Resultats de la cerca
Es mostren 463 resultats
Santa Maria d’Anya (Artesa de Segre)
Art romànic
Es tracta de l’església parroquial del poble d’Anya, a la riba dreta del Segre Ara és dedicada concretament a la Mare de Déu de l’Assumpció Fou una parròquia dependent de l’abadia de Sant Pere d’Àger a través del seu priorat de Montmagastre L’església d’Anya s’esmenta per primera vegada en la dotació de la canònica de Montmagastre del 1054, on figura la donació de la tercera part de la parròquia d’Anya El 1095 els vescomtes Guerau Ponç II de Cabrera i la seva muller Estefania infeudaren els castells de Gavarra i Montmagastre, amb llurs castlanies, a Gombau Bertran i li atorgaren, entre altres…
Meritxell Urbiola Coma

Meritxell Urbiola Coma
ERNESTO ARADILLA
Rugbi
Jugadora de rugbi coneguda com Urbi.
El 2000 debutà amb l’equip del Club Esportiu INEF Barcelona, amb què ha guanyat cinc Copes de la Reina 2005, 2006, 2007, 2009, 2010 i les dues primeres edicions de la Lliga Nacional Femenina 2011, 2012 Durant dos períodes jugà amb la selecció universitària de la Universitat de Barcelona 2000-05, 2010-12, amb la qual guanyà quatre Campionats d’Espanya de rugbi de 15 2001-04 i quatre de rugbi de 7 2005, 2010, 2011, 2012 També aconseguí dues terceres posicions a la competició internacional European University 2010, 2012 Des del 2001, fou convocada regularment per la selecció…
terç delme
Història del dret
Impost reial sobre el rendiment que corresponia a la tercera part del delme.
Té l’origen en la concessió del papa Alexandre II a Sanç Ramires d’Aragó del delme i les primícies de totes les esglésies de llocs conquerits a musulmans Aquest privilegi fou ratificat per Gregori VII, el qual li donà a més caràcter hereditari Jaume I de Catalunya-Aragó atorgà a la recent restaurada catedral de València 1239 dues terceres parts de tots els delmes dels fruits de la terra i animals, peix de la mar i albufera i dels forns i molins fets i per fer i es reservà la tercera part o terç delme Aquest gravava la producció cerealística i vitícola pa i vi, ramadera carnatge…
predicat
Gramàtica
Element sintàctic essencial de tota oració que té per funció de dir alguna cosa d’un subjecte, l’altre element sintàctic també essencial de l’oració.
El nucli del predicat és necessàriament el verb en forma personal, que pot dur o no complements, i concerta amb el subjecte mitjançant els morfemes verbals de persona i nombre En les oracions El pare dorm, el prat és verd, la nena escriu una carta a la mare , són predicats dorm, és verd, escriu una carta a la mare Quan el predicat expressa una qualitat del subjecte mitjançant un adjectiu o un substantiu adjectivat i un verb copulatiu ésser o verbs similars, el predicat és anomenat nominal o simplement atribut Si expressa una acció del subjecte, rep el nom de predicat verbal En català no…
Lesotho 2010
Estat
El Govern, presidit per Pakalitha Mosisili, va implantar l’obligatorietat de l’ensenyament primari, una decisió que va rebre els elogis d’Unicef L’ensenyament era de franc des del 2000, però no pas obligatori Amb les mesures, el petit regne, enclavat a Sud-àfrica, ha aconseguit que el 80% dels nois i el 84% de les noies estiguin escolaritzats, un percentatge dels més elevats de l’Àfrica Tanmateix, la crisi econòmica, amb un atur que arriba al 40%, i la sida amenacen l’estabilitat del regne i donen ales al Moviment de la Carta del Poble, que defensa l’annexió del país a Sud-àfrica…
Augusto Testor Permanyer
Esgrima
Tirador, jurat i directiu.
Membre del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada de Barcelona, fou especialista en les tres armes Fou campió d’Espanya individual d’espasa 1954, 1955 i pujà també al podi en floret i sabre Fou campió de Catalunya nou vegades cinc en espasa 1953, 1954, 1957, 1959, 1961, tres en floret 1957, 1958, 1960 i una en sabre 1955 Aconseguí dues terceres posicions a la Copa Ciutat de Barcelona 1957, 1959 Fou internacional amb la selecció espanyola als Jocs Universitaris 1953 i als Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 Amb la selecció catalana aconseguí la Copa del Generalísimo 1954…
Llutxent
Vista de Llutxent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, a la vall del riu de Vernissa, que travessa el terme de N a S.
És accidentat pels contraforts meridionals de la serra de Buixcarró i del Mondúber Quasi dues terceres parts del territori no són conreades 1700 ha de pins i 500 de matollar, mentre que els sectors del centre i del sud són ocupats per l’agricultura, de secà, especialment la vinya raïm de taula, sobretot per a l’exportació, i també oliveres 350 ha, ametllers 200 ha i cereals blat Les activitats ramaderes i industrials són poc importants Hi ha emigració La vila 2560 2006, llutxentins 284 m alt és a la plana que s’estén a la dreta del riu L’església parroquial és dedicada a santa…
Navarrés
Navarrés
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Canal de Navarrés, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, situat al sector septentrional de la depressió coneguda amb el nom de canal de Navarrés
(que ha donat nom a la Canal de Navarrés
), entre els vessants orientals del Carroig i el Montot, límit amb la Ribera Alta.
És drenat pel riu d’Escalona i el seu afluent el torrent de Barcals El territori és ocupat en dues terceres parts pels vessants muntanyosos del sistema del Caroig, coberts de boscs de pins i carrasques i de matollar L’agricultura és al fons pla de la canal el secà 1 200 ha és destinat a oliveres i garrofers, mentre que el regadiu 450 ha, que aprofita l’aigua de deus, és destinat als tarongers 120 ha, cereals, tabac, cacauets i arbres fruiters Hi ha una fàbrica de confecció Un 50% de la població activa treballa a la indústria La vila 2 768 h 2006 316 m alt és al fons de la canal L…
l’Énova
Façana de l’església de l’Énova
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, unit pràcticament al de Manuel, al sud de la comarca.
Limita amb la de la Costera a través d’una sèrie d’elevacions serra de l’Énova , 153 m alt ocupades per matollar Dues terceres parts del territori són conreades, amb predomini del regadiu 400 ha, un 90% dels conreus, que aprofita l’aigua del riu d’Albaida a través de la séquia comuna de l’Énova 300 ha i aigua de pous per a la resta El taronger 350 ha té caràcter gairebé de monocultura, la resta del regadiu és dedicada a l’arrossar que havia tingut antigament una gran extensió, blat de moro i hortalisses El secà arbres fruiters i oliveres es limita a 30 ha a la zona elevada La…
trànsit
Transports
Dret
Circulació, moviment de persones, vehicles, per carrers i vies públiques, moviment d’embarcacions o d’avions, de ferrocarrils, etc.
Per garantir la seguretat de les persones i dels béns, hom regula legalment el trànsit, generalment per convenis internacionals, tant aeri com marítim dret aeronàutic, dret marítim, així com el trànsit per carreteres i vies públiques Els diversos codis, ultra les diverses normes jurídiques, contenen les sèries de senyals senyal 2 propis de cada sistema de transport, entre els quals es destaquen els de circulació senyal de circulació La major part de països exigeixen un permís de circulació, així com una autorització personal per a conduir vehicles de motor a partir d’una certa cilindrada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina