Resultats de la cerca
Es mostren 167 resultats
Francisco Bernardo Pulgar Vidal
Música
Compositor peruà.
Estudià piano amb G Leguía, violí amb M Béjar Pacheco, teoria amb C Sánchez Málaga, harmonia i contrapunt amb A Sas, i composició dodecatònica a Bogotà amb R Pineda 1957 També estudià al Conservatori Nacional de Lima, on exercí com a docent, i cursà dret a la Universidad Nacional Mayor de San Marcos Guanyà diversos premis nacionals en l’àrea de la composició Algunes de les seves obres més destacables són Chulpas , una de les més importants obres simfòniques del país 1968, la cantata Apu Inqa 1970 i les simfonies Nazca i el Modo Nazca , que s’interpreta amb instruments…
vall de Viu
Vall de l’Alta Ribagorça, drenada pel riuet de Viu (afluent, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana, a la qual s’uneix aigua avall del Pont de Suert, vora l’antic monestir de Lavaix, actualment inundat pel pantà d’Escales, i que neix a la serra de Sant Gervàs, límit meridional de la vall) i pels seus afluents per la dreta, el riuet d’Erta i el torrent de Peranera o de Malpàs (que davalla de la línia de crestes que del Corronco de Durro, de 2546 m alt., a la pica de Cerbi, de 2742 m alt., limiten la vall pel N).
Entre els dos massissos esmentats, la vall no té una veritable capçalera entre el coll de Sas 1 480 m, al N, i el pla de Corroncui 1 235 m, al S, la carena divisòria ofereix multitud de passos a la comunicació amb la vall pallaresa de Bellera el principal dels quals és el coll de la creu de Perves, de 1 325 m alt, de tal manera que els límits jurisdiccionals, antics i moderns, contràriament al que s’esdevé a la major part de les valls pirinenques, no segueixen gens la divisòria d’aigües La vall comprèn la major part dels antics termes de Viu de Llevata i de Malpàs, del municipi…
Castell de Castellars (el Pont de Suert)
Art romànic
La caseria de Castellars es troba aigua avall del barranc de Peranera, a la seva riba esquerra El primer esment documental del castrum de Castellarz , que vigilava per llevant els passos de la vall d’Erta i del Sas, és de l’any 1072, en la convinença sobre l’honor de Guillem Sunyer, que Artau I, comte de Pallars Sobirà, va cedir al comte Ramon IV de Pallars Jussà També és documentat que el comte Artau I, abans del 1080, trencà la treva de Déu a Castellars i els seus homes mataren un vassall del comte Ramon IV de Pallars Jussà A mitjan segle XIII, la senyoria de Castellars passà…
Castell de Peranera (el Pont de Suert)
Art romànic
El llogaret de Peranera és al bell mig de la vall que li dóna el nom, a la banda nord-est del terme del Pont de Suert El seu topònim, ‘pedra negra’, guarda relació amb els importants jaciments d’hulla que hi ha a banda i banda de la vall A l’inici del segle XI, el lloc de Petra Nigra és citat com a límit territorial de la vila de Raons La fortalesa de Peranera, que dominava el pas d’Erta de Sas, és esmentada l’any 1120, quan Miró Guerreta, conjuntament amb la seva muller i llurs fills, concedí al monestir de Lavaix un home del castell de Peranera en compensació dels mals que li…
Sant Pere de Manyanet (Sarroca de Bellera)
Art romànic
No és coneixen notícies històriques directes sobre aquesta antiga parròquia Molt probablement aquesta església gaudí d’una afecció especial car donà nom a la vall de Manyanet, capçalera del riu de Bellera, coneguda d’antic com a vall de Sant Pere En formaven part els llogarets de Buira, Castellvell de Bellera, Avellanos, Castellnou d’Avellanos, Vilancòs, i el mateix Manyanet D’altra banda, el topònim Manyanet prové del llatí Medianetu que significa justament “línia on és posa un molió” Per tant, podem identificar-la també amb Sancti Petri de Nubibus 1 488 m d’altitud, límit tradicional del…
Sant Pere de Senyiu o de Vallsenyiu (Montanui)
Art romànic
Aquesta església és la parròquia del poble de Senyiu, situat al vessant dret de la Valira, prop del coll d’Espina Segons les primeres referències documentals podem suposar que al començament sols fou una església o capella castellera La parroqulalitat del terme es trobava a Sant Julià de Vallsenyiu, que segurament correspon a l’església coneguda en l’actualitat com Sant Pere de la Quadra, a Herbera Més endavant, a partir del segle XIII, Sant Pere de Vallsenyiu es convertí en parròquia en detriment de Sant Julià Vers el 1044, quan el comte Ramon III de Pallars Jussà concedeix en fidel servei…
Castell d’Adons (el Pont de Suert)
Art romànic
El poble d’Adons és al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs Les primeres referències documentals que es coneixen del castell d’Adons provenen del cartulari del monestir de Santa Maria de Lavaix, on el castro Adonze surt esmentat en una escriptura de l’any 961 i en un altre document datat el 1023, on apareix amb la forma castellum Adonze Al segle XI, el castell d’Adons amb el seu districte pertanyia a l’honor d’un tal Guillem Sunyer A la darreria d’aquesta centúria, en les convinences establertes entre els comtes del Pallars Sobirà i els del Pallars Jussà, consta que la branca…
Erill la Vall
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Erill_la_Vall.jpg)
Vista aèria d’Erill la Vall
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Vall de Boí (Alta Ribagorça), situat al fons de la vall de Boí, a la dreta de la Noguera de Tor, al peu del pic d’Erill (2.627 m).
La seva església parroquial Santa Eulàlia d’Erill la Vall és un notable edifici romànic del grup de la vall de Boí, d’una sola nau, amb coberta de fusta, absis semicircular i dues absidioles al costat de la nau, pòrtic i un esvelt campanar quadrat Al començament del segle XX hom trobà a la sagristia l’important grup escultòric romànic de fusta del Davallament segle XII L’any 1064 la vila d’Erill fou venuda pels comtes de Pallars Sobirà, Artau I i Llúcia, als de Pallars Jussà, Ramon IV i Valença, juntament amb el castell d’Erill i altres possessions L’any 1072 el feu d’Erill la Vall…
Castell de Curant (el Pont de Suert)
Art romànic
L’antic despoblat de Curant és situat a la vall drenada pel barranc del mateix nom Domina visualment la clotada d’Aulet i de Celles, Enrens i el camí que comunica l’altiplà d’Adons per la collada de Sant Roc d’Adons El lloc de Curant és mencionat per primera vegada en un diploma del monestir de Santa Maria d’Alaó de l’any 980, quan Sanç, Gentila i Ximèn donaren a l’abat Àlvar i altres monjos de l’esmentat cenobi l’alou que tenien al vilar d’Elavi i a Curant, des del coll de Fades fins a les Cent-fonts, i des del Tono d’Adons fins a Licert El seu castell, però, no apareix mencionat en la…
Sant Martí de Soperuny (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Torre campanar, de base quadrada, situada al sector nord-est del conjunt, afegida a l’obra primitiva, avui molt modificada ECSA - MÀ Font L’església parroquial de Sant Martí es troba una mica aïllada al sud del nucli, ara despoblat, de Soperuny, a 1 229 m d’altitud Soperuny descansa als peus dels contraforts meridionals de la serra del Cis, sota mateix del pic d’Amariedo Mapa 32-11251 Situació 31TCG055892 Des del Sas cal remuntar la pista que travessa una roureda en direcció nord Al capdamunt del barranc de Soperuny hi ha, ruïnós, el poble homònim MAF Història No es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina