Resultats de la cerca
Es mostren 306 resultats
Mehmet II
Història
Setè soldà otomà (1444-46 i 1451-81).
Fill de Murat II, conquerí Constantinoble 1453, malgrat els intents de croada d’Alfons el Magnànim, i hi feu executar Joan de la Via, entre altres, per la seva defensa de la ciutat Ocupà Sèrbia 1459 i la Morea septentrional 1460, però hagué de signar la pau amb l’albanès Iskandar Beg, vassall de la corona catalanoaragonesa La llarga guerra contra Venècia 1463-79 menà a l’annexió turca del Negrepont 1470, Croia i Scutari 1479 Mehmet II posà fi al domini genovès a la mar Negra Sinop i Trebisonda, 1461, però fracassà a Rodes enfront dels cavallers de Sant Joan 1480 Protegí la…
Álvar Háñez
Història
Militar
Militar castellà.
Nebot i antic vassall del Cid, marxà de Castella quan aquest fou exiliat 1081 Retornat al servei d’Alfons VI 1085, participà en la conquesta de Toledo Al començament del 1086 fou enviat a València per ajudar al-Qādir des d’ací hostilitzà la frontera del regne de Lleida i saquejà els entorns de Borriana com a resposta a la intervenció a Xàtiva d’al-Munḏir de Lleida El 1108, Alfons VI li confià el govern i la defensa militar de Toledo Morí a Segòvia mentre defensava els drets d’Urraca enfront del seu marit Alfons I d’Aragó Personatge del Cantar de Mío Cid , on és anomenat Álvar…
devedament
Història del dret
Negativa del vassall a donar al senyor la potestat del castell.
regne de Granada
Història
Últim reducte de l’islam peninsular, que comprenia Almeria i Màlaga.
Amb l’esfondrament de l’imperi almohade, Muḥammad ibn Našr s’independitzà 1231 a Arjona Després de diverses annexions, entrà 1235 a Granada i la convertí 1238 en capital d’un territori que s’estenia des de Tarifa a Almeria Aquest regne, sota la dinastia nassarita, aconseguí de mantenir-se dos segles i mig gràcies a les seves característiques geogràfiques i a l’hàbil política diplomàtica dels governants fou vassall de Castella-Lleó, aliat sovint amb els benimerins contra els castellans i àdhuc amb els catalans tractat entre Muḥammad II i Jaume II, el 1302 Tant la debilitat interna…
Sant Marçal
Art romànic
Cal cercar l’origen de la parròquia i el lloc de Sant Marçal en el villare Mansaldi , documentat per primera vegada l’any 869 en un precepte de Carles el Calb, concedit al seu fidel Dodó, vassall d’Otger En aquesta època, tot el territori actual de Sant Marçal formava part de la parròquia de Sant Pere de la Serra actual santuari de la Trinitat del municipi de Prunet i Bellpuig L’església de Sant Marçal és consignada des del 1185, en què Ramon d’Orla llegà als templers del Masdéu la seva part de l’alou que ell posseïa dins el terme de Sant Pere de la Serra i Sant Marçal
Frèdol I de Tolosa
Història
Comte i marquès de Tolosa (849/50-52), de Pallars i Ribagorça (vers 848-52) i de Roergue (vers 849-52).
Fill del comte Fulcoald de Roergue, missus a Septimània i de Senegunda, filla de Frèdol Parent del bisbe Hicmar de Reims i vassall del rei Pipí II d’Aquitània Fou governador de Tolosa 849/50, que lliurà al rei Carles II el Calb, el qual el nomenà comte en successió de Guillem II Vers el 848 hagué d’expulsar el comte Galí del Pallars i es constituí comte de la regió Del seu govern al Pallars i Ribagorça resten dos privilegis els monestirs de Vilanova-Lavaix 848 i de Gerri 849 Es casà amb Oda La seva filla Udalgarda es casà amb Bernat, fill del comte Radulf de Besalú El succeí el…
Joan I d’Hongria
Història
Rei d’Hongria (1526-38) i príncep de Transsilvània (1538-40), fill del voivoda de Transsilvània Esteve Szapolya.
A la dieta de Szekesfehervar 1526 fou elegit rei d’Hongria El seu adversari Ferran d’Àustria es proclamà rei un mes més tard, a Presburg, i Joan Szapolya es declarà vassall del soldà turc Solimà I, per obtenir-ne l’ajut El 1538, després d’una llarga lluita, ambdós reis signaren la pau de Nagyvarad, per la qual es partiren el reialme hongarès l’Hongria occidental restà per a Ferran, i l’oriental, per a Joan una clàusula establia que, a la mort d’aquest darrer, la seva part del territori també passaria als Àustria Szapolya, però, no la respectà i intentà d’assegurar la successió…
amor cortès
Literatura
Concepció de les relacions amoroses sorgida en la societat cavalleresca occitana i que constitueix l’element bàsic de la poesia trobadoresca desclosa al segle XII dins la literatura occitana
.
Entès com un vassallatge feudal al servei de la dama, l’amor cortès constituí una original aportació de l’edat mitjana a la cultura del món occidental, puix que els seus esquemes haurien estat impossibles per al pensament llatí clàssic D’acord amb aquesta concepció feudal, la dona és tractada de midons meus dominus , ‘el meu senyor’ i el poeta s’anomena a si mateix om ‘home’, és a dir, vassall El mot servir actitud del vassall respecte al senyor adquireix el sentit de fer la cort a l’estimada L’enamorat, igual que l’aspirant a cavaller, ha de passar per les…
Jofre de Rocabertí i Desfar
Història
Vescomte de Rocabertí (Jofre IV).
Fill i successor del vescomte Dalmau VI Tingué desavinences amb el seu veí el comte Ponç V d’Empúries i el seu cunyat Ermengol X d’Urgell Fidel vassall d’Alfons II i de Jaume II, participà en l’expedició de conquesta de Menorca 1287, en la campanya de Múrcia 1296 i en la lluita contra Frederic II de Sicília 1297 Fou un dels ostatges que Alfons II lliurà al prior de Sant Gèli 1291 per garantir l’entrada al país de Carles II de Nàpols i Jaume II de Mallorca que havien d’assistir a les vistes de la Jonquera i Panissars Allotjà, al seu palau de Peralada, Blanca de Nàpols, que anava a…
Ajmer
Geografia històrica
Antic estat del Rājasthān al NE de l’Índia fundat al final del segle XI per un príncep rajput.
El seu solivā, Prithvī, s’enfrontà amb el gurida Mu’izz al-Dīn i fou mort el 1192 Finalment fou conquerit 1193 pel primer representant de la “dinastia dels esclaus” de Delhi, Quṭb al-Dīn Aybak, i declarat vassall de soldanat fins al 1365, que passà a les mans d’un príncep mewar En temps d’Akbar, Bayrām Khān l’incorporà a l’imperi mogol 1556 El 1770 caigué en poder dels maratha i, després de diverses lluites entre els nouvinguts i els prínceps rajput, fou cedit 1818 a la companyia britànica que colonitzà l’Índia, bé que la seva administració depenia del govern central de l’Índia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina