Resultats de la cerca
Es mostren 228 resultats
Arròs

Vista parcial del poble d’Arròs (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Viella (Vall d’Aran), situat a 956 m d’altitud, al peu del serrat d’Arròs, límit oriental de la ribera de Varradòs, damunt la riba dreta de la Garona.
Pertanyia al terçó de Marcatòsa L’ésglésia parroquial de Santa Eulàlia és gòtica de transició reformada, però, posteriorment i té el campanar de torre octogonal Entre els edificis del poble, destaca la casa d’Ademar, construïda el 1820, i, als afores, la capella del Pilar Del pont d’Arròs Et Pònt d’Arròs, damunt el riu de Varradòs l’antiga vall d’Arròs parteix el camí que comunica aquest poble amb la carretera general Fins el 1970 fou, juntament amb Vila, municipi independent amb el nom d’Arròs i Vila Tenia categoria de vila Arós el 1278, amb cònsols propis que assistien als…
Joan Llopis i Sarrió
Cristianisme
Teòleg i liturgista.
Prevere el 1958, obtingué la secularització el 1973 Fou catedràtic de litúrgia a la Universitat Pontifícia de Salamanca i a la facultat de teologia de Barcelona Collaborà en la reforma postconciliar del ritual d’exèquies Participà activament en la fundació del Centre de Pastoral Litúrgica , de Barcelona , de l’Instituto de Liturgia Pastoral, de Medellín Colòmbia i dels instituts de teologia i de litúrgia, de Barcelona Crític de literatura religiosa de “Serra d’Or”, responsable de la pàgina de religió del diari “Avui”, membre dels consells de redacció de “Phase” i de “Concilium” secció de…
Martí Ferrandiç
Música
"Mestre d’òrguens" que reformà l’orgue de la seu de Barcelona.
L’única notícia que en tenim és el contracte que signà el 1345 amb els canonges de la catedral barcelonina, Guillem de Torrelles i Ferrer Peiró, a instància del bisbe Ferrer d’Abella És el primer contracte explícit, ben documentat i en català, que parla de la presència habitual d’un gran instrument al temple catedralici, l’orgue gòtic de Berenguer Desplà, construït el 1317, que Ferrandiç restaurà i amplià Per la seva descripció, molt detallada, se sap, entre altres coses, que el primer do tenia entre set i vint fileres de tubs, que "la caxa dels dits òrguens serà de bona e bela…
Francesc Climent
Escut del bisbe Francesc Climent al timpà de la porta de Santa Eulàlia de la catedral de Barcelona
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbe de Tortosa (1406-10), de Barcelona (1410-15; 1420-30) i arquebisbe de Saragossa (1415-19), dit també Sapera.
Canonge de la catedral de Barcelona, intervingué activament en les qüestions del Cisma d’Occident com a home de confiança de Benet XIII, amb qui mantingué una llarga correspondència xifrada durant les gestions diplomàtiques per a obtenir l’obediència dels reis de França i de Castella intervingué, a més, en el setge i en l’evasió del castell d’Avinyó Fou prior de Daroca 1399, ardiaca del Penedès 1401, bisbe de Tortosa i de Barcelona i arquebisbe de Saragossa, d’on fou deposat pel papa Martí V Retornà a Barcelona com a administrador perpetu de la diòcesi fou també patriarca de Jerusalem Exercí…
manifest | manifesta
Cristianisme
Dit del Santíssim Sagrament quan és exposat a l’adoració dels fidels.
confessionari
confessionari dissenyat per Gaudí per al temple de la Sagrada Família
© Fototeca.cat
Cristianisme
Seu del confessor per a l’administració del sagrament de la penitència.
El confessionari, propi de l’Església llatina car a l’Orient hom es confessa dempeus, ha revestit dues formes la d’un senzill seient, als peus del qual s’agenollava el penitent, i la d’espai tancat introduïda amb la Contrareforma, que respon a l’exigència de l’anonimat i de la separació de sexes Modernament, hi ha hagut intents de transformar-lo en una mena de saleta de consulta
Carme Sallés i Barangueras

Carme Sallés i Barangueras
Cristianisme
Monja dominica.
Ingressà l'any 1871 com a novícia a l'orde de les adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat de Barcelona, i prengué el nom de religió de Maria del mont Carmel Es dedicà a l'ensenyament de nens Posteriorment passà a la comunitat de les dominicanes de l'Anunciata, on la seva tasca se centrà en l'ensenyament de nenes El 1893 fundà, a Burgos, la comunitat de Religioses Concepcionistes Missioneres de l'Ensenyament, dedicada a l'educació…
homenatge
Història del dret
Del segle X al XVIII, manifestació externa i ostensible que donava solemnitat i eficàcia a la dependència del vassall envers el seu senyor.
Les seves formalitats eren l' encomanda de mans el súbdit, agenollat, posava les mans juntes, i les hi agafava el senyor, que romania assegut, el bes mutu i el jurament de fidelitat , tocant el vassall els Evangelis Aquest cerimonial era emprat tant en els reconeixements de relacions de vassallatge existents com en la creació de noves en determinats casos de successió de feus i beneficis, capbrevacions o confessió d’aquella dependència, la prestació de l’homenatge era obligatòria era emprada també en els casos d’encomanda, o submissió voluntària a un nou senyor A vegades l’homenatge també era…
confraria
Cristianisme
Associació de fidels constituïda per a l’exercici d’obres de pietat i de caritat i per a incrementar el culte públic del propi patró.
Els seus membres no pronuncien vots ni viuen en comunitat, però tenen uns estatuts, un títol i una forma particular d’hàbit o distintiu Són documentades a França ja al s VIII, i als Països Catalans des del s XIII, com la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat Algunes deriven del moviment místic dels flagellants i de l’expansió dels ordes mendicants al s XIII D’altres deriven del moviment concepcionista, com la Confraria de la Casa del Senyor Rei de Barcelona 1397 A partir del s XV prengueren un increment extraordinari les confraries del Roser i del Santíssim Sagrament o de la…
regeneració
Bíblia
Renaixement a la vida espiritual pel baptisme (anomenat també sagrament de la regeneració).
D’acord amb la concepció bíblica de la creació nova, el nou Testament usa el mot palingenèsia, superant-ne l’aspecte purament ètic o màgic i donant-li una dimensió escatològica dintre la perspectiva de la renovació messiànica de la fi dels temps regne de Déu
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina