Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
Aram Ilič Khačaturjan
Música
Compositor armeni.
Vida Estudià violoncel amb Bickov i composició a l’Escola Gnesin de Moscou 1922-29, i entre el 1929 i el 1934 es perfeccionà al Conservatori amb N M’askovskij composició, Vasilenko orquestració i G Kon’us harmonia Del 1939 al 1948 fou president substitut del comitè organitzador de la Unió de Compositors soviètics, de la qual acabà essent secretari a partir del 1957 Des del 1951 impartí classes al Conservatori i a l’Institut Gnesin Obtingué nombrosos premis estatals, però el 1948 fou acusat de "formalisme" en el tristament famós informe d’A Ždanov, segurament més per enveges que no pas per…
,
Joan Coscubiela i Conesa
Política
Sindicalista i polític
Nascut al barri de la Barceloneta, es llicencià en dret i començà treballant als despatxos dels advocats laboralistes Francesc Casares i Luis Salvadores Participà en la creació del gabinet jurídic de Comissions Obreres CCOO i fou advocat de la Federació de la Construcció A partir de l’any 1984, representà CCOO en el Consell de Treball de la Generalitat , a l’ Instituto Nacional de la Seguridad Social i al Consell de l’ Institut Català de la Salut , on prengué contacte amb el funcionament de l’administració Secretari de relacions i acció institucional, el desembre del 1995 fou nomenat…
Mikhail Gorbačov
Mikhail Gorbačov
© Fototeca.cat
Política
Polític rus.
Advocat i enginyer agrònom militant comunista des del 1952, accedí al comitè central del PCUS el 1971 i n’esdevingué el 1980 el membre més jove del politburó Estret collaborador de Jurij Andropov, durant el mandat de Konstantin Černenko s’ocupà de temes d’ideologia i relacions exteriors, i a la mort d’aquest fou nomenat secretari general del partit i primer mandatari de l’URSS 1985 L’any 1988 esdevingué president del presídium del soviet suprem Fou l’impulsor de les mesures conegudes amb el nom de perestroika , amb les quals volgué democratitzar l’estat soviètic, eliminar-ne la…
Serž Azati Sargsyan

Serž Azati Sargsyan
© OTAN
Política
Polític armeni.
Graduat en filologia per la Universitat de Yerevan, el 1979 esdevingué cap de les Joventuts Comunistes de Stepanakert Quan al final dels anys vuitanta es produïren els violents enfrontaments amb l’Azerbaidjan en la disputa sobre Alt Karabakh , esdevingué cap de les forces d’autodefensa El 1990 fou nomenat vicepresident del soviet suprem de la República, i el mateix any fou un dels fundadors del Partit Republicà d’Armènia, nacionalista i conservador, del qual fou nomenat president el 2006 Després de la independència d’Armènia 1991, fou ministre de Defensa 1993-95 i 2000-07 i de…
Esquerra Comunista d’Espanya
Partit polític
Organització trotskista fundada a Lieja (Bèlgica) el 28 de febrer de 1930 per exiliats espanyols, antics militants del Partido Comunista de España, contraris a la política de Stalin i partidaris de les posicions defensades per Trotski en l’àmbit internacional.
Inicialment s’anomenà Oposició Comunista Espanyola OCE A Catalunya es començà a estructurar amb l’arribada d’Andreu Nin de Moscou al setembre de 1930, quan el petit nucli de simpatitzants trotskistes catalans es va afiliar al Bloc Obrer i Camperol BOC El nou collectiu marxista revolucionari defensava el caràcter democraticosocialista de la revolució espanyola i es manifestava extraordinàriament crític amb la burocràcia estalinista La seva vertebració definitiva a Espanya es produí arran de la celebració de la seva II Conferència 4 de juny de 1931, quan s’iniciaren les crítiques contra el BOC…
Elie Wiesel
Literatura
Nom amb el qual és conegut l’escriptor jueu nord-americà d’origen romanès Eliezer Wiesel.
Nascut en una comunitat jueva de llengua ídix i immers en la tradició hassídica , a mitjan 1944 fou deportat pels nazis al camp de concentració d’ Auschwitz i posteriorment al de Buchenwald amb el seu pare, la mort del qual, per fam i malaltia, presencià Alliberat a l’abril del 1945, fou traslladat a França, on una organització jueva s'encarregà de la seva recuperació i reinserció Estudià a la Sorbona 1948-52 i es dedicà al periodisme El 1948, esdevingué corresponsal del diari israelià Yedioth Ahronoth a París Encoratjat per François Mauriac, el 1958 publicà la seva memòria dels camps de…
Aleksandr Lukašenko

Aleksandr Lukašenko
© Consell de la Unió Europea
Política
Polític bielorús.
Graduat a la Universitat Estatal Mogilovskij 1975 i a l’Acadèmia Bielorussa d’Agricultura 1985, fou membre de l’exèrcit soviètic 1975-77 i 1980-82 i director de la granja estatal de Gorodets 1985 Vicepresident del Soviet Suprem de Bielorússia 1990, al desembre del 1991 votà al parlament bielorús contra la dissolució de l’URSS El 1993 fou elegit president del comitè anticorrupció del parlament i, el 1994, president de Bielorússia El 1996 féu aprovar en referèndum una nova constitució que ampliava el seu mandat de quatre a set anys i accentuà el seu autoritarisme clausurà el…
Nursultan Ebišuly Nazarbaiev

Nursultan Ebišuly Nazarbaev
© Moncloa
Política
Polític del Kazakhstan.
El 1967 es graduà en enginyeria a l’escola tècnica de Karaganda, on des del 1969 formà part del PCUS de la RSS del Kazakhstan i n’ascendí els graons de la jerarquia secretari del comitè central del partit 1979, president del consell de ministres de la República 1984, primer secretari del partit 1989 i president del Soviet Suprem de la República 1990 Amb la desaparició de la Unió Soviètica i la independència del Kazakhstan 1991, al desembre n’esdevingué president, càrrec que ha revalidat en eleccions successives els anys 1999, 2005, 2011 i, amb caràcter anticipat, 2015, eleccions que han…
George Soros
Política
Financer, filantrop i pensador nord-americà d’origen hongarès.
De família jueva, aconseguí evadir la persecució nazi i el 1947, fugint de l’estat comunista hongarès, anà a la Gran Bretanya, on estudià a la London School of Economics i fou molt influït per les idees de Karl Popper relatives a la societat oberta en contraposició als règims totalitaris El 1956 es traslladà als Estats Units, on acumulà una gran fortuna, i el 1969 creà el fons d’operacions Quantum, considerat un dels més rendibles del món Algunes de les seves operacions financeres en borsa, com ara la compra massiva de lliures esterlines l’anomenat “divendres negre” 16 de setembre de 1992,…
Romanov
Família que donà nom a una dinastia que regnà a Rússia des del 1613 fins a la Revolució del 1917.
El genearca conegut és Andrej Ivanovič Kobyla o Kambila , un boiar moscovita del regnat del gran príncep Ivan I de Moscòvia mort el 1341 El seu fill F’odor Andrejevič fou anomenat Koška ‘el Gat’ i els seus descendents es cognomenaren Koškin i es dividiren en diverses línies Un net de F’odor, Zakharija , fou avi d’un Roman Jurevič mort el 1543, els descendents del qual es cognomenaren Romanov La filla de Roman, Anastàsia Romanov morta el 1560, fou la primera muller del tsar Ivan IV de Rússia i germana de Nikita Romanov mort el 1585, que fou el president del consell de regència del tsar Teodor…