Lluís Muntadas. La Indústria Elèctrica SA i Làmpades Z

La Indústria Elèctrica, SA

Lluís Muntadas (Metalurgistas y Electrotécnicos, 1953).

Lluís Muntadas i Rovira (1865-1911) era fill de Josep Antoni Muntadas i Campeny, fundador i president de L'Espanya Industrial, SA, la més important empresa tèxtil catalana. Però va preferir obrir-se camí pel seu compte, al marge de l’empresa dominada per la família.

Va estudiar enginyeria industrial i se n’anà després a Suïssa, on continuà els estudis a l’Escola Politècnica de Ginebra. Acabats aquests es va posar a treballar com a professional a la Compagnie de l’Industrie Electrique d’aquella ciutat.

El 1890, quan tenia vint-i-cinc anys, retornà a Barcelona i decidí crear una empresa de material elèctric. Aquesta funcionà a nom seu (1891) i després a nom de Muntadas, Germans, en afegir-s’hi el seu germà Manuel, que era també enginyer industrial. Tenia algunes patents cedides per l’empresa suïssa per a la qual havia treballat, però en aquesta primera etapa les seves activitats eren sobretot comercials.

L’any 1896, la societat es transformà en Muntadas, Dama i Companyia, i es convertí en un taller de construccions elèctriques. La seva primera especialitat i la que els donà més renom va ser el motor elèctric, del qual fabricaven una sèrie completa, des de mig cavall fins a 50 cavalls de força, amb la patent Thoury suïssa. Complementaven aquesta producció amb la de timbres elèctrics, parallamps, ascensors, muntacàrregues i construccions elèctriques en general.

Anuario de la Minería, Metalurgia y Electricidad de España, 1899.

St. Noble. Instal·lacions elèctriques de la Companyia (Catàleg 3a edició).

Finalment, el 1897, Lluís Muntadas constituí una societat anònima sota el nom de La Indústria Elèctrica, SA, de la qual ell era director gerent i el principal accionista. L’anònima absorbí les concessions de l’empresa elèctrica suïssa i mantingué el mateix catàleg de producció, tot ampliant-lo a les noves generacions d’aparells i maquinària elèctrics.

El despatx i la fàbrica de la societat eren situats a l’Eixample de Barcelona. Ocupaven la meitat d’una illa, la compresa entre els carrers de Muntaner, de la Diputació i del Consell de Cent i l’actual passatge de Valeri Serra. En conjunt hi treballaven uns 200 obrers.

Es dedicaven a la construcció de dinamos, electromotors i a fer tota mena d’instal·lacions elèctriques. Entre les seves primeres grans realitzacions hi ha l’establiment de la línia de tramvies de Sant Sebastià i la instal·lació dels primers transformadors de força d’alta tensió a Rentería (Guipúscoa) i Linares (Jaén). Era el primer proveïdor d’aparells i instal·lacions elèctriques de la marina espanyola.

Electromotor (Anuario de la Minería, Metalurgia y Electricidad de España, 1899). Lluís Muntadas constituí el 1897 la societat anònima La Indústria Elèctrica, una empresa de construccions elèctriques especialitzada en la fabricació de dinamos i electromotors.

Lluís Muntadas va ser elegit President del Foment del Treball, la patronal catalana, l’any 1907. Tenia aleshores quaranta-dos anys. Tres anys més tard, Frank Pearson, l’enginyer creador de la Barcelona Traction-La Canadenca, li oferirà el segon lloc a l’empresa que es proposava de constituir, amb la voluntat de portar a Barcelona l’energia elèctrica que es podia obtenir construint embassaments al Pirineu de Lleida. No li donà resposta, perquè ja estava malalt i havia de morir al cap de pocs mesos.

Cap al 1908, l’expansió de l’empresa el portà a buscar un nou emplaçament per a la fàbrica. L’Eixample ja estava molt poblat. Comprà 25 732 metres quadrats de terreny al terme de Cornellà del Llobregat, prop de l’estació de ferrocarril i n’edificà 5 780 metres.

El 1910, però, La Indústria Elèctrica acceptà la seva absorció per una empresa alemanya: la Sociedad Española Siemens Schuckert, filial de la Siemens Schuckertwerke, amb importants tallers de material i màquines elèctriques a Berlin-Siemenstadt i a Nuremberg. La filial alemanya estava establerta a Madrid des del 1895, però només com a empresa comercialitzadora dels productes que comprava a la seva casa mare. Amb les instal·lacions de Cornellà passarà a l’estadi industrial.

A continuació, realitzacions de la La Industria Eléctrica, SA en el període 1897-1909:

  • Eléctricas Reunidas de Zaragoza, amb estació receptora de 9 300 cavalls.
  • Compañía Popular de Avilés, instal·lacions elèctriques.
  • Hidràulica Santillana, de Madrid. 9 000 cavalls de força en corrent trifàsic i 15 000 volts.
  • La Eléctrica de Guadalajara.
  • Sociedad General de Industria y Comercio de Cartagena.
  • Hidroeléctrica de Pesqueruela (Valladolid).
  • Hidroeléctrica La Peña (Osca).
  • La Eléctrica de Tomelloso.
  • El tramvia de Linares (Jaén) per a la Compagnie d’Eléctricité et Traction en Espagne (París).
  • Tramvia i Funicular del Tibidabo (Barcelona).
  • Fàbrica de carbur de calci de la colonia Sedó, a Esparreguera.
  • Tramvies de Barcelona, Horta i Sant Andreu.
  • Tramvies de Monte Ulía a San Sebastián.
  • Instal·lacions al port de Barcelona.
  • Fàbrica d’artilleria de Sevilla.
  • Instal·lacions al port d’Eivissa.

La Societat Espanyola de Làmpades Elèctriques Z

L’any 1908, Lluís Muntadas promogué la constitució de dues empreses connectades al sector elèctric. La primera i més important fou la Societat Espanyola de Làmpades Elèctriques Z. La segona, la Companyia de Cables Elèctrics, SA.

Les bombetes o làmpades elèctriques d’incandescència s’havien imposat totalment sobre les llums per arc voltaic. Però des de la primera, patentada pel britànic Swan, millorada per Edison i fabricada per la Societat Espanyola d’Electricitat, havien millorat considerablement, a través d’aportacions fetes per enginyers europeus, en la seva majoria.

Grup de personal de Làmpades Z, el 1908 (Sociedad Española de Lámparas Eléctricas Z, 1908-58). La Societat Espanyola de Làmpades Elèctriques Z promoguda per Lluís Muntadas absorbí la primera fàbrica de làmpades elèctriques que es creà a Catalunya, amb capital belga, i dirigida per Gabriel Angenault.

La primera fàbrica de làmpades elèctriques que es creà a Catalunya, dedicada exclusivament a aquest producte, fou la Fàbrica Nacional de Làmpades Elèctriques d’Incandescència, una societat anònima amb capital belga i domiciliada a Brussel·les. Es va constituir el 27 de març de 1900 i la fàbrica era a l’Eixample de Barcelona, xamfrà dels carrers de Tamarit i Rocafort. El capital era d’un milió de francs belgues.

El seu administrador i director general era Edouard Baril, fundador a Madrid, l’any 1891, de la primera fàbrica de làmpades elèctriques a la capital de l’Estat amb el nom de Unión Franco Española, primer, i de Compagnie Genérale d’Eléctricité, després. El director tècnic era un belga de nom Angenault, principal responsable de la fabricació del filament metàl·lic de la bombeta, que substituïa els filaments de carbó dels primers temps.

La Societat de Làmpades Z va encarregar la fabricació de les seves a l’anterior fàbrica, i l’absorbí l’any 1912. El seu domicili va ser primer la plaça de Catalunya, núm. 6, després al mateix número de la rambla de Catalunya i, finalment (1912), al carrer de les Corts Catalanes, núm. 397.

Marca concedida el 1898 a favor de Gabriel Angenault.

Però el 1911 havia mort el seu fundador i president, Lluís Muntadas. El negoci va continuar en les mans del seu gendre, Juli Caparà. Aquest, un personatge de categoria, conegué durant la Primera Guerra Mundial Anton Philips, el qual visità Eindhoven (Holanda) on tenia la seva fàbrica de bombetes elèctriques. Quan Philips pensà establir-se a Espanya envià a fer l’exploració del terreny un enginyer que recorregué el país amb moto, fins anar a parar a Barcelona, on tingué converses amb Juli Caparà. El resultat serà un acord d’assistència tècnica entre Philips i Làmpades Z, que acabarà amb el control de l’empresa catalana per l’holandesa.

Bibliografia

  • Siemens-Schuckert-Industrial Eléctrica S.A., Fábrica y talleres en Cornellá de Llobregat, aproximadament 1926.
  • S.E. de Lámparas Eléctricas “Z” 1908-1958.