Torre del Fusteret (Súria)

Situació

Vista exterior de la torre des del costat de migjorn, malauradament molt malmesa per l’acció de l’home.

F. Junyent-A. Mazcuñan

Aquesta torre s’alça dalt un petit relleu situat a la riba dreta del Cardener, en un indret enclotat de la vall, proper a la barriada del Fusteret i no gens lluny de la carretera de Manresa a Cardona, des d’on és perfectament visible. Long. 1°45’37” - Lat. 41°48’36”.

L’accés es fa per la carretera de Manresa a Cardona. Poc després del quilòmetre 11, hi ha, a mà esquerra, una carretera asfaltada de curt recorregut que, travessant el Cardener, mena a unes instal·lacions de la mina. La torre és situada al costat dret d’aquesta carretera i a pocs metres de distància. (FJM-AMB)

Història

Aquesta guàrdia tenia la missió de controlar el camí que, per la vall del Cardener, comunicava Manresa amb Cardona i que, en arribar a Callús, passava al marge dret i s’enfilava cap a Súria.

La seva estructura és totalment unitària, sense que hom hi constati cap afegit posterior.

Aquesta guàrdia és, com la majoria, molt poc documentada; únicament pot fer referència a aquesta fortalesa el document datat entre el 1018 i el 1023, pel qual el comte Guifre de Cerdanya feu jurament de fidelitat a la comtessa Ermessenda de Barcelona per diversos castells, entre els quals el castell que hi havia a la guàrdia de Súria.

El castell que se cita devia ésser el que es conserva al poble vell de Súria i la guàrdia devia correspondre a aquesta torre, anomenada del Fusteret, per la proximitat que es troba aquest barri de l’edifici. Després d’aquesta dada ja no disposem de cap notícia que faci referència a una guàrdia de Súria.

Actualment l’edifici es troba molt malmès, primerament per haver-lo esbotzat, com passa en moltes guàrdies, per penetrar al seu interior, i després per haver-li arrancat la major part dels carreus inferiors, ja sigui per fer parets de vinya o per esmicolar-los i utilitzar-los com a grava per a la propera carretera. Amb tot es conserva dempeus i no té senyals de perillar de manera imminent. (ABC)

Torre

Planta i secció de la torre, a escala 1:200.

A. Mazcuñan-F. Junyent

Es tracta d’una torre cilíndrica, composta de dos pisos, que es dreça a partir d’un pla circular, determinat per un diàmetre intern de 248 cm i un d’extern de 535 cm. Al nivell inferior el gruix de les parets ateny 143 cm, mentre que al pis superior, tal com és habitual en aquesta mena de construccions, les parets es desgruixen per mesurar només 125 cm. La seva alçada des del terra fins a les rengleres de pedra més altes és d’uns nou metres aproximadament. La divisió entre els dos nivells és donada per una falsa cúpula de pedra que s’enfila per mitjà de filades concèntriques, cada cop més petites, fins a arribar a una obertura irregular que tendeix al quadrat, a través de la qual es comuniquen ambdues estances.

Les parets d’aquesta guàrdia només tenen una sola obertura, que no és altra que la porta i que, tot sigui dit, esdevé un dels elements més interessants de la construcció. Desclosa vers la banda sud-oriental de la torre i a l’alçada del paviment del tram superior, és rematada amb un arc de mig punt adovellat, a l’extradós del qual encara gira un altre arc de pedres més estretes que l’emmarca i l’acaba definitivament. Ambdós arcs arrenquen a partir de dos grossos carreus, entre els quals es disposa la llinda, un xic reculada en relació amb els paraments externs, que és la que clou realment el portal. Entre l’arc intern i la llinda encara hi ha tres filades de pedres allargassades, situades al mateix pla que la llinda, les quals omplen l’espai propi del timpà. Interiorment encara hi són ben patents els forats on s’encabia la barra. Un bloc de pedra allargassat, situat a la part inferior, fa de llindar, determinant, conjuntament amb la llinda, una obertura de 130 cm de buit real. Altrament tot el conjunt del portal ateny uns dos metres d’alçada.

A l’exterior, i a banda i banda de la part baixa de la porta, hi ha encara dos forats que, segurament, devien servir per a suportar dues bigues, sobre les quals devia reposar una petita plataforma de fusta que devia facilitar l’accés a l’interior de l’edifici.

Atès que no hi ha cap més obertura i tenint en compte la seva funció de guàrdia i miralla, tot i que ignorem com era exactament la coberta del pis superior, hem de suposar que al cimal hi devia haver un terrat o una galeria que permetés d’albirar els contorns, per tal de comunicar a les torres veïnes qualsevol moviment sospitós.

L’aparell és fet amb blocs de pedra ben escairats i disposats ordenadament en filades paral·leles. En la disposició dels carreus domina l’horitzontalitat, determinada per la forma allargassada de les pedres, tret d’algunes que, trencant la normativa, adquireixen una forma quadrada. Les filades dels paraments de l’edifici, tant els externs com els interns, apareixen reblides amb un morter de color grisenc fet amb sorra i calç. L’interior de les dues filades que delimiten la paret és omplert amb pedres sense tallar i pedruscall, que s’aiguabarregen amb morter.

Cal assenyalar que les darreres filades de la torre, és a dir, les que coronen el cimal, mostren un aspecte més endreçat i polit que les altres, al mateix temps que són més voluminoses, la qual cosa es pot atribuir a una remodelació posterior, o bé a una confecció més acurada, amb la qual hom volgué rematar definitivament la construcció.

Els paraments externs són esquitxats per forats quadrats disposats de manera més o menys regular, tret que també es dona a l’interior de l’edifici, on les perforacions encara són més abundants, descarregant així els murs interns a tot el llarg de la torre, fins i tot a la cúpula. En alguns d’aquests forats hi ha una llosa prima col·locada verticalment, quedant així el forat dividit en dos compartiments, cosa que fa pensar que, en un moment donat, foren utilitzats com a colomer.

Cal fer notar que aquesta disposició i estructura de l’aparell, conjuntament amb la forma de la porta, recorden les formes de les esglésies del primer romànic, cosa que ha facilitat, en aquest cas, de poder-la datar amb una certa seguretat dins el segle XI.

Tret d’un esvoranc obert a la part baixa de la banda de migdia, conjuntament amb la caiguda d’alguns blocs pertanyents a la filada externa en aquest mateix indret, la resta de l’edifici es troba en força bon estat de conservació, estat que podria ser millorat i totalment consolidat si hom hi fes alguns agençaments que, per altra banda, no serien pas gaire costosos. (FJM-AMB)

Bibliografia

  • Jordi Bolòs i Masclans: La torre rodona de pedra del veïnat del Fusteret, municipi de Súria, Bages, a “Quaderns d’estudis medievals”, vol. I, num. 7, Barcelona 1982, pàgs. 434-441. (FJM-AMB)