Resultats de la cerca
Es mostren 1397 resultats
iodimetria
Química
Mètode volumètric d’anàlisi de substàncies reductores mitjançant una solució valorant de iode, la qual conté un excés de iodur i forma el complex triiodur I- 3
.
La força oxidant del iode, segons la semiequació I - 3 + 2e - ⇋ 3I - , és suficient per a permetre la determinació de les substàncies reductores com sulfurs, sulfits i àcid sulfurós, ferrocianurs, etc, emprant midó o α-naftoflavona com a indicadors Per a valorar la solució de iode en medi neutre o lleugerament bàsic hom empra el triòxid d’arsènic o una solució de tiosulfat, en medi àcid
qualificació
Educació
Nota amb què hom valora un examen, comportament, prova, concurs, etc.
La qualificació pot adoptar una forma qualitativa o bé numèrica d’acord amb una escala de valors prèviament fixada i ordenada segons diversos graus dos suficient o apte i insuficient, tres bé, acceptable i insuficient, cinc matrícula d’honor, excellent, notable, aprovat i suspens etc Aquestes qualificacions lèxiques solen ésser substituïdes per números que normalment van del 0 al 10 o del 0 al 100
balanç hídric
Geologia
Resultat de prendre en consideració l’aigua ploguda sobre una zona geogràfica determinada i l’aigua que el sòl ha perdut per evaporació directa o per transpiració a través de les plantes, o per escolament
o circulació dels rius i aigües subterrànies.
El balanç es realitza tenint en compte les precipitacions i pèrdues del sòl hagudes al llarg d’un any, i en resulta una divisió en períodes d' excés d’aigua que humitegen el sòl, períodes d' aprofitament en què la humitat és suficient i l’evaporació estimula la producció agrícola i períodes de dèficit caracteritzats per una constant evaporació del sòl Les diferents zones climàtiques es caracteritzen pels seus balanços hídrics
equació de Laplace
Física
Matemàtiques
Equació diferencial en derivades parcials expressada per la fórmula Δf = 0, Δ essent el laplacià.
Les funcions que són solució de l’equació de Laplace són anomenades funcions harmòniques , i tenen una especial aplicació en la teoria del potencial En el cas que f sigui una funció de la variable complexa z = x + iy , l’equació de Laplace, que en aquest cas pren la forma ∂ 2 f /∂ x 2 + ∂ 2 f /∂ y 2 = 0, expressa la condició necessària i suficient perquè f sigui derivable
àcid fosfoenolpirúvic
Bioquímica
Èster fosfòric de la forma enòlica de l’àcid pirúvic.
Intervé en la degradació anaeròbia de la glucosa glucòlisi, durant la qual és produït per deshidratació de l’àcid 2-fosfoglicèric, catalitzada per l' enolasa L’enllaç 0~P té una energia lliure estàndard d’hidròlisi molt negativa, suficient per a permetre la transferència del grup fosforil a l' ADP , en el següent pas de la glucòlisi, per a lliurar àcid pirúvic Intervé també en els processos de biosíntesi de glucosa
bioma

Distribució geogràfica de biomes
© Fototeca.cat
Ecologia
Conjunt de comunitats que constitueixen una biocenosi de tipus zonal, d’una gran amplitud, i representen etapes en evolució cap a una biocenosi terminal (clímax), de fisiognomia peculiar, directament relacionada amb el clima.
L’amplitud del bioma és suficient per a incloure no solament el poblament vegetal, sinó també les activitats dels animals, fins i tot els més grossos i influents Els biomes ocupen àrees extenses, entorn dels centenars de quilòmetres quadrats, i s’estenen, de manera zonal, entre límits bastant amplis de latitud, corresponent al domini dels grans tipus de clima la tundra, la praderia, els boscs de planocaducifolis, els deserts, etc
cerificació
Botànica
Fenomen pel qual les cèl·lules epidèrmiques d’algunes plantes es recobreixen de filaments, esquames o grànuls cerosos.
Aquestes substàncies, molt inertes i hidròfugues, surten per extrusió a través dels porus de la cutícula, i rarament formen un revestiment continu Aquest és, però, suficient per a impedir el contacte entre l’aigua i l’epidermis i, així, facilitar-ne l’escorreguda i evitar la infecció per fongs, bacteris, etc En algunes plantes carandaí la producció de cera és tan gran que en permet la recollecció per a aplicacions industrials
reanimació cardiopulmonar
Medicina
Maniobres destinades a la recuperació de la funció cardíaca.
Les maniobres bàsiques tenen l’objectiu de mantenir permeable la via aèria —cosa que hom aconsegueix ventilant artificialment el malalt per exemple, mitjançant el boca a boca— i una pressió sanguínia mínima —mitjançant compressió de la caixa toràcica— per tal que la perfusió cerebral sigui suficient Altres maniobres més sofisticades requereixen l’administració de medicaments i l’ús d’aparells, i només poden ésser efectuades a l’hospital per part de personal especialitzat
massa d’aire
Meteorologia
Gran extensió d’aire, que cobreix una àrea mínima de centenars de milers de km2, en la qual les propietats físiques de l’aire, temperatura i humitat principalment, varien poc en sentit horitzontal.
Les masses d’aire es formen quan l’aire queda estancat durant un temps suficient sobre una superfície homogènia continent nevat, oceà de la qual adquireixen la seva temperatura i el seu grau d’humitat Una classificació possible és massa d’aire àrtic , massa d’aire antàrtic , massa d’aire polar marítim , massa d’aire polar continental , massa d’aire tropical marítim , massa d’aire tropical continental i massa d’aire equatorial
teorema de Bolzano-Cauchy
Matemàtiques
Teorema referit a l’estudi de la convergència de funcions.
Estableix que la condició necessària i suficient perquè la funció y x sigui convergent en x →η és que, per a cada nombre ε > 0, es compleixi per a tot parell de valors x’, x' d’un cert entorn reduït de η l’acotació | y x' - y x' | < ε Aquest teorema referit a la convergència de funcions és aplicat a la teoria de sèries quan la variable és natural i d’integrals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina