Resultats de la cerca
Es mostren 555 resultats
lleis de Soddy
Física
Enunciats que estableixen la variació del nombre atòmic Z i del nombre de massa A dels nuclis atòmics en les transformacions radioactives.
Si el nucli Z,A es transforma radioactivament en el nucli Z’, A' les llleis de Soddy estableixen que en una desintegració α és Z'=Z -2 A'=A en una desintegració β és Z'=Z +1 A'=A en una desintegració γ és Z'=Z A'=A Inicialment aquestes lleis foren enunciades en termes del desplaçament experimentat pel nucli radioactiu en la classificació periòdica, raó per la qual són anomenades també lleis dels desplaçaments radioactius Hom les anomena també lleis de Fajans-Soddy
angle al zenit

Angles astronòmics en l’esfera celest geocèntrica: A posició de l’astre; Pe pol elevat; PeP' línia de pols; Z zenit; QQ' equador celest; APeZ angle al pol; PeZAangle al zenit; ZAPe angle paral·làctic; PeZA tirangle de posició
© fototeca.cat
Astronomia
Angle esfèric format en el zenit pel meridià celeste i el vertical de l’astre considerat.
És un dels angles del triangle de posició i igual a l'azimut astronòmic de l’astre És representant per la lletra Z
teorema de la integral de Cauchy
Matemàtiques
Teorema relatiu a la integració en el camp complex que afirma que, per a tota funció f(z), de variable z complexa, holomorfa en un recinte simplement connex D, i per a qualsevol trajectòria tancada C continguda en D, es verifica: 72185.
Hom pot també enunciar aquest teorema dient que, en les condicions anteriors, la integral de f z entre dos punts de D és independent del camí d’integració elegit, sempre que aquest camí sigui contingut en D Aquest teorema és fonamental per a l’estudi de les funcions de variable complexa i dóna lloc a la teoria de la integració per residus integral Una aplicació immediata és la integral de Cauchy , mitjançant la qual hom pot expressar el valor d’una funció regular f z i de les seves derivades en un punt qualsevol a interior a un contorn al llarg de C ,…
vector tangent
Matemàtiques
Donada una corba qualsevol x=x(t), y= y(t), z=z(t), i un punt [x(t0), y(t0), z(t0)], vector paral·lel a [x’(t0), y’(t0), z’(t0)] i de mòdul unitat.
La recta que, passant pel punt x t 0 , y t 0 , z t 0 té per vector director el vector tangent, és anomenada recta tangent a la corba , amb la qual cosa hom generalitza la noció de recta tangent a una corba plana per al cas de les corbes guerxes
desplaçament radioactiu
Física
Variació del nombre de massa A i del nombre atòmic Z del nucli d’un element que s’esdevé a conseqüència d’una desintegració alfa o una desintegració beta (desintegració), aquesta última en les dues formes β+ i β-
.
L’efecte d’una desintegració sobre els nombres A i Z és donada per les lleis del desplaçament radioactiu o lleis de Fajans-Soddy lleis de Soddy, segons les quals una desintegració α disminueix A en quatre unitats i Z en dues, mentre que els processos βno alteren el valor de A i augmenten o disminueixen Z en una unitat, segons que es tracti de les formes β - o β + partícula alfa, partícula beta
teorema de Ceva

teorema de Ceva
Matemàtiques
Teorema segons el qual, prenent tres punts X, Y i Z sobre els costats (si cal, prolongats) BC, CA i AB d’un triangle de vèrtexs A, B i C, les rectes AX, BY i CZ són concurrents si, i solament si, (BX ⁄ CX) · (CY ⁄ AY) · (AZ ⁄ BZ) = –1.
Aquesta condició equival al fet que el producte de les tres raons simples valgui –1 X , A , B Y , B , C Z , C , A = –1 Aquest teorema és dual del teorema de Menelau
estilbè
Química
Diariletè del que existeixen els isòmers (E)-estilbè i (Z)-estilbè, aquest darrer menys estable per presentar impediments estèrics.
El nom estilbè deriva de la paraula grega stilbos , que significa “brillant’ L’E-estilbè té un punt de fusió d’aproximadament 125ºC, mentre que el punt de fusió del Z-estilbè és 6 ºC De l’E-estilbè deriven els estilbenoides, a vegades anomenats incorrectament estilbens Són derivats hidroxilats de l’E-estilbè que es formen en el metabolisme secundari de molts vegetals i comparteixen la major part de la ruta de biosíntesi amb les calcones Els estilbenoides actuen com a fitoalexines El producte més conegut és el 3,4,5-trihidroxi-trans-estilbè o resveratrol que es troba al raïm i al…
equacions d’Einstein-Lorentz
Matemàtiques
Si hom considera dos observadors que es mouen amb velocitat relativa v en la direcció d’un eix comú que hom pren com a eix de les ics, la posició i el temps en què s’esdevé un succés P seran amidats per un observador en funció de les coordenades x, y, z i del temps t i, per l’altre, en funció d'x', y', z' i t', dependents del seu sistema referencial.
Les equacions d’Einstein-Lorentz estableixen el lligam que hi ha entre aquestes dues quaternes de nombres i són que admeten la transformació inversa que hom obté canviant x , y , z , t per x ', y' , z' , t' i canviant el signe de v És d’interès observar que 1/ c = 0 proporciona la transformació clàssica o galileana Dit altrament, si v és força negligible davant de la velocitat c de la llum, aleshores la transformació d’Einstein-Lorentz esdevé la transformació de la mecànica clàssica Cal remarcar, finalment, que les transformacions d’Einstein-Lorentz conserven la…
nombre màgic
Física
En un nucli atòmic, nombre de protons Z o de neutrons N que fa que una capa energètica sigui completa, la qual cosa confereix una gran estabilitat al nucli.
Els nombres màgics són 2,8,20,28,50,82 i el 126 Si Z i N són tots dos nombres màgics, el grau d’estabilitat és encara més remarcable, com en els casos de 4 2 He, 1 6 8 O i 2 0 8 8 2 Pb
pla tangent

Pla tangent i dues rectes tangents a la superfície z= f(x,y) en el punt P
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Donada una superfície z=f(x,y) i un punt P [x0, y0f(x0, y0)], pla que conté les rectes tangents en aquest punt a totes les corbes contingudes en la superfície considerada i que passen pel punt [x0, y0, f(x0, y0)].
L’equació d’aquest pla és
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina