Resultats de la cerca

Aquestes descripcions tenen dues dimensions principals, la textual i la contextual Es tracta d’una perspectiva interdisciplinària sorgida a partir d’altres disciplines de les humanitats i les ciències socials, com la lingüística, els estudis literaris, l’antropologia, la semiòtica, la sociologia i la comunicació oral El seu desenvolupament està estretament relacionat amb l’aparició de l’estructuralisme i molt influït pel formalisme rus, que havia elaborat una anàlisi literària Des de l’inici, els anys setanta, i malgrat els múltiples conflictes teòrics i metodològics, es pot…

Cursà estudis de filologia catalana i magisteri i es dedicà a l’ensenyament En el terreny de la docència, que exercí en l’ensenyament secundari 1978-2004 i universitari des del 2005 com a professor titular de les facultats d’Educació, Traducció i Ciències Humanes i d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic, en la dècada de 1980 publicà amb G Casals, N Cot, M Llanas i R Pinyol i Torrents manuals de llengua Nexe i de literatura Solc , a més d’una antologia literària Garba , que assoliren una gran difusió Aquesta activitat, continuada els anys noranta, el convertiren en un…

Vida i obra El seu nom veritable era Joan Malbec Prevere, a València fou deixeble d’Alonso de Proaza, el qual li dedicà l’edició de la Noua logica de Ramon Llull 1512 Com posa en evidència la seva notable biblioteca, era posseïdor d’una extensa formació filosòfica, especialment remarcable en la lògica nominalista Documentat a Barcelona des del 1521, ensenyà lògica a l’Estudi General i la doctrina de Llull a l’Escola Lulliana Fou el responsable de la primera edició impresa d’una obra de Ramon Llull en català  Blanquerna València 1521, precedida d’una “Epístola proemial” de l’editor Al final…

Vida La principal informació sobre les seves activitats prové d’una biografia oficial, elaborada amb motiu de la seva elevació als altars Pel que sembla, la seva infantesa va transcórrer a Dirraqui, localitat que abandonà per anar a estudiar a l’escola imperial de Constantinoble Aviat assolí fama a la cort per la seva magnífica veu, la qual cosa el convertí en músic favorit de l’emperador de Bizanci Quan era al punt culminant de la seva carrera, abandonà la cort i es traslladà a viure fins a la fi dels seus dies al monestir de Gran Laura, al peu del mont Athos, probablement influït per un…

És considerat per molts com el de major significació de l’època prenicena o de la patrística en general Deixeble i successor de Climent d’Alexandria en la direcció de l’ escola cristiana d’Alexandria , a causa de dificultats amb el seu bisbe originades per la predicació només era llec quan Orígenes començà a predicar i per l’ordenació presbiteral conferida per altres prelats, s’establí a Cesarea de Palestina, on fundà una nova didascàlia D’ideologia bàsicament neoplatònica era deixeble d’Ammoni Saccas, l’eruditíssim i crític Orígenes aprofità per a la teologia cristiana n’és el…

Després de passar tres anys al monestir de Wearmouth, fou monjo benedictí a Jarrow, i sacerdot des del 702 La seva vida fou totalment dedicada a l’ensenyament i a l’estudi Les seves obres llatines, ben nombroses, li donen un lloc molt important en la primera etapa medieval, que a través de l’escola de York i d’Alcuí convergí en la renaixença carolíngia Entre les obres teològiques cal remarcar les exegètiques, de tendència predominantment allegòrica i espiritual, però que no oblida totalment els aspectes literaris i té en compte una certa crítica textual Cal assenyalar les Homilies ,…

Llicenciat i doctorat en filologia romànica a la Universitat de Barcelona Des del 1967 és professor a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona És membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes Collaborà a l’ Atles lingüístic del domini català i l’ Atlas lingüístico de los Marineros Peninsulares Membre numerari de l’ Institut d’Estudis Catalans , del qual n’ha ocupat els càrrecs de tresorer 1987-92 i secretari general 1992-98 des del 1999 n’és el director de les Oficines Lexicogràfiques Desenvolupa a través d’aquesta institució la major part de la seva…

Llicenciat en filosofia i lletres i doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona 1992 Exercí la docència en l’ensenyament secundari i els anys vuitanta publicà amb G Casals, N Cot, L Soldevila i R Pinyol i Torrents manuals de llengua Nexe i de literatura Solc , a més d’una antologia literària Garba , que tingueren una àmplia difusió, i edicions de textos orientades didàcticament Fou també codirector de diverses colleccions editorials “El Garbell”, “Textual” Després d’exercir a les universitats d’Almeria i Barcelona, el 1993 s’incorporà a la Universitat de Vic, on fins a…