Resultats de la cerca
Es mostren 1448 resultats
El convent de Sant Francesc (Barcelona)
Art romànic
El convent de Sant Francesc de Barcelona forma part de l’important conjunt d’edificis desapareguts al segle XIX en aquesta ciutat Conegut també amb el nom de Sant Nicolau dels Menors o dels Framenors, era situat al Raval, entre les Drassanes Reials, l’extrem de la Rambla i la plaça dels Framenors La tradició diu que en un petit hospital de peregrins s’hi va estar sant Francesc d’Assís el 1211, en la seva estada en la ciutat Tot i que el conjunt conventual tenia diverses edificacions bastides al llarg dels segles i enderrocades el 1837, hi hagué una primera església possiblement…
Gabriel Balart i Crehuet

Gabriel Balart i Crehuet
© Fototeca.cat
Música
Compositor, director d’orquestra i pedagog.
Es formà musicalment a Barcelona, on tingué Francesc Sala com a professor de solfeig, piano i violí i Antoni Passarell de composició El 1842 se n'anà a París per tal d’ampliar els seus coneixements i estudià harmonia amb VChP Dourlen i composició amb M Carafa Començà la seva carrera de director a Milà, on fou nomenat mestre de l’orquestra del Teatro del Re el 1849, càrrec que ostentà fins el 1853 A partir d’aquest mateix any, ja altra vegada a Barcelona, el nou Teatre del Liceu l’elegí com a director titular de la seva orquestra i sovint alternà aquesta tasca amb la direcció d’altres…
,
Joan Josep Guinovart i Cirera
Química
Bioquímica
Farmàcia
Químic, bioquímic i farmacèutic.
Estudià química i farmàcia a la Universitat de Barcelona 1969, on es doctorà en bioquímica 1973 Especialitzat en bioquímica clínica, feu un postdoctorat a la Universitat de Virgínia 1974-75 Després s’incorporà com a professor associat de bioquímica a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona 1975-83, fou professor titular de la facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona 1983-85 i catedràtic de bioquímica i biologia molecular a la mateixa universitat 1986-90 A partir del 1990 ocupà la càtedra de la mateixa disciplina de la Universitat de Barcelona Després d’…
Estefania de Requesens i Roís de Liori
Història
Prosista.
Baronessa de Castellvell i de Molins de Rei, era filla del governador de Catalunya Lluís de Requesens i Joan de Soler, comte de Palamós, i de la seva segona muller Hipòlita Roís de Liori , qui pertanyia a una de les famílies catalanes més influents de l’època Formà part del cercle de seguidores d’Ignasi de Loiola durant l’estada d’aquest a Barcelona 1524-26 Casada el 1526 amb Juan de Zúñiga y Avellaneda, fill del comte de Miranda, en ésser nomenat aquest preceptor del príncep de Girona Felip futur Felip II, passà a residir a la cort 1534 fins que, vídua 1546, retornà a Barcelona…
,
Otho Lloyd

Otho Lloyd
Fotografia
Pintura
Fotògraf i pintor d’origen anglès.
Nebot d’ Oscar Wilde i germà del poeta, anarquista i boxejador Arthur Cravan, passà la seva infància i adolescència a Anglaterra i a Suïssa Entre el 1901 i el 1906 estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Ginebra Tres anys després es desplaçà a Alemanya, on visqué l’esplendor expressionista i on conegué la que fou la seva companya, la pintora Olga Sacharoff Tots dos marxaren a París cap al 1912 i formaren part activa del cercle d’artistes que es reunia al voltant de l’ atelier de la pintora russa d’avantguarda Marie Vassilieff Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, Sacharoff i Lloyd fugiren…
Hugh Thomas
Historiografia
Historiador i polític anglès.
Fill d’un funcionari colonial, es formà a la Universitat de Cambridge i a la Sorbona de París, i del 1954 al 1957 treballà per al Foreign Office Fou professor a la Universitat de Reading 1966-76 i president del Centre for Policy Studies 1979-91 Adherit al laborisme, formà part del govern de Harold Wilson Europeista convençut posició que exposà en Europe the Radical Challenge , 1973, abandonà el partit el 1975 en considerar-lo poc compromés amb aquest projecte i passà al partit conservador, el qual l’elegí 1981 membre de la Cambra dels Lords Per les mateixes raons, posteriorment 1997 passà als…
Antoni Pous i Argila
Literatura
Poeta, traductor i professor.
Estudià al seminari conciliar de Vic, on publicà els primers poemes, a l’antologia Estudiants de Vic 1951, que formava part de les primeres iniciatives del Grup de Vic - Cercle de Joves Estudiants del Seminari guiats per Carles Riba Arran d’aquesta antologia conegué també Joan Triadú Prosseguí la seva formació estudiant teologia i fou ordenat sacerdot 1956 Enviat uns quants anys després a Igualada, fundà el Grup Lacetània, els Quaderns Lacetània i la revista Textos i, a més, publicà Antologia de la poesia igualadina 1963 L’any 1964 anà a Tübingen per acabar els estudis de filologia, fer de…
,
Robert D.F. Pring-Mill
Historiografia
Literatura
Romanista anglès i lul·lista
El 1931 anà a viure amb la seva família a Mallorca, on aprengué el català i es familiaritzà amb la figura i l’obra de Ramon Llull, de les quals es convertí en un dels principals estudiosos El 1941 fou enviat a servir a l’exèrcit a Birmània actual Myanmar, on combaté a la Segona Guerra Mundial Resultat de l’estada fou el seu primer llibre publicat Chinese Triad Societies 1946 De retorn a la Gran Bretanya, estudià llengües modernes castellà, francès i català a la universitat d’Oxford, on es doctorà 1986 Començà a ensenyar-hi l’any 1952, hi fou nomenat Fellow del St Catherine’s…
,
Felícia Fuster i Viladecans

Felícia Fuster i Viladecans
© Fundació Felícia Fuster
Pintura
Literatura
Poetessa i pintora.
D’aptituds precoces, l’any 1932 ingressà a l’ Escola Massana de Barcelona Interromputs els estudis per la Guerra Civil, l’any 1941 ingressà a l’Escola de Belles Arts i Oficis Artístics Llotja, anomenada alguns anys després Sant Jordi, on el 1947 aconseguí el títol de professora de dibuix Aquest any feu la seva primera exposició collectiva a les galeries Syra de Barcelona, i el 1949 participà en l’Exposición de Artes Decorativas, a Madrid, amb treballs en vidre pels quals fou premiada El 1951 s’installà a París, on es guanyà la vida primer com a professora de castellà i posteriorment, després…
Jaume Baçó

San Benet en un retaule de Jaume Baçó, a la catedral de València
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fill d’un sastre estranger establert a València cap a l’any 1400 Hom ignora la seva formació conegué, però, sens dubte, les novetats flamenques portades per Lluís Dalmau L’any 1441 contractà un retaule per a Burjassot Horta i un altre per a la catedral de València, poc temps després que el rei Alfons el Magnànim reclamés la seva presència a Nàpols D’ençà de l’any 1443 residí a la cort napolitana del Magnànim com a pintor reial i, llevat d’una curta estada a València l’any 1446, hi restà fins l’any 1451, que tornà definitivament a la ciutat valenciana, potser perquè el seu esperit…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina