Resultats de la cerca
Es mostren 1246 resultats
sarcòfag
Sarcòfag dels esposos de Tarquínia, ciutat de l’antiga Etrúria
© Corel Professional Photos
Art
Arqueologia
Arca sepulcral feta per contenir un cadàver i utilitzada en íntima relació amb el culte dels morts i amb els ritus funeraris de la inhumació.
En el curs de la història de les civilitzacions hom ha fabricat sarcòfags amb moltes menes de material, amb formes diverses i amb un variadíssim registre de decoracions, expressives de les creences sobre la mort de les cultures que les produïen Hom en troba vestigis en època prehistòrica, primer amb l’ús de troncs d’arbre excavats, d’estores trenades i peces d’argila, i més tard amb el de caixes de fusta o de pedra, les quals eren ja comunes a l’Egipte antic des de les primeres dinasties Els sarcòfags egipcis tenien forma prismàtica rectangular, amb la tapa i les altres cares exteriors llises…
ciclisme
Esport
Utilització esportiva de la bicicleta.
La història del ciclisme, després de l’època de pugna artesanal per aconseguir un giny definitiu célérifère , draisina, etc, s’inicià amb el velocípede Aviat els seus adeptes esdevingueren prou nombrosos per a permetre de dur a terme la primera competició a Saint-Cloud el 1868 L’any següent, simultàniament amb l’organització de la prova París-Rouen 300 inscripcions, aparegué la primera revista especialitzada en el naixent esport Le Vélocipède Illustré , creació de Richard Lesclide, collaborador de Victor Hugo, i també el primer reglament per a competicions velocipedistes, atribuït a Michel…
anàlisi química

Camps d’utilitat dels mètodes principals d’anàlisi química quantitativa
© Fototeca.cat
Química
Branca de la química que inclou les tècniques i els mètodes necessaris per a obtenir coneixement de la composició, identitat, puresa i constitució de la matèria, en funció de la classe (anàlisi qualitativa), de la quantitat (anàlisi quantitativa) i de la forma d’agrupament d’àtoms i molècules.
Hom tendeix a reservar el nom d’ anàlisi química a l’art de realitzar pràcticament els mètodes i les tècniques, mentre que el nom de química analítica és donat a la branca de la ciència que estudia llurs fonaments teòrics Si els components a reconèixer i a determinar són els elements químics constitutius de la mostra de matèria en estudi, l’anàlisi és anomenada elemental si són les funcions químiques, funcional si són les substàncies químiques, immediata Segons les dimensions de la mostra analitzada hom classifica els mètodes en els de macroanàlisi , de semimicroanàlisi , de microanàlisi ,…
Santa Eulàlia de Noves (Garriguella)
Art romànic
Situació Una perspectiva de l’interior de l’església de Santa Eulàlia de Noves F Tur L’església de Santa Eulàlia de Noves és la parroquial de la vila de Garriguella, que és situada al nord-est de la plana de l’Alt Empordà, als contraforts de la serra de la Baga d’en Ferran, a la zona de contacte entre l’Albera i la serra de Rodes La població es divideix en dos barris, Garriguella Vella o Baix Garriguella i Noves Noves és, de fet, el centre i el nucli més gran de la vila i on es troba, ben destacada, l’església Mapa 220M781 Situació 31TEG055880 Per anar a Garriguella hom pot situar-se a…
Sant Marçal del Colomer (Amer)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat nord-oest, on s’aprecia l’atri afegit a ponent i altres reformes posteriors J Recarens Aquesta església es troba al centre del veïnat del Colomer, situat al costat nord-est del cap del municipi, Amer, molt proper a la Font Picant L’edifici és una mica enlairat en relació amb els que té a tocar, que formen la caseria del Colomer L’església és pràcticament tancada i sense culte Malgrat això, es conserva força bé Mapa L38-12295 Situació 31TDG652529 Per anar-hi cal situar-se al quilòmetre 22 de la carretera C-152, de Girona a Olot, l’5 km…
Torre del Fusteret (Súria)
Art romànic
Situació Vista exterior de la torre des del costat de migjorn, malauradament molt malmesa per l’acció de l’home F Junyent-A Mazcuñan Aquesta torre s’alça dalt un petit relleu situat a la riba dreta del Cardener, en un indret enclotat de la vall, proper a la barriada del Fusteret i no gens lluny de la carretera de Manresa a Cardona, des d’on és perfectament visible Long 1°45’37” - Lat 41°48’36” L’accés es fa per la carretera de Manresa a Cardona Poc després del quilòmetre 11, hi ha, a mà esquerra, una carretera asfaltada de curt recorregut que, travessant el Cardener, mena a unes installacions…
Sant Feliu de Ropidera (Rodés)
Art romànic
Situació Interior de l'església, de la qual resten els murs perimetrals i la coberta de quart d’esfera de I’absis ECSA - A Roura L’església fortificada de Sant Feliu és situada a la part alta del turó on hom construí el poble de Ropidera És a l’extrem septentrional del vilatge abandonat Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 29’ 43” N - Long 2° 33’ 48” E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JBM Història L’església de Sant Feliu de l’antic poble de Ropidera és citada en una escriptura de l’any 1204, segons la qual Pere de Domanova reconeixia tenir…
Castell de Subirats
Art romànic
Situació Vista aèria de les ruïnes del castell, un dels més antics de la comarca, i del santuari de la Font Santa, antiga capella castellera, a primer terme ECSA - J Todó Situat al cim d’un turó, al vessant de la muntanya, damunt la plana de Sant Sadurní d’Anoia Mapa 35-16419 Situació 31TDF014857 De la carretera que va de Sant Sadurní d’Anoia a l’Ordal surt, a mà esquerra, abans d’arribar als Casots, una carretera asfaltada que hi porta JBM Història Subirats és un dels castells més antics del Penedès De fet, és el primer castell de la comarca documentat històricament L’any 917 consta com a…
Castell de Perella (Prats de Molló i la Presta)
Situació Ruïnes de la torre mestra d’aquest castell, únic element que en destaca ECSA - A Roura Les ruïnes del castell de Perella, entre les quals predominen únicament els murs de la torre mestra, són al nord-est de la vila de Prats de Molló, a uns 400 m del seu nucli antic i uns 250 m a llevant del fort de la Guàrdia El castell de Perella fou bastit en un planell estret que hi ha al cim d’un serrat o contrafort que davalla vers el riberal del Tec Aquest serrat s’enlaira entre els fondals de dos torrents que el delimiten pels costats de llevant i de ponent Als altres dos costats, la fortalesa…
Manuscrit Moralia in Job, de sant Gregori
Art romànic
Foli 1 del ms 30, amb la caplletra Q, decorada amb el típic joc dels colors vermell i blau ECSA - J Colomé Tenim en aquest manuscrit * una part de les Morals de sant Gregori el Gran , en concret des del llibre XI, capítol 3, fins al llibre XXII, capítol 4 Realitzat en pergamí, consta de 198 folis Les mides són 403 × 285 mm, amb una caixa d’escriptura de 285 × 195 mm Cada foli és escrit a dues columnes de 38 línies, i al principi de cada llibre dels Moralia trobem, segons descripció d’E Bayerri, una hermosa viñeta de colores muy vivos y con dibujos típicos de la época * , de les quals parlarem…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina