Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal de Santa Maria de Miralles, de 25,04 km 2 , és situat al sector SW de la comarca, a tocar de les comarques de la Conca de Barberà i l’Alt Camp Limita a l’W amb Bellprat, al N amb Sant Martí de Tous, al NE amb Santa Margarida de Montbui i Orpí, al SE-S amb la Llacuna i al SW amb Querol Alt Camp i Pontils Conca de Barberà En forma l’eix la vall de la riera de Miralles o de Carme, afluent per la dreta de l’Anoia, que corre entre els contraforts de la Plana d’Ancosa, al SE, i la serra de Miralles, al NW, on es destaquen el cim de l’Agulla Grossa de…

Vida i obra Primer vescomte de Perellós i segon de Rueda Fill de Francesc de Perellós i probablement de Caterina S’educà a la cort francesa, on fou patge de Carles V, al servei del qual es trobava el seu pare Enric de Trastàmara li feu donació d’Igualada, però ell hi renuncià en heretar el vescomtat de Roda o Rueda 1370 Formà part de la lliga nobiliària contra els vescomtes de Cardona i de Castellbò Fou enviat a Anglaterra per a tractar una aliança amb el duc de Lancaster Tornant de Sant Jaume de Galícia, caigué presoner al regne de Granada i Pere III de Catalunya-Aragó el rescatà 1374 Serví…

Els primers retaules coneguts, obres d’orfebreria, són del segle XII, la majoria portàtils, de petites dimensions, en forma de frontal o tríptic Als segles XIII i XIV el seu ús es generalitza, amb importants modificacions són ja fixos, de grans dimensions i obres de talla o pintura, fins a arribar a un complet desenvolupament al segle XV, que són ja d’una gran riquesa ornamental A partir del segle XVI canvia la seva estructura i es converteixen en autèntics pòrtics Als Països Catalans, la primera producció important del retaule, amb predomini de l’escultòric sobre el pictòric, data del…

Situació Un aspecte de la torre mestra, avui dia totalment esberlada, on es pot veure la porta adovellada que s’obre a l’alçada del primer pis ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les despulles del castell s’enlairen al vessant esquerre de la vall regada per la riera de Clariana, al fons de la qual i a la banda oposada es dissemina la població centrada per l’església, a la banda sud-oriental del terme Mapa 35-15391 Situació 31TCG753052 S’hi va per la carretera d’Igualada a Santa Coloma de Queralt Just en arribar al quilòmetre 4,3, a mà dreta, s’inicia el trencall que mena a Clariana,…

Situació Base de la torre que centrava aquest arruïnat castell ECSA - J Bolòs De l’antic castell de Torlanda resta avui dia només una torre, la qual és situada entremig d’unes cases d’època moderna construïdes al cim d’un serrat al sud del poble de Conesa Des d’aquest indret de Torlanda hi ha una bona panoràmica sobre la plana de la Conca de Barberà Mapa 34-15-390 Situació 31TCF969576 Si anem de Rocafort de Queralt cap a Conesa, a poc menys de 3 km de la primera població, surt una pista que porta fins a tocar del veïnat de Torlanda JBM Història El castell de Torlanda, a redós del…

Situació Aspecte exterior de l’absis, avui completament capgirat i transformat amb un sobreaixecat, l’obertura de la porta d’entrada i una finestra, exemple eloqüent de fins a quin punt hom pot arribar a deformar un edifici RViladés El terme de Castellar del Riu es troba ja al límit amb el Solsonès, al sector meridional dels Rasos de Peguera I Sant Vicenç de Castellar es troba a la dreta de la riera dels Porxos o de Castellar, al vessant de l’aigua d’Ora, a l’extrem de ponent de Campllong i una mica apartada de les cases de Castellar del Riu Aquesta església figura situada en el mapa del…

Vida Fou un dels principals compositors d’òpera del començament del segle XIX Fill d’un sastre de Tàrrega, allí començà la seva formació musical amb el mestre de capella, B Feliu El canonge Creus de la Seu d’Urgell descobrí els dots excepcionals del petit Carnicer, i a l’edat de set anys el feu entrar com a escolà a la capella de música de la catedral de la Seu Allí seguí la formació habitual de les capelles del segle XVIII, i estudià l’orgue amb Antoni Coderch i contrapunt amb Bru Paqueras El 1806, encoratjat pel canonge Creus, es traslladà a Barcelona, on amplià estudis amb el mestre de…

La construcció de les catedrals gòtiques es duia a terme sota la direcció tècnica d’un mestre d’obres, el perfil professional del qual va evolucionar des de la pràctica artesanal a peu d’obra cap a una concentració preferent en les tasques del projecte, prefiguradores de l’arquitecte modern Un dels passos decisius dintre d’aquest procés evolutiu va ser l’adopció del dibuix com a mètode de disseny per tal de respondre a la creixent complexiitat que revestia la planificació de les obres de les catedrals Les notícies sobre dibuixos d’arquitectura no són rares en la documentació catalana dels…

De la mateixa manera que no són gaires els escultors que sobrepassen la frontera simbòlica del 1348 i poden fer de nexe entre la primera i la segona meitats del segle XIV, també és ben curta la nòmina dels que, formats i actius dins aquesta segona meitat, continuen treballant més enllà del 1400 Sens dubte, Jordi de Déu és qui millor representa aquesta supervivència en el camp escultòric, en un significatiu parallelisme amb el que en pintura pot encarnar Pere Serra Tots dos són hereus de les innovacions italianitzants forjades al segon quart del tres-cents, tots dos es formen al tercer quart…

Després de passar vora la ciutat de Berga desemboca al seu collector aigua amunt de Sant Quirze de Pedret