Resultats de la cerca
Es mostren 165 resultats
sistema simpàtic
Biologia
Zoologia
Part del sistema nerviós vegetatiu constituïda per una cadena de ganglis nerviosos, en nombre de 20 a 25, situats davant la columna vertebral, des del crani fins al còccix.
Les fibres preganglionars s’originen en les porcions dorsal i lumbar de la medulla espinal, i les postganglionars, amielíniques, s’uneixen als nervis raquidis i cranials o formen plexes carotidi, solar, hipogàstric, etc Aquest sistema innerva tots els òrgans viscerals que tenen musculatura llisa tub gastrointestinal, bufeta urinària, òrgans genitals, ull i musculatura llisa de l’òrbita, totes les glàndules incloses les sudorípares, el miocardi i els vasos sanguinis Té una relació íntima amb els processos tròfics i les funcions secretores i cardiovasculars La seva estimulació produeix…
El que cal saber de l’esclerosi múltiple
Patologia humana
L’esclerosi múltiple és una malaltia que es caracteritza per la formació intermitent i progressiva de nombroses lesions o plaques en diverses zones del sistema nerviós central que generen una gran diversitat d’alteracions com ara pèrdua de força, alteracions de la sensibilitat, de la coordinació dels moviments o dels sentits Les manifestacions es presenten en general a l’inici de l’edat adulta, de manera insidiosa i amb fases de remissió al començament, i progressen en forma de brots successius El grau d’alteració neurològica que finalment assoleix el malalt és molt variable És freqüent que…
El que cal saber de la cistitis
Patologia humana
La cistitis és un trastorn caracteritzat per la inflamació de les parets de la bufeta urinària, causada habitualment per una infecció Les cistitis són més freqüents en les dones que en els homes, perquè la infecció penetra a través de la uretra, la desembocadura de la qual —en el sexe femení-— es troba relativament a prop de la del recte, on hi ha microorganismes abundants La cistitis no és una malaltia de transmissió sexual, però és freqüent que sigui desencadenada pel coit perquè la compressió dels genitals afavoreix la penetració per la uretra dels gèrmens que prèviament ja es…
Cistitis
Patologia humana
Definició És anomenada cistitis la inflamació de les parets de la bufeta urinària, causada habitualment per una infecció bacteriana que sol originar l’aparició sobtada de diverses molèsties en orinar Causes La cistitis és deguda habitualment a la invasió de la bufeta urinària per gèrmens infecciosos La infecció pot ésser causada per diversos tipus de gèrmens, sobretot bacteris del tipus Escherichia coli , Proteus mirabilis , estafilococs i enterococs En els infants es poden produir igualment infeccions originades per virus, circumstància que és molt estranya entre els adults En general, els…
Aparell urinari

Microfotografia del teixit del ronyó
CC0
L’ aparell urinar i es compon d’un conjunt d’estructures que intervenen en l’elaboració, l’emmagatzematge i l’evacuació de l’orina Bàsicament, en formen part els ronyons, els urèters, la bufeta urinària i la uretra En l’estudi i el tractament de les malalties de l’aparell urinari, hi intervenen dues especialitats mèdiques la nefrologia , que s’ocupa de les malalties del ronyó, i la urologia , que té cura de les malalties de les vies urinàries Aquestes especialitats es troben, a més, molt relacionades amb les que tracten de l’aparell reproductor per la proximitat dels òrgans,…
intoxicació
Malaltia provocada per l’acció de substàncies tòxiques sobre l’organisme.
La introducció del tòxic dins l’organisme és sobretot per via digestiva, respiratòria o cutània L’organisme hi reacciona de distintes maneres eliminació del producte per via digestiva vòmits, diarrea, respiratòria per als productes volàtils o urinària tot i que el tòxic pot lesionar els tubs urinífers i provocar una nefropatia El fetge té una gran importància en la neutralització del tòxic oxidació, reducció, hidròlisi, etc Entre els diversos tipus d’intoxicació cal destacar la intoxicació alimentària , produïda per la ingestió d’aliments tòxics, en mal estat o bé contaminats per…
bufeta neurogènica
Patologia humana
Trastorn de la regulació neurològica de la funció de la bufeta urinària.
Si es deu a lesions de la medulla espinal traumatismes, tumors, tabes, etc s’esdevé una bufeta espàstica per augment del seu to muscular si la lesió afecta la segona neurona motora o els nervis perifèrics traumatismes, polineuropatia, síndrome paraneoplàstica, etc s’esdevé la bufeta àtona , o mancada de to, que reté grans quantitats d’orina i obliga a la micció per sobreeiximent
candidiasi
Patologia humana
Infecció produïda per la proliferació dels fongs del gènere Candida, especialment per l’espècie Candida albicans.
S'anomena també moniliasi Segons la seva localització hom distingeix la candidiasi mucosa muguet , vulvovaginitis , balanopostitis , la candidiasi cutània a la regió anal en els nadons, o en la pell dels plecs —inguinal, axillar, interdigital, etc— en els adults, la candidiasi esofàgica o digestiva, la candidiasi urinària , etc La sèpsia candidiàsica representa la invasió sanguínia pel fong i és un quadre greu que pot donar abscessos a la retina o al pulmó i pot afectar també el cor endocarditis, l’os osteomielitis, la pell, els músculs, el cervell, les meninges meningitis i les…
Funció dels urèters. Ompliment de la bufeta
Fisiologia humana
L’orina elaborada constantment als ronyons és abocada des de les papilles renals fins als calzes renals, i a través d’aquests ateny la pelvis renal D’aquesta manera es va produint una acumulació d’orina a la pelvis renal que provoca una distensió progressiva de les parets Quan s’arriba a un cert grau de distensió, es desencadena de manera reflexa la contracció d’unes cèllules especialitzades de la capa muscular de la pelvis renal, anomenades cèllules P Aquestes cèllules constitueixen, en conjunt, l’anomenat marcapassos primari de les vies urinàries, i es caracteritzen perquè llur contracció…
El que cal saber de l’ejaculació retardada
Hom considera que hi ha una ejaculació retardada quan, de manera repetitiva, es presenta una incapacitat per al desencadenament del reflex d’ejaculació després d’un període de temps prolongat d’estimulació sexual adequada, La incapacitat d’ejaculació es pot manifestar amb qualsevol pràctica sexual, però és més freqüent que només s’inhibeixi l’emissió de semen durant el coit vaginal No s’ha de confondre aquesta disfunció amb l’anomenada ejaculació retrògrada, situació que de vegades és deguda a l’extirpació de la pròstata i en la qual es produeix l’ejaculació, però el semen no és expulsat a l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina