Resultats de la cerca

La Indústria Elèctrica, SA Lluís Muntadas Metalurgistas y Electrotécnicos, 1953 Lluís Muntadas i Rovira 1865-1911 era fill de Josep Antoni Muntadas i Campeny, fundador i president de L'Espanya Industrial, SA, la més important empresa tèxtil catalana Però va preferir obrir-se camí pel seu compte, al marge de l’empresa dominada per la família Va estudiar enginyeria industrial i se n’anà després a Suïssa, on continuà els estudis a l’Escola Politècnica de Ginebra Acabats aquests es va posar a treballar com a professional a la Compagnie de l’Industrie Electrique d’aquella ciutat El 1890, quan…

Tenia una superfície de 480 km 2 i una població 1986 d’1879200 h L’economia del Berlín Occidental en finir la Segona Guerra Mundial es trobava totalment desballestada i la capacitat productora era, l’any 1945, gairebé només el 25% de la del 1936 Entre els anys 1945 i 1950 s’inicià la recuperació el 1950 hom aprovà el primer conjunt de mesures econòmiques destinades a fer de la ciutat un “aparador de l’abundància capitalista” Entre el 1950 i el 1968 foren aprovades quatre reformes 1950, 1958, 1962, 1968 sobre la base de l’ajuda directa rebuda del govern federal 50800 milions de…

Centre tradicional de la indústria tèxtil des del 1840, que hi foren installades les primeres filatures de cotó, ha deixat pas actualment a la indústria mecànica, elèctrica, aeronàutica i electrònica Siemens, installada per les grans empreses del Rhur i de Berlín Universitat Seu episcopal des del s VIII Antiga colònia militar fundada pels romans l’any 15 aC amb el nom d' Augusta Vindelicum Capital de la Raetia Secunda durant el s IV, esdevingué seu episcopal al s VI Durant tota l’edat mitjana, Augsburg es destacà com una de les ciutats més riques d’Alemanya Fou important el comerç amb les…

Acció dels Alts Forns i Ferreria de la Mare de Déu del Carme Un darrer intent de crear una siderúrgia a la platja de Can Tunis de Barcelona, 1900 Aquesta societat anònima es constituí a Barcelona el 6 de juny de 1900 Els socis constituents foren dues empreses barcelonines Fills de Miquel Mateu i Viuda i Fills de Gaspar Quintana La primera era una empresa comer-cialitzadora de peces de ferro i acer, amb domicili i magatzems al carrer del Peu de la Creu a Barcelona La segona era una veterana foneria de ferro, que fabricava estufes i cuines El gerent de l’empresa fou Damià Mateu i…

L’equip integrant es formà al final del decenni dels vint i adoptà en principi el nom del GCATSPAC Grup Català d’Arquitectes i Tècnics per a la Solució dels Problemes de l’Arquitectura Contemporània, amb el qual convocà la reunió constituent del GATEPAC Uns nous estatuts del 1936 el desvincularen d’aquest grup, ja pràcticament inexistent La finalitat era de fomentar i divulgar l’arquitectura contemporània i les indústries que hi eren relacionades Publicà la revista AC Documents d’Activitat Contemporània, de la qual fou redactor en cap Josep Torres i Clavé Hom féu una anàlisi de l’estructura…

Cresqué a Graz Àustria, i estudià a la Wiener Musikakademie Fou violoncellista de l’Orquestra Simfònica de Viena des del 1952 fins al 1969, sota la direcció de Herbert von Karajan Contràriament a la inclinació d’aquest, dominant a l’època, es dedicà intensament a l’estudi i a la interpretació d’obres amb criteris historicistes i instruments d’època Amb aquest objectiu, el 1953 fundà amb la seva muller, Alice Hoffelner, el Concentus Musicus de Viena, dedicat sobretot a la interpretació de peces que van des de l’alta edat mitjana fins a l’època barroca, amb instruments originals Amb la mateixa…

Estudià música de manera autodidàctica i amb professors privats, i al mateix temps realitzà estudis de literatura i filosofia a la Universitat de Buenos Aires El 1950 fou un dels fundadors de la Cinemathèque Argentine El 1955 dirigí l’Òpera de Cambra del Teatro Colón de Buenos Aires El 1956 es traslladà a Alemanya, on collaborà en l’estudi de fonologia de la ràdio de Colònia i dirigí concerts de música contemporània amb l’Orquestra de Cambra de Renània, i del 1960 al 1966 impartí conferències als Cursos de Darmstadt El 1968 dirigí els cursos escandinaus per a la nova música a Göteborg, i l’…

TD-SCDMA és un estàndard per a la capa física de la interfície en comunicacions mòbils de tercera generació 3G Ha estat adoptat per la ITU i pel 3GPP dins de la Revisió 4 UMTS, com a opció anomenada UTRA TDD 128Mcps Utilitza una tècnica d’accés conjunta TDMA i CDMA Amb un ample de banda de 1,6 MHz, busca un ús eficient de l’espectre els canals de pujada i baixada comparteixen la mateixa banda, i permet el trànsit simètric i asimètric, segons si el canal entre els serveis es reparteix de baixada de la xarxa i el terminal d’usuari o en sentit contrari Això la fa molt adequada per a l’accés a…

Fill de l’arquitecte Gino Pollini, capdavanter del racionalisme a Itàlia, estudià piano i composició, encara que inicià els estudis musicals sense saber encara cap a on encaminaria la seva carrera Aviat, però, manifestà unes notables aptituds per a la interpretació pianística El 1959 guanyà el primer premi del Concurs Pianístic Internacional Ettore Pozzoli, a Seregno, i el 1960, el Concurs Internacional Chopin de Varsòvia, en què rebé la felicitació explícita del president del jurat, A Rubinstein, i el mateix any tocà el primer concert per a piano d’aquest compositor sota la direcció de…

Biografia Nascut en una família de llarga tradició musical, el 1942 ingressà a la Berliner Musik Akademie, però l’any següent fou mobilitzat Presoner a Itàlia a la fi de la Segona Guerra Mundial, posteriorment amplià estudis a Berlín i debutà el 1947 en la substitució d’un solista per al Requiem Alemany de Johannes Brahms Poc després, el mateix any, féu el seu primer recital a Leipzig El 1949 fou nomenat primer baríton de l’Òpera de Berlín, on debutà en Don Carlo de Giuseppe Verdi El 1948 feu la seva primera interpretació pública del cicle Viatge d’hivern , de Franz Schubert , obra que el…