Resultats de la cerca

Els primers retaules coneguts, obres d’orfebreria, són del segle XII, la majoria portàtils, de petites dimensions, en forma de frontal o tríptic Als segles XIII i XIV el seu ús es generalitza, amb importants modificacions són ja fixos, de grans dimensions i obres de talla o pintura, fins a arribar a un complet desenvolupament al segle XV, que són ja d’una gran riquesa ornamental A partir del segle XVI canvia la seva estructura i es converteixen en autèntics pòrtics Als Països Catalans, la primera producció important del retaule, amb predomini de l’escultòric sobre el pictòric, data del…

Situació Aspecte exterior de l’absis, avui completament capgirat i transformat amb un sobreaixecat, l’obertura de la porta d’entrada i una finestra, exemple eloqüent de fins a quin punt hom pot arribar a deformar un edifici RViladés El terme de Castellar del Riu es troba ja al límit amb el Solsonès, al sector meridional dels Rasos de Peguera I Sant Vicenç de Castellar es troba a la dreta de la riera dels Porxos o de Castellar, al vessant de l’aigua d’Ora, a l’extrem de ponent de Campllong i una mica apartada de les cases de Castellar del Riu Aquesta església figura situada en el mapa del…

Situació Un aspecte de la torre mestra, avui dia totalment esberlada, on es pot veure la porta adovellada que s’obre a l’alçada del primer pis ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les despulles del castell s’enlairen al vessant esquerre de la vall regada per la riera de Clariana, al fons de la qual i a la banda oposada es dissemina la població centrada per l’església, a la banda sud-oriental del terme Mapa 35-15391 Situació 31TCG753052 S’hi va per la carretera d’Igualada a Santa Coloma de Queralt Just en arribar al quilòmetre 4,3, a mà dreta, s’inicia el trencall que mena a Clariana,…

Situació Base de la torre que centrava aquest arruïnat castell ECSA - J Bolòs De l’antic castell de Torlanda resta avui dia només una torre, la qual és situada entremig d’unes cases d’època moderna construïdes al cim d’un serrat al sud del poble de Conesa Des d’aquest indret de Torlanda hi ha una bona panoràmica sobre la plana de la Conca de Barberà Mapa 34-15-390 Situació 31TCF969576 Si anem de Rocafort de Queralt cap a Conesa, a poc menys de 3 km de la primera població, surt una pista que porta fins a tocar del veïnat de Torlanda JBM Història El castell de Torlanda, a redós del…

La construcció de les catedrals gòtiques es duia a terme sota la direcció tècnica d’un mestre d’obres, el perfil professional del qual va evolucionar des de la pràctica artesanal a peu d’obra cap a una concentració preferent en les tasques del projecte, prefiguradores de l’arquitecte modern Un dels passos decisius dintre d’aquest procés evolutiu va ser l’adopció del dibuix com a mètode de disseny per tal de respondre a la creixent complexiitat que revestia la planificació de les obres de les catedrals Les notícies sobre dibuixos d’arquitectura no són rares en la documentació catalana dels…

Vida i obra Primer vescomte de Perellós i segon de Rueda Fill de Francesc de Perellós i probablement de Caterina S’educà a la cort francesa, on fou patge de Carles V, al servei del qual es trobava el seu pare Enric de Trastàmara li feu donació d’Igualada, però ell hi renuncià en heretar el vescomtat de Roda o Rueda 1370 Formà part de la lliga nobiliària contra els vescomtes de Cardona i de Castellbò Fou enviat a Anglaterra per a tractar una aliança amb el duc de Lancaster Tornant de Sant Jaume de Galícia, caigué presoner al regne de Granada i Pere III de Catalunya-Aragó el rescatà 1374 Serví…

De la mateixa manera que no són gaires els escultors que sobrepassen la frontera simbòlica del 1348 i poden fer de nexe entre la primera i la segona meitats del segle XIV, també és ben curta la nòmina dels que, formats i actius dins aquesta segona meitat, continuen treballant més enllà del 1400 Sens dubte, Jordi de Déu és qui millor representa aquesta supervivència en el camp escultòric, en un significatiu parallelisme amb el que en pintura pot encarnar Pere Serra Tots dos són hereus de les innovacions italianitzants forjades al segon quart del tres-cents, tots dos es formen al tercer quart…

El castell fou donat el 1197 per Berenguer de Castelltort als hospitalers

El 22 de juliol de l’any 1566, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Giginta a 1536 – 1579, abat de Santa Maria d’Amer diputat militar Francesc de Calders i de Girona, senyor de Santa Fe diputat reial Miquel d’Oms i Queralbs, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Gaspar de Queralt, canonge de la Seu d’Urgell diputat reial Jeroni Cortit, senyor de la Morana diputat reial Miquel Ferrer, ciutadà de Lleida El diputat eclesiàstic Francesc Giginta fou abat de Santa Maria d’Amer durant quaranta-tres anys 1536-79 Estava…

Confosa sovint amb la historiografia de l’art entre els sostenidors d’aquesta identitat hi ha Benedetto Croce i Lionello Venturi i amb la teoria de l’art , allò que hom entén estrictament per crítica, tot i que té precedents llunyans, com la visuració, no prengué consistència fins que fou conreada sistemàticament a través de la premsa o els mitjans de comunicació habituals, a conseqüència de la generalització, a la França illustrada, de l’exposició —o Salon— com a manifestació pública de l’obra d’art Així com l’art francès ha estat el paradigma més o menys seguit per tot l’art occidental…