Resultats de la cerca

La superfície actual de l’albufera de València —menys de 3 000 ha— és el resultat de la fortíssima reducció que ha experimentat durant els dos darrers segles per l’aterrament de les seves vores i la transformació en arrossars Ramon Dolç L’albufera de València 111, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Si hi ha un espai natural que hagi estat l’impulsor del conservacionisme al País Valencià, aquest és sens dubte l’albufera de València Situada a 4 km d’aquesta ciutat, l’albufera representa, junt amb la devesa del Saler, un dels entorns paisatgístics de major…

L’exploració de Mart Un nou mapa geològic de Mart presentat per la NASA mostra evidències que en aquest planeta podrien haver existit grans llacs en els seus inicis Hi ha grans dipòsits sedimentaris a la regió de Hellas que podrien haver estat plens d’aigua fa entre 3500 i 4500 milions d’anys Aquesta nova evidència se suma a les ja existents sobre la presència d’aigua a Mart en el passat Després de més de sis anys en funcionament, l ’Spirit , un dels dos robots de la NASA que explora la superfície de Mart, va patir greus problemes en quedar-se atrapat a la sorra de la superfície del planeta…

En oscillar el foliot, les dues palanques deixen anar alternativament les dents de la roda d’escapament, les quals donen simultàniament un petit impuls destinat a mantenir les oscillacions del foliot L’error d’aquelles primeres màquines era d’una mitja hora al dia Cal tenir en compte, però, que només portaven la busca horària i que, per tant, només permetien apreciar l’hora d’una manera molt aproximada El regulador de foliot va durar des del començament del s XIV fins a la fi del s XVII 300 anys, que fou definitivament desplaçat pel rellotge de pèndola

Vida Entre el 1750 i el 1760 fou cantaire destacat soprano i segon violí a la collegiata de l’església de Saint-Denis de Lieja Estudià cant amb F Leclerc, harmonia amb HF Renkin i composició amb H Moreau El 1754 una companyia de cantants italians visità Lieja i possiblement Grétry es beneficià de les seves lliçons Becat per la Fundació Darchis, el 1761 viatjà a Roma En aquesta ciutat tingué l’oportunitat d’estudiar amb GB Casali, mestre de capella de la basílica de Sant Joan del Laterà, el qual li proposà recomençar els seus aprenentatges d’harmonia Conegué N Piccinni i el pare Martini Pel…

Situació Una vista de la capçalera de l’església L Prat Aquesta església es troba situada a l’ombra del castell de Riner, prop ja del terme municipal de Llobera i al cantó de tramuntana de la parròquia de Su Mapa 330M781 Situació 31TCG766432 L’accés s’efectua des de la carretera de Solsona a Cardona pel Miracle, de la qual, al punt quilomètric 3 surt una pista en direcció a tramuntana, que, després d’un recorregut d’1,500 km, deixa a l’església ABC Història Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme del castell de Riner, als límits ponentins No degué passar de capella rural de la…

Situació Vista exterior de la torre des del costat de migjorn, malauradament molt malmesa per l’acció de l’home F Junyent-A Mazcuñan Aquesta torre s’alça dalt un petit relleu situat a la riba dreta del Cardener, en un indret enclotat de la vall, proper a la barriada del Fusteret i no gens lluny de la carretera de Manresa a Cardona, des d’on és perfectament visible Long 1°45’37” - Lat 41°48’36” L’accés es fa per la carretera de Manresa a Cardona Poc després del quilòmetre 11, hi ha, a mà esquerra, una carretera asfaltada de curt recorregut que, travessant el Cardener, mena a unes installacions…

Situació Vestigis de l’absis de l’església, única resta que ens ha pervingut de l’edifici romànic F Junyent-A Mazcuñan L’església de Santa Maria es dreça al veïnat de Camps, petit nucli habitat estès a la banda nord-occidental del terme Long 1041’24” — Lat 41°46’44” Per a anar-hi cal emprendre la carretera de Manresa a Calaf Poc després del quilòmetre 13 i just després d’haver travessat un pont, cal desviar-se, a mà dreta, per tal de seguir una pista, en molt bon estat, que mena al llogarret de Camps, presidit per l’església, davant el portal de la qual hi ha les làpides sepulcrals FJM-AMB…

Situació Torre de Sant Iscle d’Empordà Una vista de la torre J Bolòs Al poble de Sant Iscle d’Empordà, situat al cim d’un turó, hi ha diverses construccions defensives A la part sud-oest del planell superior del puig de Sant Iscle hi ha una torre de planta circular Aquesta torre era en relació amb la muralla del poble Mapa 296M781 Situació 31TEG045535 Seguint la carretera de Parlavà a Torroella de Montgrí, cal pujar al poble de Sant Iscle, a mà esquerra En entrar al poble, a mà dreta hi ha una torre de planta circular que és al mig d’una esplanada, isolada de totes les construccions modernes…