Resultats de la cerca

Seguí el partit de Joan II en la guerra civil catalana de 1462-72 i fou un dels defensors de la força de Girona el 1462 Fou camarlenc de l’infant Ferran i l’acompanyà a Castella amb motiu del seu casament amb la princesa Isabel 1469, així com també el 1475, que actuà al seu costat en la guerra civil castellana Virrei de Sicília el 1479, participà en les guerres de Nàpols i rebé el comtat de Sclafani Destituït el 1490, acusat d’abusos, fou pres a Còrdova, però els seus influents familiars n'aconseguiren l’alliberament 1492

El 1686 un Josep Duran figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d’Urgell El personatge més reculat del qual hom té notícies és Antoni Pau Duran , adroguer i ciutadà de Barcelona El seu fill Josep de Duran i Móra mort el 1735 obtingué el privilegi de cavaller del Principat de Catalunya i fou pare de Jaume de Duran i Pujades , de Miquel de Duran i de Muxika mort el 1737, prior de Santa Maria de Lledó, i de Domènec de Duran i de Muxika…

Segons F Caula Francesc Caula El règim senyorial a Olot , Olot 1935, pàg 70, a Sant Joan les Fonts hi hagué una casa forta anomenada Bellvespre “ stadium de Pulcro Vespere ” Segons aquest autor, el primer membre conegut d’aquesta família de cavallers fou Bernat de Bellvespre documentat entre els anys 1195 i 1229, el qual havia d’acompanyar el rei Jaume I a la conquesta de l’illa de Mallorca, tal com figura en el seu testament Aquest cavaller establí que si moria durant els preparatius de l’expedició a Mallorca de l’any 1229, el seu cos fos enterrat al cementiri dels hospitalers…

Desenvolupament enciclopèdic Punt culminant de l’obra de l’autor, inicia la utilització del mite —transformat en l’espai de cada narració— com a component indestriable de la realitat i de la condició humana Malgrat els elements autobiogràfics i l’interès testimonial, la voluntat de realisme en el conjunt de l’obra cerca descobrir la veritat velada rere les aparences convencionals La mort, l’autodestrucció i la frustració són els elements a l’entorn dels quals giren els relats, protagonitzats per éssers humans presoners entre dos mons antitètics la cultura i la natura, la raó i l’instint, la…

En aquest indret, donat el 1201 per Pere I de Catalunya-Aragó al cavaller Joan d’Almenara i al clergue Martí Vidal, a partir del s XIV, fundadors de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, hi bastiren un castell i un hospital, seu d’un dels priorats de l’orde, unit al de Montesa des del 1399 De fet, però, l’orde anà abandonant el castell els mateixos priors deixaren de residir-hi i la defensa fou assumida, per la ciutat de Tortosa El 1575, tanmateix, l’orde recuperà el control del castell, el qual fou bombardejat per galeres castellanes el 1650, durant la guerra dels Segadors refet al s…

Els sellers constituïen un ofici especialitzat, però dins una àmplia confraria gremial relacionada amb l’arnès d’un cavaller, com era la dels esteves freners a Barcelona o el gremi d’armers de València, integrat per set braços, cadascun dels quals comprenia dos o tres oficis concrets els sellers formaven part del sisè braç Els sellers estaven molt relacionats amb els guarnicioners, donada la semblança de llur feina els enfrontaments i els plets foren nombrosos, per exemple al primer quart del s XVIII A Barcelona, sellers i guarnicioners o guarnimenters s’uniren el 1725 en un sol…

Senyor de Sarral, de Cabra que comprà el 1698 al marquès d’Olias i de la quadra de Conill Fill de l’assessor de la batllia general de Catalunya, conseller reial i doctor en drets, el cavaller i després noble Josep de Potau i Company Collaborà a la lluita antifrancesa durant la guerra de la lliga d’Augsburg Fou catedràtic de la universitat i magistrat de l’Audiència de Barcelona Felip V volgué atreure-se'l amb el títol de comte de Vallcabra 1702, però ell era austriacista i s’oposà per escrit que les deliberacions del Consell de Cent deixessin d’ésser secretes, fet pel qual fou…

Vestí l’hàbit trinitari a ciutat de Mallorca 1518 i completà estudis a Lleida, d’on fou professor d’arts i consultor del bisbe de Lleida fins el 1552 Durant aquests anys desplegà una gran tasca apostòlica, sobretot en la predicació, i meresqué el sobrenom d' apòstol de Catalunya Entre el 1553 i el 1567 fou ministre dels convents trinitaris de Mallorca i després de Morvedre El 1567 fou ministre del convent de Lleida, i de Mallorca a partir del 1577 Felip II el féu cavaller de competències del regne de Mallorca Fou nomenat arquebisbe d’…

Senyor de Jafre i Palol i cavaller de Sant Jaume Collaborà en l’expulsió dels moriscs de la corona catalanoaragonesa, i el 1611 fou designat com un dels tres comissaris tramesos a Andalusia contra els reductes de moriscs Capità del castell de Salses, fou nomenat governador de Catalunya 1613-39 La seva conducta el féu impopular casat en segones noces amb una germana del comte de Vallfogona, Anna de Pinós, fruí d’una forta posició social i d’influents relacions a la cort Inclinat al bàndol dels cadells, combaté el dels nyerros, i principalment Alexandre de Marimon 1619 el 1626…