Resultats de la cerca
Es mostren 266 resultats
Eamon De Valera
Història
Política
Polític irlandès d’ascendència espanyola.
Com a president del Sinn Fein 1917-26 i president de la clandestina Irish Republic, tingué una destacadíssima participació en les lluites per a l’alliberament d’Irlanda Per la seva participació en la revolta del 1916 fou condemnat a la pena de mort, que li fou commutada pel fet d’ésser ciutadà nord-americà Rebutjà l’acord que creava l’Estat Lliure d’Irlanda 1921 i, comandant els elements més radicals del Sinn Fein, exigí la total independència per a tota l’illa i boicotejà el parlament irlandès El 1926 abandonà aquesta actitud i organitzà un nou partit, el Fianna Fáil, del qual fou president…
Robert Peel
Història
Política
Polític britànic.
Diputat tory a 21 anys, secretari d’afers irlandesos el 1812 i secretari de l’interior el 1828, reformà el codi penal i organitzà, per primera vegada a la Gran Bretanya, una força permanent de policia metropolitana Oposat a la política tory , formà, damunt la base d’uns principis de reforma moderada, el Conservative Party, amb el qual triomfà a les eleccions del 1841 El seu govern 1841-46 traçà l’esquema de l’actuació dels conservadors durant l’era victoriana modificació de les estructures polítiques per garantir llur permanència al poder en un context de canvis socials profunds Cal…
Isaac Gálvez López
Ciclisme
Ciclista de carretera i pista.
Integrant de l’Escola Catalana de Ciclisme, fou dos cops campió del món d’americana 1999, 2006 i dos cops subcampió 2000, 2001 fent parella amb Joan Llaneras Disputà aquesta mateixa prova i la persecució per equips als Jocs Olímpics de Sydney 2000 Com a ciclista de carretera accedí al camp professional l’any 2000 amb l’equip Kelme-Costa Blanca, amb el qual guanyà la Clàssica d’Almeria 2000 i, un any més tard, dues etapes al Gran Premi Mosqueteiros i la Volta a l’Alentejo Entre el 2002 i el 2003 guanyà tres trofeus de la Challenge de Mallorca El 2004 fitxà per l’equip Illes Balears i s’imposà…
Andreu-Rivels
Atracció de circ de renom mundial, creada a Barcelona el 1920 per Pere Andreu i Pausas i presentada pels seus fills Josep (que esdevingué cèlebre amb el nom de Charlie Rivel), René i Pau, Polo.
Consistia en un trio de pallassos i acròbates en el qual René feia de clown , Charlie, d’august, i Polo, de contraaugust Executaven un repertori compost d’entrades de pallassos Els ous , El petit pont , La Diva , entrades musicals i números acrobàtics entre els quals hi havia els trapezis baixos El número, de gran qualitat, triomfà el 1924 al Cirque d’Hiver de París i a l’Olympia de Londres, i el 1925, al Medrano i a l’Olympia de París Actuaren als millors circs europeus A finals del 1935, en abandonar Charlie Rivel el trio, perpetuaren el número, amb el nom dels 3 Rivels , els seus…
Paata Burč’uladze
Música
Baix georgià.
Es formà musicalment a la seva ciutat natal, i més tard fou becat per a completar estudis a l’Scala de Milà El 1981 guanyà el concurs Voci Verdiane de Busseto Itàlia i l’any següent triomfà al prestigiós concurs Čajkovskij de Moscou, guardons que li permeteren començar a desenvolupar la seva carrera internacional El 1984 obtingué un gran èxit en el seu debut al Covent Garden, amb Aïda , al costat de Luciano Pavarotti i Zubin Mehta, i el 1987 cantà el paper del Commendatore, de Don Giovanni , a Salzburg, dirigit per Herbert von Karajan Aquell mateix any debutà als Estats Units Filadèlfia, amb…
Luigi Lablache
Música
Baix italià.
Fill de pare francès i mare irlandesa, entrà al Conservatorio della Pietà dei Turchini a la seva ciutat natal el 1806, on estudià primer violí, contrabaix i després cant A partir del 1812 cantà com a buffo napoletano al Teatro San Carlino de Nàpols interpretant òperes de V Fioravanti, D Cimarosa i altres El 1817 triomfà al Teatro alla Scala de Milà en el paper de Dandini a La Cenerentola de G Rossini El 1830 debutà a París i a Londres amb Il matrimonio segreto de D Cimarosa Ja sigui per les seves qualitats com a cantant o com a actor, Lablache es convertí en el baix més famós de la seva…
Melcior Vidal i Prats
Música
Tenor català.
Estudià al Conservatori del Liceu, on fou condeixeble del tenor Rossend Dalmau i d’Eduard Canals Contemporani de Francesc Bonet i Napoleone Verger, fou considerat, juntament amb aquests, un dels hereus de l’escola de Manuel García desenvolupà l’escola de coloratura hispànica i gaudí de molta anomenada a Europa El 1869, "El Correo de los Teatros" recollia els nombrosos èxits de Vidal als teatres d’òpera d’Itàlia i França Feu una estada a Constantinoble, on triomfà amb les òperes Marta i La sonnambula Durant algun temps residí a l’Havana, on fou contractat com a cantant per Enrico Tamberlik…
Clara Haskil
Música
Pianista romanesa.
La comprensió tardana del seu personal estil interpretatiu i una greu afecció a la columna vertebral marquen l’existència d’aquesta pianista Inicià els estudis a set anys amb R Roberts a Viena i posteriorment, a París, es formà sota la direcció d’A Cortot, Lazare Lévy i G Fauré El 1907, any que alternà l’estudi del piano i del violí, no fou admesa al Conservatori de París Afectada d’escoliosi, passà vuit anys sense actuar, fins que reaparegué l’any 1920 En aquesta època el món musical parisenc li negà el reconeixement i durant molts anys només fou contractada a Suïssa, on es refugià durant la…
Walter Gieseking
Música
Pianista alemany.
Les primeres nocions de música les rebé del seu pare, que era flautista i pianista, quan la família vivia a Nàpols Poc després, ingressà al Conservatori de Música de Hannover i estudià amb Karl Leimer Durant els anys de la Primera Guerra Mundial, iniciada ja la seva carrera com a solista, hagué de treballar com a violinista, timbaler del seu regiment i pianista de jazz El 1921 començà les seves gires per Europa i el 1926 per Amèrica, on triomfà amb la interpretació del Concert per a piano i orquestra en do menor de S Rakhmaninov Més tard, durant la Segona Guerra Mundial, actuà sota la batuta…
teocratisme
Política
Cristianisme
Doctrina política medieval que pretenia que el poder reial rebia la seva constitució per un acte del poder eclesiàstic, al qual restava vinculat legalment, ja que la llei divina —norma suprema d’acció del monarca— queia dintre la jurisdicció eclesial.
Basada en la doctrina paulina, que vincula a Déu l’origen i el fonament del poder, i en la doctrina augustiniana de La ciutat de Déu, fou formulada arran de les controvèrsies entre papat i imperi des de Gregori I fins a Bonifaci VIII Ja apareix en Hincmar de Reims s IX La situació política canviada per la pau de Westfàlia, menà, d’una banda, a negar la superioritat del poder pontifici i, de l’altra, els apologistes de la reialesa hi trobaven el fonament diví del poder reial, expressat en l'absolutisme amb la frase “rei per la gràcia de Déu”, que feia del rei l’únic responsable davant Déu Al s…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina