Resultats de la cerca
Es mostren 945 resultats
Musaranya nana
La musaranya nana Suncus etruscus es reconeix especialment per les seves dimensions diminutes, que la caracteritzen com el mamífer més petit conegut La cua li arriba aproximadament a la meitat de la longitud del cap i el cos junts, cosa que la separa de la musaranya comuna Crocidura russula La fotografiada, una femella gestant, pesava sols 1,5 g Les seves mesures corporals són les següents 35-53 mm de cap i cos, 21-30 mm de cua, 5,7-7,9 mm de peu, 4-6 mm d’orella, i el pes és de 1,19-2,67 g Jordi Ruiz Olmo La morfologia externa de la musaranya nana és similar a la de la musaranya vulgar o…
El gravat i les arts del llibre
Introducció La capacitat de repetició precisa i exacta d’imatges sobre idees, fets i/o objectes observats fou, sens dubte, un descobriment de cabdal importància per a la nostra història i la nostra cultura, tot i que el seu reconeixement social, econòmic i científic no fou immediat L’estampa, valorada en l’actualitat pels seus propis valors plàstics –igual que la pintura o l’escultura–, presentà en els seus orígens una clara vinculació amb el món del llibre, si bé aquesta dependència s’ha anat atenuant amb el pas del temps Tanmateix, la funció que en una època complí el gravat com a simple…
el Puig de Meià
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Puig de Meià) del municipi de Vilanova de Meià (Noguera), aturonat a 917 m alt., en un contrafort meridional del Montsec, que domina, per la dreta, el riu Boix, a la sortida del pas d’Escales.
És un edifici romànic, amb un petit campanar d’espadanya Antiga capella del castell de Meià, era dedicada antigament a sant Cristòfol Fou consagrada pel bisbe Eribald d’Urgell 1033-42
clavilla
clavilla d’una guitarra
© Fototeca.cat
Música
Peça cilindrocònica dels instruments de corda, feta de fusta (banús, palissandre, boix), de metall o d’ivori, a la qual són cargolades les cordes, amb la finalitat d’estirar-les o d’afluixar-les i de deixar-les subjectes en l’afinació volguda.
Santa Pelaia
Capella
Capella del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), al S del terme, prop del coll de Boix, per on passa la carretera d’Alinyà a Sant Llorenç de Morunys, a les envistes de la tossa de Cambrils i del veïnat de Colldeboix.
És romànica, amb absis semicircular llis i nau allargada per ponent, coberta amb volta de canó
el Montseny

Les Agudes (esquerra) i el turó de l’Home des del Matagalls
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós de la Serralada Prelitoral, entre el Vallès Oriental, la Selva i Osona.
És format per dos blocs principals al N, el de l’alineació turó de l’Home-Matagalls 1707 i 1695 m alt, i al SW, el del pla de la Calma, peneplà pretriàsic 1350 m alt que conserva les formes antigues gràcies al recobriment de gresos del Triàsic És un massís de plegament d’estil germànic, que sobreïx per damunt de la depressió vallesana, solcat per falles per totes bandes una des de Gualba a Campins, cap a Vilamajor i la Garriga la del costat N, que separa aquest massís de les Guilleries, per la riera d’Arbúcies i la riera Major, a Viladrau la de l’interior, des del Brull a Sant Esteve de…
Santa Maria de la Maçana o del Grauet (Aguilar de Segarra)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’església de Santa Maria de la Maçana des del costat de migjorn L’edifici, petita capella rural, ha sofert moltes modificacions, la darrera de les quals, força desafortunada, ha desvirtuat en una bona part la gràcia que havia de tenir originàriament F Junyent-A Mazcuñan Aquesta església es troba en un planell enlairat, voltat de boscs esclarissats dins l’antic terme de Maçana poques vegades apareix com a terme de castell Als seus peus hi ha la riera de Maçana, la qual solca les terres meridionals del municipi d’Aguilar de Segarra, frontereres amb…
Castell d’Oliola
Art romànic
Situació Vista aèria de les escasses restes d’aquest antic castell andalusí de frontera ECSA - M Catalán Les ruïnes del castell són situades al cim del serrat que hi ha al costat del poble d’Oliola Des de l’indret on es construí la fortificació, a 455 m d’altitud, es veu la vall d’Oliola i l’antic camí d’Agramunt Potser hi havia una comunicació visual indirecta amb el castell de Ponts a través de la torre situada al cim de la Costa del Boix Mapa 34-13329 Situació 31TCG487379 Des de la carretera que va de Ponts a Artesa C-1313, surt a mà esquerra la carretera que porta a Oliola 3…
Sant Vicenç de Gia
Art romànic
Situació Façana nord de l’església amb el campanar, la part millor conservada de la primitiva obra romànica ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Vicenç és al límit nord del nucli urbà del poble de Gia, el qual és situat a 1 162 m d’altitud en els primers altiplans i a l’esquerra del barranc que porta el seu nom Mapa 31-9 179 Situació 31TBH919110 De la carretera C-139 de Castilló de Sos a Benasc, cal agafar, vora el Ru, un branc a mà esquerra que tot seguint el barranc de Gia, arriba fins al poble homònim JBP Història El lloc de Gia és documentat des de l’any 1018 Uns quants anys més…
Santa Maria de Torres (Graus)
Art romànic
Situació Església parroquial del poble de Torres del Bisbe, que conserva el primitiu absis romànic, avui base del seu campanar ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Maria centra el caseriu de Torres del Bisbe, situat a 542 m d’altitud, damunt un esperó calcari, prop de l’embassament de Barasona Mapa 31-12 288 Situació 31TBG835678 Torres del Bisbe es troba al peu de la carretera N-123 de Benavarri a Graus JBP Història La història de Torres, ara per ara, és insegura a causa de l’existència de diversos llocs a la Ribagorça homòfons Hom sap que l’indret va créixer a redós de l’església…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina