Resultats de la cerca

Resten del període viking 800-1050 vaixells —com el d’Oseberg Universitat d’Oslo— i restes d’algun temple, com el d’Urnes, a Sogn Amb motiu de la cristianització duta pel rei Olaf el Sant penetrà el romànic catedral de Drontheim, segle XII, ampliada en gòtic al segle XIII Producció genuïna de Noruega són les stavkirken —esglésies de fusta—, com les de Gol, Fantoft i Borgund ~1150, que mantenen elements de la tradició vikinga La decadència cultural iniciada al segle XIV, que durà quatre-cents anys, és pobra en realitzacions sobresurt, tanmateix, l’escultor Anders Smith segle XVII Durant la…

Vinculat intellectualment a la generació del 27, demostrà un gran interès pel cinema Installat a París 1925, fou ajudant del director francès Jean Epstein 1926-28 i realitzà el primer film Un chien andalou, 1928 en collaboració amb Salvador Dalí i adscrit al surrealisme El film següent, L’âge d’or 1930, en el qual intervingué també Dalí, provocà un gran escàndol Després realitzà el vigorós documental Las Hurdes 1932 Durant la Guerra Civil Espanyola supervisà films de propaganda política republicana Durant l’exili als EUA 1939-46 fou artísticament poc productiu fou redescobert…

Es fa a la banda atlàntica i, en general, sobre sòls silicis degradats

Deixeble del seu germà Jean-Baptiste, gravador, i del també gravador Luigi Calamatta a Brusselles Treballà amb l’escultor Charles-Auguste Fraikin A vint anys exposà l’escultura La guirlande , però s’orientà de seguida cap a la pintura Fou deixeble de Navez i amic de Charles De Groux Centrat en la temàtica religiosa, amplià des del 1870 el seu camp a d’altres temes, en especial la pintura d’història Enviat pel govern a copiar el Davallament de Pieter de Kempeneer a Sevilla, hi pintà escenes populars Tornà a l’escultura el 1855 exposà a Anvers i a Brusselles i, el 1886, presentà a París Le…

Mestre en teologia a València 1501, es doctorà a París Vinculat al convent de l’orde de Barcelona, a partir del 1520 era a Tortosa, on fundà un estudi general 1530 i un collegi per als moriscs, el Reial Collegi de Sant Jaume i Sant Maties 1544 i fomentà la impressió de llibres Representant vigorós de l’esperit tradicional, s’oposà a la reforma de l’orde Fou jutge en el certamen poètic de Santa Caterina, a València 1511 Publicà diversos tractats teològics 1511-22, un d’ells contra Lefèvre d’Étaples Apologeticus pro unica Magdalena , 1521 deixà inèdit un opuscle De viris…

Conegut amb el sobrenom d' El Vigatà Visqué a Vic fins el 1756 i s’installà a Barcelona, on fou deixeble de Manuel Tremulles des del 1757 El 1775 oposità, sense èxit, a una de les dues places d’ajudant de director de la nova Escola de Dibuix de la Junta de Comerç, llocs que foren ocupats per artistes lligats al món acadèmic, mentre que ell era inscrit al collegi de pintors des del 1771 Fou clavari 1776 i primer cònsol 1782 del collegi Seguí, doncs, una carrera professionalment tradicional, motiu pel qual estigué sempre en rivalitat amb artistes com Pere Pau Muntanya Es dedicà sobretot a les…

A la mort del seu pare, Hug IV de Xipre, el succeí en el tron i, desitjant de donar un impuls vigorós a la lluita contra els turcs i els sarraïns, cercà ajut a Europa per organitzar una nova croada Malgrat, però, els seus esforços, no ho aconseguí i es llançà tot sol a l’empresa Ocupà Alexandria 1365, devastà la costa de Síria 1367 i fins rebé l’oferiment de la corona de l’Armènia Menor 1368 De retorn a Xipre, hagué d’afrontar una difícil situació familiar Casat amb Elionor de Prades , hagué d’escoltar la denúncia dels barons de la infidelitat de la seva muller durant la seva…

Fill de pare probablement català i mare catalana de família de reialistes francesos immigrats durant la Revolució Féu els primers estudis al Collegi Valldemia de Mataró, i es formà com a pintor al taller de Ramon Martí i Alsina, on fou condeixeble dels integrants de la primera fornada de realistes catalans del vuit-cents Installat a París 1863-66, és possible que estudiés, aconsellat pel seu mestre, que també hi havia estudiat, amb Courbet, puix que la seva producció juvenil, fins a la darreria dels anys setanta, té un vigorós accent realista, que posteriorment es debilità D’…

L’ús secular ramader a la serra Cavallera hi ha potenciat l’extensió de les pastures en detriment del bosc Ernest Costa El Taga i la serra Cavallera 215, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus El Taga i la serra Cavallera constitueixen una alineació orogràfica molt ben definida que s’estén en direcció E-W entre la vall del Ter, a tocar de Camprodon, i la del Freser Es caracteritza per uns vessants homogenis i uns perfils suaus de cims i carenes Les altituds màximes són el Taga 2032 m i el puig Estela 2007 m El contrafort més important el constitueix la serra de Sant…