres i articles com a Antoni Puigverd Collabora habitualment a la premsa, i el 1988 publicà el recull d’articles Ombres i dies Amb Vista cansada 1990, premi Miquel de Palol 1989, Curset de Natació 1992, premi Carles Riba 1991 i premi de la Crítica 1993, La migranya del faune 1995, Englantina d’Or als Jocs Florals de Barcelona, i Hivernacle 1997, premi dels Jocs Florals de Barcelona, ha estat reconegut com un dels poetes més destacats de la seva generació, un poeta rigorós tant pel que fa a la forma com pel que fa a la fibra intellectual i moral del contingut…
,
projecció demogràfica
Sociologia
Càlcul probabilístic del futur d’una població, o de part d’ella, en base a unes hipòtesis.
Quan el demògraf vol saber quin serà el volum i l’estructura per edats i sexes d’una població al cap d’un quant temps, necessita conèixer a fons la població del moment, per generacions i sexes, i establir unes hipòtesis referents al comportament previsible d’aquestes quant a la fecunditat, la mortalitat i les migracions Les projeccions més simples són les que parteixen de la hipòtesi que les taxes de fecunditat, mortalitat i migració per edats romanen invariables, però això és sempre irreal i els resultats són, en conseqüència, estèrils Això obliga que les hipòtesis previnguin els canvis…
Highlands
Regió
Regió d’Escòcia i divisió administrativa de Gran Bretanya que comprèn la zona d’altes terres, al N dels Lowlands.
La capital és Inverness És un conjunt de massissos i altiplans formats per materials cristallins i metamòrfics, fracturats en grans blocs dissimètrics El relleu, de formes feixugues, és més elevat i accidentat a la part occidental i més baix i suau a la part oriental La depressió del Glen More divideix aquestes terres en les muntanyes Grampianes, al S, més elevades i compactes —on hi ha el Ben Nevis 1 343 m—, i els Northern Highlands, al N, més baixos i accidentats De clima rigorós i terres pobres, és encara una regió endarrerida, on la ramaderia fou l’activitat bàsica Sotmesa a…
Émile Félix Édouard Borel
Matemàtiques
Política
Epistemologia
Matemàtic, epistemòleg i polític francès.
Professor a la Sorbona i a l’École Normale Supérieure de París a partir del 1903, director de l’Institut Henri Poincaré 1927 i membre de l’Académie des Sciences des del 1921 Els seus treballs, ensems amb els de Henri Léon Lebesgue i René Louis Baire sobre funcions de variable real, són fonamentals i són la base de la moderna teoria de la integració Fundador d’una Collection de monographies sur la théorie des fonctions 1898, donà fonament a la integral de Lebesgue en aconseguir d’estendre la noció de mesura als conjunts, i obtingué l’existència de funcions monògenes no analítiques Amb el seu…
contrapunt lliure
Música
Tipus de contrapunt que s’identifica amb el contrapunt dels segles XVII i XVIII i que s’oposa al contrapunt rigorós.
Denominat també contrappunto comune , contrapunt harmònic o contrapunt decoratiu, es caracteritza per ser un contrapunt tonal que té l’acord com a categoria harmònica bàsica i pel fet que no es basa en un cantus firmus També li és propi un tractament més lliure de la dissonància, de la falsa relació i dels enllaços melòdics Aquest estil s’identifica amb el contrapunt de JS Bach Dins aquest tipus també s’inclou la Freistimmigkeit 'polifonia lliure', típica textura del pianisme romàntic en què el nombre de veus no és constant
Victor Vasarely
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor hongarès Viktor Vásárhelyi.
Estudià medicina, i després fou alumne del Bauhaus de Budapest 1928-29 l’any 1930 hi féu la seva primera exposició Establert a París, es nacionalitzà francès el 1959 Tota la seva primera producció no es diferencia pas gaire de l’obra d’art concret coetània, però a partir de l’estudi rigorós de l’obra de Kandinskij, Mondrian i Malevič, començà a desenvolupar la pròpia concepció de l’art, que reflectí en escrits teòrics i en una obra pictòrica de gran influència Fou també l’impulsor del grup Espace 1951, que compartia molts dels seus pressupòsits Capdavanter de l' op art i molt…
Partido Nacionalista Español
Partit polític
Partit d’extrema dreta espanyolista fundat a Barcelona el 1930 com a secció de l’organització estatal del mateix nom que liderava el metge valencià José M. Albiñana Sanz.
Sota el lema “Religión, Patria y Monarquía”, el PNE defensà la monarquia, la unitat d’Espanya, la religió catòlica, la sobirania nacional, el manteniment rigorós de l’ordre social i l’atribució defacultats extraordinàries al poder executiu per tal de suspendre la vigència dela Constitució i del Parlament El PNE i la seva milícia, els Legionarios de España, foren a Catalunya un grup de xoc espanyolista, que protagonitzà diversos aldarulls antirepublicans, patí suspensions i finalment participà en l’alçament del 19 de juliol de 1936 Durant els anys 1933-1934 actuà mitjançant una…
orgia
Religions de Grècia i Roma
En sentit històric, nom de les cerimònies rituals —particularment les del culte dionisíac (Dionísies)— caracteritzades pel desenfrenament, pel furor i l’entusiasme dels participants.
El terme, del grec ‘όργια pl , que significava originàriament ‘acte ritual’, passà a designar els ritus dels cultes secrets i, més tard, els cultes de Dionís L’origen d’aquests actes es troba, però, entre les institucions de nombroses religions primitives i consisteix en l’abolició temporal de les normes —molt sovint de les normes sexuals— que regulen la vida d’un poble Atès que en molts pobles agrícoles la celebració de les orgies rituals coincideix amb els moments culminants del conreu dels camps, alguns estudiosos de les religions intentaren d’explicar-les, durant el s XIX, basant-se en…
politonalitat
Música
Recurs musical propi del segle XX consistent a utilitzar diverses tonalitats sobreposades simultàniament.
El concepte inclou el de bitonalitat quan la simultaneïtat és de dues tonalitats, el recurs més habitual de la politonalitat Tot i que se’n troben exemples ja en la música barroca, com en un cànon rigorós a la quinta on el consegüent estaria al to de la dominant de l’antecedent, el concepte sol designar la voluntat del compositor de fer palès els dos centres tonals alhora, cosa que en el cànon barroc no passava perquè l’autor intentava que el centre tonal fos únic La politonalitat pot entendre’s des de la verticalitat harmònica, mitjançant sobreposicions d’acords, i des de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina