Resultats de la cerca
Es mostren 930 resultats
decantador

Decantador mecànic del procés biològic secundari d’una estació depuradora d’aigües residuals
© Fototeca.cat
Química
Aparell per a decantar un líquid de la matèria sòlida que porta en suspensió.
El funcionament pot ésser continu o intermitent Hom els classifica en mecànics i no mecànics Els decantadors no mecànics consisteixen en un tanc en forma de con invertit que porta en el fons una vàlvula per a descarregar els fangs Al centre hi ha un conducte de càrrega per on hom alimenta l’aparell Durant el trajecte del centre a la vora, el líquid abandona les partícules sòlides, que cauen i tendeixen a concentrar-se en el fons El líquid ja clar sobreïx per les vores Els decantadors mecànics disposen d’un tanc cilíndric i poc profund Mitjançant l’acció d’uns rascles que giren molt lentament…
lupus vulgar
Patologia humana
Tuberculosi cutània; es manifesta amb nòduls vermellosos de creixement lent, que tendeixen a ulcerar-se i a deixar cicatrius prominents.
estàtica química
Química
Part de la química que estudia els estats d’equilibri al qual tendeixen els sistemes que experimenten una reacció reversible.
Hom anomena reversibles les reaccions que poden progressar en un sentit o en el sentit invers, i arriben en ambdós casos a un mateix estat d'equilibri químic, que és caracteritzat pels valors de les concentracions dels productes de la reacció i de les substàncies reaccionants que encara hi resten presents, i és modificat conformement a les lleis de JW Gibbs i HL Le Chatelier quan hom altera diverses variables, com les concentracions inicials, les pressions parcials o totals i la temperatura L’estudi quantitatiu de l’estàtica química es desenvolupà a partir de la llei d’acció de massa acció de…
canal de distribució
Economia
Conjunt dels processos intermedis propis de la conducció dels béns econòmics des del lloc de producció fins a la unitat de consum.
L’esquema bàsic del canal de distribució típic dels béns de consum especialment dels aliments s’ajusta aproximadament a la cadena productor-comissionista-abastador-mercat central-detallista-consumidor per als canals interns, i productor-majorista-exportador-detallista-consumidor per als canals externs exportació Algun sector, com el de béns de producció equip, installacions, màquina eina, maquinària elèctrica, transport pesant, etc, s’ha distingit, tanmateix, per una progressiva simplificació dels canals, posada de manifest amb l’aparició de departaments comercials o associacions de…
gir oceànic
Geografia
Sistema de corrents de gran escala amb certa tendència circular.
En la circulació general dels oceans tenen gran importància els anomenats girs subtropicals, que ocupen la major part de la conca oceànica Els corrents en els girs subtropicals estan íntimament relacionats amb els sistemes de vents anticiclònics que tenen a sobre, però els centres respectius no coincideixen Els centres dels girs subtropicals tendeixen a estar desplaçats cap a l’W, especialment a l’hemisferi nord Així, els corrents als marges occidentals solen ser molt intensos, profunds i força estrets, mentre que als marges orientals són menys intensos, poc profunds i força…
etrusc
Lingüística i sociolingüística
Llengua mediterrània procedent probablement d’una fusió d’elements autòctons i asiàtics.
En resten inscripcions funeràries, escrites de dreta a esquerra, llegibles per l’alfabet, derivat del grec alfabet, però difícilment traduïbles En etrusc, segons les representacions gràfiques, no hi ha sonores, hi ha quatre timbres vocàlics, els diftongs tendeixen a reduir-se i les consonants a acumular-se No hi ha gènere gramatical, però el femení es distingeix d’alguna manera El singular no té desinència la del plural és - ar La marca de datiu singular és -eri , i n'hi ha diverses de genitiu N'han estat identificats alguns pronoms personals i algunes desinències verbals En el…
Limfogranuloma veneri
Patologia humana
El limfogranuloma veneri , o LGV , és una malaltia infecciosa d’origen bacterià que es transmet per mitjà de les relacions sexuals i que evoluciona amb abundant tumefacció dels ganglis limfàtics de la zona inguinal En els darrers decennis, la incidència del trastorn ha minvat notablement per raons desconegudes, però encara se’n presenten molts casos, en especial a Àsia, Àfrica i Amèrica del Sud —i molts menys al nostre medi—, sobretot en persones de vida sexual promíscua L’agent etiològic del LGV és la Chlamidia trachomatis , la mateixa espècie de bacteri causant del tracoma, quan s’estableix…
El que cal saber dels tumors benignes de fetge
Patologia humana
És anomenada tumor benigne de fetge la proliferació d’un grup de cèllules d’aquest òrgan que, per les característiques microscòpiques que presenten, són pràcticament normals però que per raons desconegudes tendeixen a reproduir-se acceleradament i originen la formació d’una massa anormal o tumor La majoria dels tumors benignes de fetge són asimptomàtics i es diagnostiquen accidentalment quan per alguna raó hom sollicita una ecografia o un estudi radiològic de l’abdomen De vegades, per a confirmar la diagnosi, es realitza una laparoscòpia, incisió en la paret anterior de l’abdomen…
velocitat reproductiva bàsica
Medicina
Mesura del nombre d’infeccions produïdes, com a mitjana, per un individu infectat quan s’inicia una possible epidèmia.
Quan, al principi de les epidèmies, s’aplica a poblacions teòricament lliures de la malaltia, sense immunitat prèvia i en les quals cap mena de tractament evita el contagi, la determinació de la velocitat reproductiva bàsica permet predir la velocitat i el ritme de propagació de la malaltia en el temps Un cop iniciada l’epidèmia, la mesura esdevé la velocitat reproductiva efectiva en integrar el resultat de les mesures aplicades contra l’epidèmia Es considera que amb una velocitat reproductiva inferior a 1 menys d’un contagi per persona infectada, els contagis tendeixen a…
empaquetat
Mineralogia i petrografia
Estructura cristal·lina simple en la qual totes les partícules són iguals i van unides entre elles sense enllaços dirigits.
Presenten aquesta estructura molts elements, principalment metalls i certs composts intermetàllics Quan tots els àtoms són d’igual dimensió, d’acord amb el principi espacial, tendeixen a ocupar el mínim d’espai i formen l' empaquetat dens Considerant un sol pla, els àtoms es disposen tangencialment entre ells i, per tal que ocupin l’espai mínim, cada àtom s’envolta d’uns altres sis Si es forma un segon pis, els àtoms es colloquen de manera que, tot conservant al seu nivell la disposició anterior, siguin tangents a tres àtoms del nou pis Si es forma un tercer pis, els àtoms es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina