Resultats de la cerca

Nascut Daniel Bolotsky, la seva família canvià el cognom l’any 1932 Actiu seguidor del marxisme durant els anys d’estudiant, evolucionà en un sentit més liberal i fou un decidit antiestalinista L’any 1939 es graduà en ciències socials al City College de Nova York, i inicià la seva trajectòria professional en el camp del periodisme, com a director de diverses revistes de pensament polític i econòmic, entre les quals cal citar Fortune 1948-58 i The Public Interest 1965-73, on coincidí amb Irving Kristol, el principal ideòleg del neoconservadorisme , del qual se separà per discrepàncies…

Estudià inicialment literatura, però la lectura de The Golden Bow , de James Frazer i de  What Happened in History , de Vere Gordon Childe mentre era presoner dels alemanys durant la Segona Guerra Mundial el decidí per l’antropologia, disciplina en la qual es graduà a Cambridge 1946 i es doctorà a Oxford 1954 La seva carrera es desenvolupà a Cambridge, on fou director del departament d’antropologia i del Center for African Studies Dugué a terme treball de camp a Ghana, i s’especialitzà en estudis de parentiu i en la tradició oral dels pobles de l’Àfrica Occidental De la seva producció destaca…

Biografia Graduat en enginyeria industrial per la Universitat Politècnica de Barcelona i en ciències polítiques per la Universitat Complutense de Madrid, ha estat director general de Juguetes Congost, SA 1983-92 i president d’ENHER 1996-99, FECSA-ENHER 1999-2002 i Corporación Uniland 2005-06 Conseller de Siemens España, Endesa Italia, Endesa , Applus , Aigües de Barcelona , Corporación Uniland, Port Aventura i vocal del Consorci Zona Franca de Barcelona, des del 2007 és membre del consell d’administració de Criteria CaixaHolding És president també d’OMB, Sistemas Integrados para la Higiene…

Graduat a l’École Polytechnique 1933 i a l’École des Mines 1934, posteriorment s’incorporà a l’exèrcit francès com a enginyer de mines i al comandament d’un batalló d’artilleria fins al 1940 Del 1943 al 1948 fou director de l’oficina d’estadístiques mineres, i el 1949 obtingué el títol d’enginyer doctor a la Facultat de Ciències de París Entre altres càrrecs científics i docents, fou professor d’economia de l’École des Mines 1944-88 i de l’Institut d’Estadística de la Universitat de París 1947-68, director del Centre National de la Recherche Scientifique 1954-80, i director del seminari d’…

Estudià clàssiques i literatura castellana a Oxford, on es graduà el 1969 Especialitzat després en lingüística catalana, estudià als Estudis Universitaris Catalans i a la Universitat de Barcelona 1971-73 Es doctorà a Oxford el 1975 Del 1973 al 1989 ensenyà lingüística general a la Universitat de Liverpool Posteriorment s’incorporà a la Universitat de Sussex com a professor de lingüística 1989-2007 Aquest any en fou nomenat professor emèrit L’any 1980 fou nomenat secretari honorari de l’Anglo-Catalan Society Ha estat també coeditor de la publicació electrònica Journal of Catalan…

Es graduà en arts el 1951 i posteriorment fou professora en diverses universitats, entre les quals cal esmentar les de Stanford i Cornell D’uns inicis de factura clàssica i equilibrada en els primers reculls, A Change of World 1951 i The Diamond Cutters  1955, evolucionà vers una poesia formalment trencadora i fluïda que reflectí el seu compromís amb la condició femenina i de dignificació de l’homosexualitat Aquest canvi fou ja evident en el segon poemari Snapshots of a Daughter-in-Law 1963 , i persistí en els següents volums Necessities of Life 1966, Leaflets  1969, Diving into the Wreck  …

Llicenciat en matemàtiques i doctorat a Cambridge 1958, és membre de la Royal Society des de l’any 1972 Catedràtic de matemàtiques a la Universitat d’Oxford 1973-99, càtedra de la qual restà professor emèrit El 1955 publicà un estudi per a l’aplicació de la inversa generalitzada en la resolució matrius d’equacions lineals Feu popular la representació d’un triangle format per tres trams rectes de secció quadrada, units formant un angle recte en cadascun dels extrems i d’altres figures que no poden existir en un espai euclidià ordinari, anomenades des de llavors figures de Penrose…

Graduat 1974 i doctorat en biologia marina el 1979 a la Universitat de Kiel Alemanya, el 1985 hi obtingué una càtedra en aquesta matèria, i el 2002 en fou nomenat professor honorari El 1979 s’incorporà al Centre Internacional de Gestió de Recursos Biològics Aquàtics International Center for Living Aquatic Resources Management, ICLARM amb seu a Manila Filipines, on assumí tasques de direcció fins el 1994, que fou nomenat professor del Centre Pesquer de la Universitat de Colúmbia Britànica, a Vancouver Canadà En aquesta institució duu a terme tasques docents i de recerca, activitats que ha…

Fill del director Arvid Jansons i de mare jueva, sobrevisqué amagat a les ràtzies dels nazis al gueto de Riga El 1956 ingressà al Conservatori de Leningrad des del 1991 Sant Petersburg, on estudià violí, piano i direcció d’orquestra El 1969 es traslladà a Viena, on fou deixeble de Hans Swarowsky, i més tard a Salzburg 1970, on es formà amb Herbert von Karajan El 1971 guanyà el segon premi del concurs Herbert von Karajan a Berlín El 1973 fou nomenat director associat de l’Orquestra Filharmònica de Leningrad, i en 1979-2000, director principal de la Filharmònica d’Oslo, formació que situà entre…

Es llicencià a la Universitat de Barcelona el 1973, i el 1978 obtingué per concurs la plaça de metge adjunt del servei de cirurgia de l’Hospital de Bellvitge En 1982-83 amplià la formació en cirurgia hepatobiliopancreàtica HBP al Memorial-Sloan Ketterin Cancer Center Nova York El 1984 realitzà a l’Hospital de Bellvitge el primer transplantament de fetge a l’Estat espanyol El 1986 es doctorà amb una tesi sobre immunosupresió en el transplantament hepàtic, i l’any següent inicià a l’Hospital de la Vall d’Hebron el programa pioner de transplantament hepàtic pediàtric, que el 1988 amplià als…