Resultats de la cerca
Es mostren 543 resultats
atracció d’un so
Fonètica i fonologia
Fenomen de tipus metatètic en virtut del qual un fonema àton es desplaça fins a col·locar-se al costat d’un altre de tònic, per tal de determinar un grup fonemàtic normatiu, dins l’evolució d’una llengua.
El mot gener , que prové del llatí vulgar genariu , només s’explica pressuposant un estat intermedi d’atracció genairu*1>
diferenciació
Fonètica i fonologia
Mena de dissimilació per la qual dos fonemes contingus tendeixen a augmentar llurs diferències articulatòries, o bé un fonema, durant la seva emissió, tendeix a distingir diversos matisos articulatoris.
Com ara, en castellà, l’evolució de /ǫ/ llatina vulgar fins a /wé/, i altres variants dialectals populu > * pob'lu > pueblo
afèresi
Fonètica i fonologia
Pèrdua d’un fonema o d’una síl·laba, ambdós àtons, en posició inicial de mot, sovint influïda per la presència habitual d’un altre mot anterior, normalment un article, o per la impressió, en els parlants, de l’existència d’aquest.
En la parla viva vulgar és un fenomen freqüent lamanida lamonestació hi vullanar, etc Així s’explica, per exemple, l’evolució d' episcoupu > ebisbe> bisbe
recomposició
Lingüística i sociolingüística
Restitució a un element d’un mot compost de la forma que tenia com a simple.
Per exemple, el llatí recludere fou recompost en llatí vulgar en reclaudere , d’acord amb el mot simple claudere retinere en retenere , d’acord amb tenere
Catàleg dels ocells dels Països Catalans
Catàleg dels ocells dels Països Catalans El present catàleg conté la totalitat de les espècies vivents observades als Països Catalans, amb independència de llur estatut nidificant, hivernant, etc, classificades per famílies i ordres, d’acord amb els criteris sistemàtics més recents i més àmpliament acceptats, concretament, la classificació de Voous 1980 Hom consigna, quan és el cas, el caràcter d’espècie protegida per la llei, sigui a l’estat espanyol ○, a l’estat francès ⊙ o a ambdós • En el cas espanyol, la protecció és basada en el Reial Decret 3181/1980 de 30 de desembre BOE de 6 de març…
Ernst Claes
Literatura
Escriptor flamenc.
Escriví novelles i narracions de tema rural, sovint autobiogràfiques De vulgaire geschiedenis van Charelke Dop ‘La història vulgar de Charelke Dop’, 1924, Clementine 1940, Jeugd ‘Joventut’, 1942
Estornell negre
Els estornells són ocells gregaris molt lligats a l’home, a les seves edificacions i als seus camps L’estornell vulgar Sturnus vulgaris , a dalt, a l’esquerra, es caracteritza pel plomatge negre tacat de blanc, amb irisacions verdoses i vermelloses És principalment migrador, i són característiques les formacions de vol dels seus estols, sovint de milers d’individus L’estornell negre Sturnus unicolor , a dalt, a la dreta té el plomatge tot negre a l’estiu i només els individus joves tenen algunes taquetes blanques a l’hivern Els joves a baix d’ambdues espècies són pràcticament…
Muḥammad Ḥusayn Haykal
Literatura
Escriptor àrab.
Dirigí el diari al-Ahram És autor de novelles, com Zaynab manāẓir wa-ḫlāq rīfiya ‘Zaynab escenes i costums rurals’, 1914, de clara influència francesa Fou el primer a introduir diàlegs en àrab vulgar
caradriformes

Frarets
Jerry Dohnal (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Ordre d’ocells constituït per espècies heterogènies, que difereixen principalment en la mida, la forma i el color.
En general tenen les potes llargues, amb els tarsos nus el dit posterior pot faltar o ésser rudimentari, i els dits anteriors sovint són units per una membrana interdigital El plomatge és abundant i hi ha una marcada diferència entre el d’hivern i el d’estiu S'alimenten de cucs i altres petits invertebrats Habiten en ambients humits, els maresmes i a les vores dels rius i de les mars Són abundants a tot el món Representants més importants de l’ordre dels caradriformes Nom científic Nom vulgar Família dels caràdrids Arenaria interpres remena-rocs Burhinus oedicnemus torlit…
Jaume Borrell
Cristianisme
Teòleg.
Inquisidor de València Corregí i revisà la traducció catalana de la Bíblia feta, a partir de la Vulgata , per Bonifaci Ferrer, impresa a València el 1478 i la primera impresa al món en llengua vulgar
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina