Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
àton | àtona
Fonètica i fonologia
Dit del fonema vocàlic, síl·laba o mot relativament mancat d’intensitat acústica, o de freqüència tonal, respecte a algun altre que presenti un grau superior en aquests dos factors.
Es tracta d’un concepte essencialment relatiu, puix que les seves realitzacions requereixen, almenys virtualment, la presència d’algun segment fonemàtic en oposició No és possible de pronunciar una vocal o una síllaba aïllades com a tònica o àtona Altrament, és àtona la síllaba, monofonemàtica, u , enfront de mà , tònica, en “humà”
vocal de sosteniment
Lingüística i sociolingüística
Element vocàlic, anomenat també anaptíctic, que es forma espontàniament i al marge de l’etimologia per facilitar la pronúncia de certs grups consonàntics o vocàlics de difícil realització o distinció.
Així s’explica la pròtesi que s’observa a scala > escala , storea > estora , com també les solucions vulgars ideia, teiatro , en comptes d' idea, teatre
fórmules apofòniques
Lingüística i sociolingüística
Recurs expressiu amb finalitat intensificativa, segons la terminologia de Morawski, que consisteix a repetir dos mots o seqüències fòniques que es diferencien mútuament per un fonema vocàlic: pim-pam, tris-tras, etc.
consonants anteriors
Fonètica i fonologia
Conjunt de fonemes no vocàlics i aguts, produïts per una interrupció articulatòria de so vocàlic a les zones del davant de la boca i oposats a les anomenades consonants posteriors o greus.
El català disposa dels fonemes |p|, |b|, |t|, |d|, |s|, |z|, etc, com a consonants anteriors
anaptixi
Fonètica i fonologia
Forma particular de l’epèntesi segons la qual un so vocàlic, amb capacitat distintiva o sense, i afavorit per determinades facilitats articulatòries d’ordre orgànic, és introduït entre dos altres, un d’aquests essent líquid.
alguerès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del català, parlat a l’Alguer, ciutat de Sardenya.
Característiques lingüístiques Pel seu isolament de la resta de territoris catalanoparlants i pels contactes lingüístics amb el sard dialecte logudorès i l’italià, llengua oficial de l’estat, l’alguerès ha seguit una evolució que, en l’estat actual, fa difícil la comunicació amb parlants de la resta del domini, malgrat la seva indiscutible catalanitat Caracteritzen el lèxic l’abundor d’arcaismes gonella faldilla, amprar emprar, ver veritat, ixir sortir la infiltració de sardismes murendu ase, tiribriqui llagosta la penetració italiana en els sectors administratiu, comercial, eclesiàstic i,…
La cançó
Folklore
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Tradicionarius 2006 Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano La música popular no es distingeix d’altres músiques per unes determinades característiques sonores o d’origen, sinó pel fet que és la que fan, viuen i recreen els sectors populars de qualsevol societat estratificada Les classes benestants del Romanticisme del segle XIX, però, van imaginar una cultura popular o tradicional provinent d’un passat comunitari i d’un esperit nacional, anònima i rural, diferent de la música elitista i amb un toc d’exotisme…