Resultats de la cerca
Es mostren 180 resultats
Sagramentari del bisbe Oliba
Foli 18 v del còdex, bellament decorat amb un conjunt de caplletres És un exemplar datat l’any 1038, obra possiblement d’Ermemir Quintili G Llop Un detall del foli 2v, amb una caplletra “D”, una de les de més grandària, decorada, d’acord amb la manera de fer típica de l’scriptorium de Vic, amb motius vegetals i caps de gos Museu Episcopal de Vic Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 66 es tracta, en aquest cas, d’un exemplar manuscrit en pergamí compost per XXII folis inicials amb numeració romana i 109 folis més, incomplets Fa 33’5×26 cm i és escrit en regular lletra francesa, a dues…
dietari
Història
Gènere historiogràfic que dóna les notícies per dies, amb una extensió i freqüència majors que els annals i els cronicons, per evolució dels darrers dels quals sembla haver-se originat.
Als Països Catalans els annals o cronicons més tardans acaben sovint amb anotacions que són pròpiament de dietari Així s’esdevé, per exemple, amb el Cronicó Barcinonense IV , o de Mascaró , a partir del 1379 i amb el Cronicó Valencià a partir del 1428 Els veritables dietaris semblen iniciar-se a la segona meitat del s XIV, i són o bé portats per comanda de determinades corporacions o bé per particulars Entre els primers cal destacar el Manual de novells ardits i el Llibre de les solemnitats de Barcelona, corresponents al municipi barceloní, el Dietari de la generalitat de Catalunya, dut per…
Josep Gudiol i Cunill

Josep Gudiol i Cunill
Art
Arqueologia
Arqueòleg i historiador de l’art.
Format al seminari vigatà, estigué en relació amb el Cercle Literari de Vic, que promogué la creació, duta a terme pel bisbe Josep Morgades, del Museu Episcopal Ordenat de sacerdot 1896, restà absolutament vinculat a l’obra del Museu, del qual fou nomenat conservador el 1898 deixà descrits en les Memòries anuals del museu els objectes que anava adquirint constantment La finalitat de documentar-les li creà aviat un mestratge que s’estengué als camps de l’arqueologia, de l’art i de la història per la rigorositat del mètode que s’imposà en la interpretació dels fets La publicació de…
Joan Baptista Sanz i Galí
Historiografia catalana
Advocat i cronista.
Fill d’Antoni Sanz, barber i cirurgià vigatà provinent d’una família de pagesos de Tordera, obtingué el grau de doctor en dret i es casà amb Magdalena Martínez, natural de la vila de Ripoll És autor d’una Relació breu dels successos, segones intencions y locuras que han succehit y se són fetes en la ciutat de Vich, des de l’any 1634 fins al 1641 inclusive , crònica vigatana que té especial interès per la detallada relació que fa dels diversos motins i avalots que patí la capital d’Osona des del maig del 1640 fins a la primavera de l’any següent És un relat ple de vivesa, ja que l…
Castell de l’Espelt (Òdena)
Art romànic
La primera notícia del castell de l’Espelt és de l’any 996 En aquesta data surt esmentat en un document atorgat pels comtes de Barcelona, en el qual Ramon Borrell i la seva muller, Ermessenda, promulguen una sentència favorable a Sisensa pels castells d’Òdena, Speuto i Serraïna que li havia llegat el seu marit Guifré, possessions que reclamava Bonfill, fill de Sendred El 1040 aquesta fortalesa fou donada per Sesnanda, senyora del castell de Guardiola, a la Seu de Vic Malgrat això, la família Cervera prengué per la força la potestat d’aquest castell, tal com ho demostra un document datat el…
Andrea Camilleri
Literatura italiana
Escriptor italià.
Estudià direcció escènica 1948-50 i posteriorment treballà com a director teatral i guionista de televisió a la RAI, amb adaptacions policíaques molt populars i reeixides Del 1977 al 1997 fou catedràtic de direcció cinematogràfica a l’Acadèmia d’Arts Dramàtiques Fou també un actiu membre del Partit Comunista Italià Publicà la primera novella el 1978 Il corso delle cose , que no obtingué cap ressò, com tampoc les següents fins a La stagione della caccia 1992, que tingué una bona acollida El 1994 publicà La forma dell’acqua , primera de les novelles policíaques protagonitzada per l’inspector…
profecia
Literatura
Pronòstic escatològic o polític en llatí i en llengua vulgar, en prosa o en vers.
Les profecies a l’edat mitjana nasqueren i proliferaren en èpoques de crisi religiosa o política Les escatològiques interpretaven uns passatges de la profecia de Daniel i l' Apocalipsi , com les obres de Ciril, Metodi i sobretot de Joaquim de Fiore mort el 1202, que tingueren gran difusió entre els espirituals i a Catalunya comptaren amb adeptes insignes, com Arnau de Vilanova i l’infant Pere d’Aragó, oncle del rei Pere el Cerimoniós Es conserva en català una traducció fragmentària de la Summa concordiae veteris et novi testamenti de l’abat Joaquim i una altra traducció d’obres de Giovanni da…
Eduard Junyent i Subirà
Eduard Junyent i Subirà
© Fototeca.cat
Arqueologia
Historiografia
Arqueòleg i historiador.
Es formà al seminari de Vic en contacte amb J Gudiol i Cunill Ordenat de sacerdot el 1926, estudià a Roma al Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana 1926-30, on es doctorà amb la tesi Il titolo di San Clemente in Roma Tornà a Vic i fou nomenat conservador adjunt efectiu des del 1931 del Museu Episcopal i arxiver municipal de la ciutat El 1936 passà a Roma, on exercí 1937-41 la càtedra d’arquitectura cristiana a l’Istituto di Archeologia Cristiana Novament a Vic 1941, adjuntà als seus càrrecs anteriors el de professor del seminari, i des del 1944, el de director dels arxius capitulars El…
Josep Sunyer
Retaule de la parròquia de Prats de Molló, obra de Josep Sunyer
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Aprengué l’ofici amb el seu pare Pau Sunyer i amb Lluís Generes i Francesc Grau Collaborà amb aquest en l’obra de la façana de migdia de la Cova de Sant Ignasi, de Manresa, i amb el seu pare en els retaules del Roser, de Navarcles, i de Santa Maria, de Cererols 1674 A la darreria del segle XVII i al principi del següent produí obres importants per a diverses esglésies del Conflent, el Rosselló i l’Alta Cerdanya el retaule major de Sant Pere de Prada 1696-99, el de Cotlliure 1698-1701, el del Roser, d’Oceja 1699 i altres obres a Vinçà, Vilafranca de Conflent, Catllà de Conflent, Tuïr, Ro i…
Santa Maria de Tàrrega
Art romànic
La ciutat de Tàrrega es troba vora el riu d’Ondara, prop de la seva confluència amb el Cercavins, i voltada de tossals El lloc i castell de Tàrrega foren conquerits als àrabs pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I, vers el 1056 L’església parroquial de Santa Maria de Tàrrega consta ja com a parròquia del bisbat de Vic en tres llistes de parròquies d’aquest bisbat confegides entre mitjan segle XI i l’any 1154 L’església de Tàrrega és esmentada el 1175 en el testament de Pere del Talladell, el qual manà que els rèdits que ell rebia de la vila de Tàrrega servissin per a mantenir una llàntia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina