Resultats de la cerca
Es mostren 4976 resultats
Arrigo Pelliccia
Música
Violinista italià.
Feu els primers estudis musicals amb el seu pare Es diplomà al Conservatorio di Musica Giovanni Battista Martini de Bolonya i es perfeccionà amb Arrigo Serato a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i amb Carl Flesch a Berlín El 1931 aparegué en públic per primera vegada oficialment Fou primer violí de l’orquestra dels Pomeriggi Musicali de Milà Feu nombroses actuacions com a solista i també com a intèrpret de música de cambra, en qualitat de membre del Quintet Boccherini i sovint acompanyat del violoncellista Massimo Amfiteatrov i la pianista Ornella Santoliquido Entre el 1939 i…
István Thomán
Música
Pianista i pedagog hongarès.
Estudià amb F Erkel i R Volkman entre el 1882 i el 1885 i més tard amb F Liszt, primer a l’Acadèmia de Budapest i després a Weimar i a Roma Entre el 1888 i el 1909 fou professor de l’Acadèmia de Budapest i entre els seus alumnes hi hagué E Dohnányi, Z Székely i també B Bartók, que alguns anys més tard el substituí en aquest centre Malgrat que fou molt reconegut com a concertista, el gran prestigi que adquirí es basà sobretot en la seva tasca pedagògica, en la qual es mostrà un seguidor fidel dels mètodes de F Liszt Compongué diverses obres pedagògiques, com ara…
János Ferencsik
Música
Director d’orquestra hongarès.
Estudià música a l’Acadèmia Ferenc Liszt de la seva ciutat, amb L Lajtha i Fleischer El 1927 entrà a l’Òpera de Budapest com a repetidor operístic, i al cap de tres anys debutà com a director al mateix teatre Durant els estius dels anys 1930 i 1931 dirigí a Bayreuth i després tornà a Budapest, on desenvolupà tota la seva carrera posterior El 1950 fou nomenat director musical de l’Òpera, i dos anys més tard ho fou de l’Orquestra Filharmònica Nacional Hongaresa Parallelament, fou convidat a dirigir a l’Òpera de Viena, on es presentà amb una certa regularitat, especialment en 1948-…
Erich Leinsdorf
Música
Director d’orquestra austríac naturalitzat nord-americà.
Inicià els seus estudis musicals a l’Acadèmia de Música de Viena El 1933 debutà com a director amb l’Orquestra de l’Acadèmia de Viena Un any després fou contractat per B Walter com a director assistent al Festival de Salzburg i posteriorment ho fou d’A Toscanini 1935-37, a la mateixa ciutat Es traslladà a Nova York el 1937, contractat per la Metropolitan Opera House, i el 1939 hi començà a dirigir el repertori operístic alemany, especialment de R Wagner Posteriorment dirigí les orquestres de Cleveland 1943-46 i Rochester, i a partir del 1956 es feu càrrec de la New…
Eduard Soler i Llopis
Pintura
Pintor.
El 1856 estudià a l’Escola de Sant Carles de València Fou deixeble, a Madrid, de Federico de Madrazo El 1864 guanyà una tercera medalla pel quadre Jesús i la mare de sant Jaume i sant Joan , i rebé encàrrecs de l’Academia de San Fernando Guanyà 1866 la càtedra de dibuix de l’Escuela de Bellas Artes de Cadis on pintà quadres per a l’església parroquial de San Antonio Catedràtic a València, en ser cessat per la Revolució de Setembre viatjà per Itàlia, on pintà Pius IX i l' Enterrament del papa sant Esteve a les catacumbes , si bé després de l’abdicació d’Amadeu I recuperà la càtedra Membre de l…
Lluís Carles Viada i Lluch
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor, periodista i publicista.
Fou director de La Hormiga de Oro i collaborà en moltes publicacions, entre d’altres La Creu del Montseny i Lo Pensament Català , vinculades a Verdaguer, del qual publicà Santa Eulària i Montserrat a El Sarrianés i, amb Antoni Busquets i Punset, un recull pòstum de poemes dispersos amb el títol de La mellor corona 1902 En traduí alguns textos i en posseí manuscrits, que llegà a la Biblioteca de Catalunya És autor de poesies en català i en castellà, recollides en diferents volums Ensayos poéticos , 1884 Sonetos nupciales , 1924, Pasionarias, Elegíacas, Flors de tardor , etc, i de diverses…
,
Baldomer Pujades i Roma
Disseny i arts gràfiques
Periodisme
Taquígraf i periodista.
Estudià taquigrafia a l’Acadèmia de Taquigrafia de Barcelona, on es graduà Més tard, exercí com a professor de taquigrafia al Collegi Mercantil 1879-81 i al Centre de la Joventut Mercantil de Barcelona 1880-82 El Centre Taquigràfic Barcelonès el designà president 1880-81 Afeccionat al periodisme, s’inicià com a collaborador a “La Reforma” 1881-82 i a “La Voz de Catalunya” 1883-85 Treballà també amb Vallès i Ribot, secretari de Pi i Margall El 1886 emigrà a l’Uruguai, on s’establí per poc temps a Montevideo i posteriorment, fixà la seva residència a Buenos Aires Fundà i dirigí el…
Madola
Ceràmica
Pseudònim de la ceramista Maria dels Àngels Domingo Laplana.
Formada a l’Escola Massana 1960-66, a l’Escola del Treball 1966-69, a l’Escola d’Arts i Oficis Llotja de Barcelona 1971 i a la Facultat de Belles Arts, on es doctorà amb la tesi La influència de Joan Miró en la ceràmica contemporània espanyola 2006, treballà amb Llorens Artigas i Angelina Alòs Partí d’una tradició terrissaire catalana, d’arrel medieval, per evolucionar i ajudar a desenvolupar la creació ceràmica contemporània Començà a exposar l’any 1966, activitat que ha continuat individualment i collectiva Les seves peces, de formes irregulars, presenten protuberàncies i esquerdes…
Josep Sánchez i Real
Arqueologia
Historiografia
Professor, historiador i arqueòleg.
Passà la infantesa a Figueres Posteriorment, tornà a Màlaga i el 1940 es llicencià en ciències químiques a la Universitat de Granada, i el 1948 es doctorà a la de Madrid El 1954 obtingué el títol de mestre d’educació primària, que no exercí Fou successivament catedràtic de química a l’institut d’ensenyament secundari Antoni de Martí i Franquès de Tarragona 1943, de didàctica de la química de l’Escola Normal de Tarragona 1956 i professor de formació professional de la Universitat Laboral de Tarragona 1967, any que es traslladà a València, on exercí la docència a l’institut Isabel de Villena i…
Julio Caro Baroja
©
Etnologia
Historiografia
Sociologia
Etnòleg, sociòleg i historiador castellà.
Nebot de Pío Baroja, fou director del museu del Pueblo Español de Madrid 1944-54 i autor de nombrosos estudis d’etnologia, història i lingüística, i, especialment, dels costums i folklore bascs En el camp de la teoria de l’etnologia, el seu llibre bàsic és Análisis de la cultura 1949, resultat d’un curs professat a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona En el camp de la història antiga destaquen Los pueblos de España 1946 i Los pueblos del norte de la Península Ibérica 1943 Treballà problemes de l’escriptura i la llengua ibèriques Epigrafía y Numismática dins la Historia de España…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina