Resultats de la cerca

Destacà com a problemista, faceta en què s’inicià el 1883 amb el mestre Josep Tolosa Estudiós dels escacs, posseïa una gran biblioteca temàtica La seva obra més important fou Manual de ajedrez para uso de los principiantes 1905-12, però també publicà Sesdek shakproblemoj 1909 –una collecció de seixanta dels seus problemes, escrit en esperanto – i una monografia sobre el gran compositor de problemes d’escacs Valentí Marín, titulada Un gran artista en ajedrez 1913 D’altra banda, fou organitzador i àrbitre de diferents campionats El 1930 rebé un homenatge al Club d’Escacs Barcelona…

Conreà des de molt jove el relat, com el volum En la sombra 1943, al qual seguiren Cinco cuentos de sangre 1945, El hombre de la calle 1948 i En este lado 1954 Quant a la novella, és molt coneguda El paisa 1950 on reflecteix les dificultats de l’emigrant porto-riqueny a Nova York, tema que reprèn a La galería i otros cuentos  1972 i  En Nueva York y otras desgracias 1973 Juntament amb Mónica Mansour publicà una antologia titulada Poesía negra de América 1965 L’any 1953 s’exilià a Mèxic, i el 1955 adquirí la ciutadania mexicana

Format a Llotja i a París És autor de l’única pintura mural del Palau de la Música Catalana, la titulada La ciència musical vers la inspiració 1910, que palesa una personalitat decorativista independent però influïda per classicisme noucentista Era soci del Cercle Artístic de Sant Lluc Presentà natures mortes, figures, flors i paisatges a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1911, 1919, 1922, 1923 i a les de Primavera del 1935 i el 1936 Fou el millor collaborador de Josep Maria Sert, a la mort del qual acabà la decoració mural de la seu de Vic i continuà el seu…

Formada a l’Escola Massana de Barcelona i posteriorment a l’Escola de Belles Arts de Grenoble, s’expressa a través de fotografies seriades, generalment de grans dimensions, i videoinstallacions Destaca Paisaje Secreto 1998-2003, una sèrie d’imatges que condensen la seva inquietud sobre la relació entre art i espai privat L’alteració de l’espai expositiu i la representació d’espais arquitectònics són altres constants del seu treball Ha mostrat la seva obra a nombroses fires internacionals i el 2002 fou una de les artistes de la mostra conjunta titulada Els límits de la percepció…

Titulada en dansa per l’Institut del Teatre, el 1970 ingressà al cos de ball del Gran Teatre del Liceu El 1971 fundà l’institut de dansa que porta el seu nom, amb el qual ha realitzat nombrosos espectacles Ha treballat com a coreògrafa en musicals com Memory 1991, Tots dos 1993 o Germans de sang 1994 i ha rebut diversos premisTambé ha produït i dirigit espectacles com Chicago 1996, premi de la crítica teatral de Barcelona al millor espectacle musical, El nas vermell 1997, musical juvenil centrat en la figura de Charlie Rivel, el sopar espectacle That's Jass 2000, de l’espai…

Hereu dels ensenyaments de l’organista Pasqual Pérez, unes fonts el situen el 1839 com a organista a la parròquia de Sant Tomàs, i des del 1846, també com a organista, a Sant Bartomeu És autor d’obres líriques, entre les quals cal esmentar les sarsueles A que sale con ello 1842 i Barba Azul 1855, i d’una òpera, Werther , de la qual no se sap si s’arribà a estrenar Publicà una collecció titulada Cantos populares valencianos , que el feu mereixedor d’un guardó a l’Exposició Universal de Viena del 1873 Compongué també música religiosa, com ara una Salve dedicada a la Mare de Déu…

Collaborà des del 1900 fins al 1915 aproximadament en les revistes Lacerba , Leonardo i La Voce , fundada per Giuseppe Prezzolini, combativa revista cultural que representava la presa de consciència per part de la joventut de l’endarreriment de la cultura italiana i de la necessitat de renovar-la Durant aquest mateix període escriví els seus llibres més significatius de filosofia, poesia, literatura i crítica literària dels quals, sens dubte, el millor és l’autobiografia titulada Un uomo finito 1912 Convertit al catolicisme, compongué obres asceticomorals Storia di Cristo , 1921…

Viu i treballa a Nova York Des del principi dels anys setanta treballa sobre la noció d’utilitat i de funcionalitat, tot qüestionant-les, amb la construcció de vehicles inútils A partir de l’any 1981 realitza una sèrie d’intervencions artístiques urbanes, anomenades “projeccions públiques”, amb les quals projecta en edificis o monuments públics tota mena d’imatges relatives al poder, a la força, als papers socials establerts La seva obra és impregnada d’un fort component crític envers el poder i les seves manifestacions L’any 1992 la Fundació Tàpies de Barcelona presentà una gran exposició…

El 12 d’octubre de 2010 la Santa Seu publicà una carta apostòlica en forma de motu proprio titulada Ubicumque et Samper en què Benet XVI instituïa un nou dicasteri de la cúria romana, el Consell Pontifici per a la Promoció de la Nova Evangelització, presidit per l’arquebisbe italià Rino Fisichella L’objectiu d’aquest organisme és reflexionar sobre com evangelitzar societats de tradició catòlica que han entrat en un procés de secularització També té com a objectiu estudiar i afavorir la utilització de les formes modernes de comunicació com a instruments per a la nova…

El títol de baró, amb la categoria de par, fou establert a França i a Anglaterra a partir del segle XIV al segle XVI l’emperador Carles V l’introduí als seus regnes, i tot seguit esdevingué utilitzat a la majoria dels països europeus Als Països Catalans, però, ja des del segle XIV foren concedits títols de baró a certs nobles posseïdors de terres senyorials d’alguna extensió, els quals ocupaven el darrer lloc dins la noblesa titulada catalana tanmateix, no fou fins a l’any 1798 que aquest títol fou equiparat als altres del regne El títol de baró fou atorgat més fàcilment després…