Castell de Torlanda (Conesa)

Situació

Base de la torre que centrava aquest arruïnat castell.

ECSA - J. Bolòs

De l’antic castell de Torlanda resta avui dia només una torre, la qual és situada entremig d’unes cases d’època moderna construïdes al cim d’un serrat al sud del poble de Conesa. Des d’aquest indret de Torlanda hi ha una bona panoràmica sobre la plana de la Conca de Barberà.

Mapa: 34-15-(390) Situació: 31TCF969576

Si anem de Rocafort de Queralt cap a Conesa, a poc menys de 3 km de la primera població, surt una pista que porta fins a tocar del veïnat de Torlanda. (JBM)

Història

El castell de Torlanda, a redós del qual es formà a l’edat mitjana un petit nucli de població, figura en la documentació del segle XI amb el topònim Segura. En aquest sentit, cal citar el testament sacramental del comte barceloní Ramon Berenguer I, atorgat el 1076, en el qual consta com un dels límits de la frontera o marca del comtat de Barcelona la fortalesa de Secura.

Aquest castell, al segle XII, concretament el 13 d’octubre de 1178, apareix per primera vegada esmentat com a castell de Torlanda en la donació que feren d’aquesta fortalesa Bernat de Piles, la seva esposa Saurina i Berenguer Company al rei Alfons I; segons s’exposa en aquesta escriptura, els mencionats personatges feren cessió al mencionat monarca del castrum de Turlanda, quod ab antiquis temporibus vocabatur Segura. Tot just dos dies més tard, el mateix Alfons I el cedí en feu a Bernat de Piles i a Berenguer Company, els quals li reteren homenatge de fidelitat, encara que amb unes certes condicions econòmiques, atès que mentre que ambdós es reservaven les dues parts del pagament dels impostos provinents d’aquest feu, el rei només es quedava amb una part de la contribució. Aquesta clàusula fou actualitzada pel rei Jaume I l’any 1263, en què reclamà la tercera part dels drets de la recaptació de la quèstia. L’indret de Torlanda també tingué església pròpia, dedicada a santa Llúcia.

A l’inici del segle XIV la propietat del castell passà a Sibil·la, muller de Bernat de Sanou, el qual el 1301 en nom de la seva esposa reté homenatge de fidelitat al rei. En aquests moments, eren castlans de Torlanda Galceran de Piles i Bernat de Conesa. El 1328 el feu de Torlanda fou traspassat a Pere d’Aguiló, el qual no degué gaudir gaire d’aquest domini, atès que el 1329 n’era el senyor Marc de Pontons.

De tota manera, en el darrer quart del segle XIV, en concret el 1379, el castell i terme de Torlanda passà al domini del monestir de Santes Creus mitjançant una permuta que feu l’esmentat cenobi amb el rei Pere III, per la qual la comunitat cistercenca cedia Sarral i Cabra del Camp i el rei els donava Forès, Conesa i Torlanda. Amb tot, el castlà era Berneguer de Montpaó, al qual, el 1375, el batlle general de Catalunya ordenà que retés homenatge de fidelitat a l’abat del cenobi santescreuí. Uns anys més tard, el 1388, el rei Joan confirmà aquesta possessió al monestir. Posteriorment, el 1480, Ferran II ratificà aquesta confirmació al monestir de Santes Creus, el qual mantingué la senyoria en aquest indret fins a la desamortització del segle XIX. El lloc de Torlanda fou totalment abandonat a l’inici del nostre segle i les cases que es veuen avui dia són d’època moderna. (EPF)

Castell

Gràcies al buidatge fet a l’interior de la torre del castell, molt malmesa, hom pot entreveure el sistema de construcció i la circumferència que devia tenir.

ECSA - J. Bolòs

Com ja s’ha esmentat, del que fou el castell de Torlanda només queda avui dia una torre cilíndrica que hi ha entre les cases abandonades. A l’interior té un diàmetre d’uns 190 cm. El gruix de les seves parets és de 175 cm. El costat septentrional, el més ben conservat, té una alçada de 3 m.

Els carreus de la cara exterior són de mida mitjana. N’hi ha d’horitzontals (16 cm d’alt × 52 cm de llarg) i alguns de col·locats verticalment (23 cm d’alt × 18 cm d’ample). Aquests carreus, poc escairats o molt, són posats en filades ben horitzontals i units amb molt de morter. Si mirem com era el reble interior que hi havia entre les dues cares, exterior i interior, del mur, ens adonem que es feia a base de capes no gaire altes: les pedres hi eren clavades verticalment dins la massa de morter.

Actualment, s’endevina tota la circumferència exterior d’aquesta torre a causa d’un buidatge que s’hi feu darrerament. En època moderna aquesta torre restà inclosa dins d’un habitatge i degué fer la funció de trull o cup. A l’interior, al fons, hi ha unes rajoles grosses, modernes. Així mateix, a causa d’aquest ús, el mur d’aquesta cara interior és recobert amb un arrebossat també modern.

Aquesta construcció, com ja s’ha esmentat, formava part d’un castell, del qual no resta res. D’acord amb les seves característiques, es pot suposar que fou feta al segle XI. L’emplaçament d’aquesta fortalesa i del poblament que hi hagué al seu voltant, encimbellats al damunt d’un turó des d’on es domina la plana de la Conca, és molt representativa de la de molts dels indrets triats per a fer els llocs de poblament al segle XI. Amb tot, cal tenir present que les cases de pagès actuals corresponen a habitatges moderns, abandonats recentment; els habitatges medievals devien estendre’s però, si fa no fa, pel mateix espai. (JBM-JJMB)

Bibliografia

  • Miquel, 1945-47, vol. I, doc. 262, pàgs. 286-287; doc.263, pàgs. 287-289; doc. 264, pàg. 289 i doc. 492, pàgs. 524-527
  • Fort i Cogul, 1972, pàgs. 293-294
  • Els castells catalans, 1973, vol. IV, pàgs. 384-385.