Resultats de la cerca
Es mostren 8083 resultats
Felipe Scio Riaza
Bíblia
Biblista castellà, conegut pel nom de religió Felipe Scio de San Miguel.
De pares grecs de Quios, entrà a l’Escola Pia, on excellí com a mestre de grec, llatí i hebreu Preceptor reial sota Carles III i Carles IV, fou preconitzat bisbe de Segòvia 1795, càrrec que no arribà a ocupar És famós per la seva versió castellana de la Bíblia Vulgata, editada a València 1791-93
Pedro González de Mendoza
Cristianisme
Prelat castellà, fill d’Íñigo López de Mendoza.
Bisbe de Calahorra des del 1454 i de Sigüenza des del 1467, rebé el capel cardenalici i la mitra sevillana el 1473 Fou conseller d’Enric IV de Castella 1454-74, el qual feu inclinar cap a l’aliança amb França i amb Portugal i el qual secundà en la lluita contra la poderosa noblesa i en la defensa dels drets de Juana la Beltraneja El 1472 es passà al bàndol de la princesa Isabel i, mort Enric IV 1474, fou un fidel servidor dels Reis Catòlics En l’aspecte militar, participà en la guerra civil i en l’organització de la guerra de Granada En el terreny diplomàtic, contribuí a negociar…
Josep de Litala i de Castellví
Història
Militar
Militar sard i poeta en castellà.
Fou governador de Càller i Gallura 1679-86 i exercí interinament 1686-87 la lloctinència de Sardenya Pertanyia a la facció dels seus parents els Castellví, marquesos de Làcon És autor d’una Loa 1666 dedicada a Carles II, obra teatral de circumstàncies, i de Cima del Monte Parnaso español con las tres musas castellanas Calíope, Urania y Euterpe 1672, una de les més notables produccions de la literatura sarda en castellà, molt influïda pels autors barrocs castellans Góngora, Calderón i, principalment, Quevedo
Enrique Casal Chapí
Música
Compositor i director castellà.
Nét de R Chapí, es formà al Conservatori de Madrid entre els anys 1928 i 1936 i estudià piano amb Emilio Quintero i harmonia i composició amb Conrado del Campo El 1936 guanyà el primer premi de composició del Conservatori de Madrid Des de ben aviat sentí un gran interès pel folklore musical castellà i el 1936 fundà el quartet de veus masculines Castilla, amb el qual es dedicà a la interpretació i divulgació de la música popular castellana Després de la Guerra Civil anà a França i més tard s’establí a la República Dominicana, on dirigí algunes formacions orquestrals, com ara l’Orquesta…
Anna Maria Matute i Ausejo

Anna Maria Matute i Ausejo
© Instituto Cervantes de Lisboa
Literatura
Escriptora en castellà.
Debutà molt jove amb novelles com Los Abel 1948, Las luciérnagas 1949, versió íntegra del 1993, Fiesta al Noroeste 1953, premi Gijón 1952, Pequeño teatro 1954, premi Planeta, En esta tierra 1955 i Los hijos muertos 1958, sobre la guerra civil de 1936-39, Primera memoria 1960, premi Nadal 1959, de gran difusió, Los soldados lloran de noche 1967, premi Fastenrath 1969, La trampa 1969 i La torre vigía 1971 A més, ha escrit llibres de versos De ninguna parte , premi Antonio Machado 1993, narracions com Los niños tontos 1958 o La Virgen de Antioquía y otros relatos , escrita el 1963 però no…
Ambrogio Spinola
Història
Militar
Militar italià al servei de Castella.
Duc de Sesto i marquès dels Balbases El 1603 anà als Països Baixos com a cap d’un exèrcit de Felip III de Castella, amb el qual prengué Oostende 1604 Comandant en cap de les forces castellanes a Flandes, en 1605-06 ocupà diverses ciutats rebels al rei La manca de recursos per a pagar les tropes, però, el féu partidari de la pau, que culminaria en la treva dels Dotze Anys 1609-21 El 1625 prengué Breda i el 1629 fou cap de les forces castellanes a Itàlia
castellanisme
Lingüística i sociolingüística
Element lingüístic del castellà usat en una altra llengua.
Generalment és de tipus lexical Els idiomes amb els quals el castellà tingué un contacte immediat manllevaren elements castellans en totes les esferes del lèxic les altres llengües europees, a l’època de major poder polític castellà, directament o indirecta, només agafaren alguns termes cortesans grandeza, cumplimiento, crianza o d’altres facetes de la vida castellana matamoro, pícaro, hablar, alcoba, entresuelo Les lluites i els esdeveniments polítics del segle XIX n’afavoriren d’altres pronunciamiento, guerrilla, junta D’altra banda, el castellà ha estat el principal transmissor dels…
Gabriel Miró i Ferrer
Gabriel Miró i Ferrer
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor en castellà.
Estudià dret a València i a Granada Perdudes unes oposicions a judicatura, treballà a l’ajuntament i a la diputació d’Alacant, a la Mancomunitat de Catalunya i, des del 1920, a Madrid, als ministeris del treball i d’instrucció pública Rebé el premi Mariano de Cavia, de periodisme 1924 Proposat per a l’Academia Española 1927, fou derrotat, a causa de maniobres d’alguns sectors catòlics Publicà la seva primera novella, La mujer de Ojeda —d’estil naturalista—, el 1901, però no fou fins el 1908 que, amb el conte Nómada , començà a ésser conegut Les seves novelles llargues són Las cerezas del…
Diego Cristóbal de Isla
Música
Compositor i mestre de capella castellà.
Format com a escolà de cant a la catedral de Lleó, fou mestre de capella de la catedral d’Osca el 1611, de la d’El Burgo de Osma el 1614 i de la seu de Palència el 1616 En aquesta ciutat romangué fins a la seva mort Membre destacat de l’escola policoralista castellana, gaudí de molta fama en els àmbits musicals eclesiàstics de la Castella de l’època Malauradament s’han conservat molt poques obres seves, i la major part són incompletes Un dels seus deixebles més importants, Tomás Micieces, fou mestre de capella de la catedral de Lleó
Alfons de la Cerda
Història
Pretendent al tron de Castella, fill de Ferran de la Cerda i de Blanca de França.
Mort el seu pare 1275, primogènit baró d’Alfons X de Castella, intentà d’ésser reconegut hereu, però les Corts de Castella proclamaren successor Sanç, segon fill d’Alfons X 1276 Conduït per la seva mare i per la seva àvia Violant d’Aragó, cercà refugi, amb el seu germà Ferran, als regnes de Pere II de Catalunya-Aragó, besoncle seu, amb la intenció de passar a França, però Pere II retingué els infants com a ostatges al castell de Xàtiva i obtingué, així, avantatges diplomàtics d’Alfons X tractat de Campillo i tractat d’Ágreda , 1281 El successor de Pere II, Alfons II, arran del pacte imminent…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina