Resultats de la cerca
Es mostren 462 resultats
La mort als darrers segles medievals
En els darrers segles medievals el cementiri solia envoltar l’església catedralícia, parroquial, monàstica o conventual, en un radi de dotze a trenta passes, senyalitzat amb creus o pedres, o envoltat d’una paret baixa amb la corresponent porta d’accés A l’entorn de l’església, s’hi solia construir un petit atri o pòrtic cobert que permetia celebrar judicis, reunions de confrares, assemblees municipals, realitzar tractes orals i redactar documents, al mateix temps que aixoplugava els feligresos Aquests solien tenir sagrers o espais funeraris familiars ben delimitats, en l’espai…
ducat de Bretanya
Història
Títol principesc, no reconegut pels reis de França fins el 1297.
L’emperador Lluís el Piadós establí com a duc de Bretanya el bretó Nominoe No obstant això, el títol de duc no correspongué a una realitat permanent i efectiva fins al final del segle X, quan Conan I el Borni, comte de Rennes Roazhon 970-992, reuní Bretanya sota el seu domini i prengué el títol de duc 990 Després de la seva mort 992, però, els reis de França no reconegueren el títol de duc als seus successors, sinó que solien designar-los comtes L’any 1213 el ducat passà a Pere de Dreux, dit Mauclerc , descendent agnat dels reis de França El seu net Joan II mort el 1305 fou…
musette
Música
Tipus de cornamusa molt usat a França, com a instrument cortesà, durant els segles XVII i XVIII.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble A la cort de Versalles imperà la moda de recrear ambients i situacions més o menys bucòlics A tal efecte, s’estengué l’ús d’alguns instruments la sonoritat dels quals era tinguda per ’rural’ o ’pastoril' És el cas de la musette , que evolucionà ràpidament com a instrument cortesà De dimensions reduïdes, tenia dos tubs melòdics i un nombre variable de bordons, tots ells de llengüeta doble Els tubs melòdics eren dos oboès de secció cilíndrica connectats l’un amb l’altre El més llarg, combinant forats i claus, produïa…
còdex
Música
Llibre manuscrit de certa antiguitat i importància històrica, literària, científica o musical format per fulls d’un material flexible com ara papir, pergamí o paper.
El seu nom deriva del llatí caudex Generalment es tracta d’un volum anterior a la invenció de la impremta Es diferenciava del rotulus , o rotlle de papir o de pergamí, per estar format de fulls o làmines units entre si pel marge intern i, sovint, protegit per unes cobertes Aquestes solien ser de fusta recoberta de cuir, amb tanques i reforços als cantells Quan es tractava de llibres luxosos era usual que estiguessin profusament decorats amb caplletres i miniatures A mitjan segle XV, amb l’important desenvolupament de la fabricació del paper per tot Europa, aquest material…
opera seria
Música
Al segle XVIII, tipus d'òpera en què es prescindia dels personatges còmics abans habituals, descartats per llibretistes i compositors en nom del bon gust literari.
Els arguments de l' opera seria solien ser de tema clàssic, històric o mitològic grecollatí, encara que adaptats a la mentalitat de l’època, sense gaires pretensions de fidelitat als models De vegades també es basaven en les històries cavalleresques de les croades, seguint La Jerusalem alliberada , de T Tasso, o altres autors semblants L’estructura de l' opera seria era molt senzilla després d’una obertura tripartida inicial, l’acció es desenvolupava mitjançant recitatius gairebé sempre secs només amb baix continu i àries que s’anaven repartint entre els personatges, donant preferència als…
Presons i presoners mallorquins
La presó dels segles XVI i XVII era més un estat que un espai És a dir, es considerava que s’estava en presó des del moment en què un delinqüent queia en mans de la justícia fins que s’acomplia la sentència Per això es podien considerar com a presó un domicili particular, un carrer, una ciutat, una vegueria o una illa Poques vegades la privació de llibertat s’emprava com una forma de condemna És cert que en diferents ordenaments medievals s’estableixen penes de presó, però aquestes eren generalment substitutòries d’una multa que no es podia pagar A la Corona d’Aragó, en lloc de condemnes d’…
mascaró de proa
Art
Transports
Figura decorativa, sovint policromada, que va a la part alta de la roda de proa, dessota el bauprès.
En l’antiguitat els bastiments ja duien imatges, que permetien de reconèixer llur país d’origen és el cas de la flor de lotus blanc de la popa de les naus egípcies, del cap de cavall vermell de la proa de les fenícies o del coll de cigne de la popa de les romanes Els vaixells atenesos portaven la figura d’Atena, i els de Cartago, la d’Ammon i, malgrat que la divinitat era la mateixa per a totes les naus d’un mateix port, l’efígie que exhibia cada bastiment solia ésser concebuda d’una manera diferent, per tal que permetés de distingir els uns dels altres Al s XVIII, en fer-se les proes més i…
argenter
Història
Menestral (artista, des dels s. XVII-XVIII) que treballava l’argent.
Les confraries d’argenters solien estar sota el patrocini de sant Eloi a la darreria de l’edat mitjana n'hi havia a Barcelona, Ciutat de Mallorca, València, Perpinyà i Girona La confraria dels argenters de Barcelona apareix ja estructurada a s XIV El 1732 canvià el seu nom de gremi comú i confraria pel de congregació, collegi i art En desaparèixer l’organització gremial perdurà el collegi, extingit entre el 1870 i el 1873 La imatge del patró sant Eloi era venerada a la capella dels Argenters de l’església del convent de la Mercè El 1671 la casa gremial es trobava al carrer o…
signatura
Art
Nom de l’autor d’una obra d’art, inscrit en una part visible o no visible d’ella, com a constància de la seva paternitat.
Poc habitual, pel que sembla, en l’antiguitat —bé que Fídies, per exemple, signà el seu Zeus d’Olímpia—, el costum de signar anà arrelant a l’edat mitjana Magius signà el Beatus de San Miguel de Escalada 926 Nova York, Pierpont Morgan Library, Gislebert, el timpà de la catedral d’Autin primera meitat del s XII, Elisava, el brodat dit Estendard de Sant Ot s XII Museu Tèxtil, Barcelona Arnau Cadell signà pensant en “la posteritat” el claustre de Sant Cugat del Vallès 1190, un Iohs = Johannes Pintor signava l’antipendi de Gia s XIII Museu d’Art de Catalunya, Teresa Díaz, els frescs de Santa…
ordinari
Música
En la litúrgia romana, sèrie de textos i cants invariables de la missa (ordinari de la missa) i de l’ofici diví (ordinari de l’ofici), per oposició al propi, que canvia cada dia o cada festa.
Quant als cants, l’ordinari de la missa comprèn el kírie , el glòria , el credo , el sanctus , l' agnusdei i l' ite missa est Les edicions modernes del Graduale Romanum agrupen algunes d’aquestes peces kírie, glòria, sanctus i agnusdei en divuit cicles, anomenats misses, cadascun amb un títol, extret d’un antic trop del kírie avui caigut en desús i assignat orientativament a un determinat temps litúrgic advent, quaresma, temps pasqual, etc, a una festa, o a un tipus de festa, com és ara la missa I, anomenada Lux et origo , assignada als diumenges del temps pasqual, les misses IX, Cum jubilo…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina