Resultats de la cerca
Es mostren 280 resultats
Adelaide Malanotte
Música
Contralt italiana.
Debutà el 1806 a Verona Destacà en la interpretació d’obres de G Rossini, en papers de transvestit Hom no coincideix en la valoració del timbre de la seva veu, que en ocasions s’ha dit que tenia sonoritat nasal En canvi hi ha unanimitat d’opinió pel que fa a la seva capacitat interpretativa i la seva afinació acurada Segons manifesta Stendhal en la seva Vie de Rossini , Malanotte es negà a cantar l’ària d’entrada a Tancredi , i el compositor escriví per a ella Di tanti palpiti
llengüeteria
Música
En l’orgue, conjunt de tots els jocs (joc) la producció del so dels quals es fa bàsicament mitjançant una llengüeta i un ressonador.
Juntament amb els jocs labials o de boca joc de boca forma part de les dues categories principals de la classificació dels jocs de l’orgue Comprèn tant els jocs de batalla o exteriors baixons, clarins, trompetes, etc com els que són a l’interior, distribuïts en els diversos cossos de l’instrument fagot, cromorn, trompeta real, bombarda, oboè, etc Format als Països Baixos al segle XVI, constitueix la sonoritat més esclatant de l’orgue en combinació amb el ple de l’orgue orgue ple o amb el tutti
sforzando
Música
Terme de dinàmica ('reforçant') que indica que una nota o un acord ha de ser més fort que l’anterior i que el posterior, sempre en una escala lògica de gradació del so, sense fer un canvi excessivament brusc.
Equival a un accent dinàmic S’abrevia sf o sfz De vegades s’especifica més el matís usant el terme sforzando piano sfp, que indica que s’ha de partir d’una intensitat fluixa, o sforzando forte sff, que especifica que cal partir d’una sonoritat forta L’efecte de sforzando comença i acaba en la mateixa nota sense fer cap canvi d’intensitat mentre dura el so Alguns teòrics, però, l’associen al fortepiano i l’indiquen també amb un petit angle que es tanca, al damunt o a sota de la nota
embocadura
Música
Posició o acció dels llavis i la cavitat bucal de l’intèrpret sobre un instrument de vent al moment de fer-lo sonar.
En les flautes i els clarinets els llavis sempre resten més o menys oberts deixant una sortida contínua per a l’aire dels pulmons En els instruments de broquet, en canvi, en prémer-los l’un contra l’altre, els llavis actuen de forma interruptiva tot generant la vibració inicial En general, la posició dels llavis és un factor determinant de la qualitat i el control correcte del so En aquest sentit, es parla d’una embocadura correcta o bona, associada a una bona sonoritat de l’instrument
arpat | arpada
marca zero
Lingüística i sociolingüística
Absència d’un tret formal o semàntic en un sistema lingüístic on les unitats són definides les unes respecte a les altres per la presència o l’absència d’aquest tret.
Aquesta absència constitueix un tret distintiu o pertinent, i és tan significativa com la seva mateixa presència Per exemple, en l’oposició de gènere entre masculí i femení, en català, en els mots que presenten una terminació pròpia per al femení blanca , el masculí blanc té la marca zero en la terminació Semblantment, dorm, surt , presenten marca zero en la desinència verbal els fonemes sords p, t, k , tenen la marca zero de qualitat, per l’absència de sonoritat, que tenen els fonemes sonors correlatius b, d, g El símbol de la marca zero és Ø
fagot
Fagot
© Fototeca
Música
Instrument aeròfon de llengüeta doble, de perforació lleugerament cònica, fet de fusta i format per la conjunció de dos tubs paral·lels.
El més curt acaba en un tudell recorbat en S, amb una llengüeta doble És el més greu dels instruments de fusta de l’orquestra, en la qual fou introduït a mitjan segle XVII Fou perfeccionat gradualment amb l’addició de claus Actualment té uns 135 cm de llargada i una extensió d’unes tres octaves i mitja si 1 a mi 5 La seva sonoritat peculiar li permet de produir efectes patètics, misteriosos i fins i tot còmics Entre la música per a fagot solista es destaquen els concerts de Vivaldi, el de Mozart i, als Països Catalans, el d’Anselm Viola
cool
Música
Dit d’una tendència del jazz
modern que refusa l’expressionisme sonor i conrea l’intimisme.
Tingué els seus inicis vers l’any 1945 i el seu moment culminant fou l’any 1951 Es caracteritza per una recerca d’una qualitat sonora adient al caràcter intimista i líric d’aquesta tendència El cool presenta influències de la música europea, paleses en la preponderància de la melodia i l’harmonia, en detriment del ritme, i en la puresa de la seva sonoritat En fou l’iniciador Lester Young, i el seguiren el trompeta Miles Davis, el pianista Lennie Tristano, els saxofonistes Stan Getz i Lee Konitz i l’arranjador i també saxofonista Gerry Mulligan
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina