No és coneixen notícies històriques directes sobre aquesta antiga parròquia. Molt probablement aquesta església gaudí d’una afecció especial car donà nom a la vall de Manyanet, capçalera del riu de Bellera, coneguda d’antic com a vall de Sant Pere. En formaven part els llogarets de Buira, Castellvell de Bellera, Avellanos, Castellnou d’Avellanos, Vilancòs, i el mateix Manyanet. D’altra banda, el topònim Manyanet prové del llatí Medianetu que significa justament “línia on és posa un molió”. Per tant, podem identificar-la també amb Sancti Petri de Nubibus (1 488 m d’altitud), límit tradicional del comtat de Ribagorça segons la crònica d’Alaó “renovada” (1154). Al final del segle XII consten diverses adquisicions de l’hospital de Susterris a la vall de Sant Pere; així, per exemple. Guillem de Sas hi lliurà un capmàs ai lloc de Manyanet (1187); el germà Guillem hi va comprar dos masos. Ja al capbreu llevador d’aquesta comanda (1378) llegim que “la vayll de Sent Pere e de Sen Serni” era de la baronia d’Arnau d’Erill (Manyanet, deu focs). En l’època moderna restà integrada al comtat d’Erill.