Resultats de la cerca

El 1772 entrà d’aprenent al taller de l’impressor Carles Saperas El 1788 ingressà en la confraria de llibreters barcelonins, i el 1816 tenia l’establiment al carrer de la Boqueria més tard ~1822 passà al de Bòria Imprimí obres de teatre populars en català, de Robrenyo, de Renart i Arús, etc Fou conegut especialment per les seves estampes i làmines litografiades Era també un relligador de qualitat Fou succeït pel seu nebot Ignasi Estivill i Coll

Nasqué el 1986 amb programes com ara "Viu Collserola en Bici" L’any següent, difongué el programa "La Bicicleta al carrer" Durant diversos anys organitzà les 24 hores amb bici per Barcelona, conjuntament amb la Federació Catalana de Ciclisme Posteriorment organitzà activitats vinculades al lleure, com La festa de la bici i el Joc de les Rodes 1990-2005, La bicicletada escolar 1993-2005, la Gimcana en bici per Barcelona i la Bicicletada pel Baix Llobregat

Cursà estudis a Llotja i es titulà el 1866 Soci fundador de l’Arqueològica de Barcelona És autor d' Apunts per una monografia de la catedral basílica de Barcelona 1879, reeditats el 1892 La seva obra arquitectònica més coneguda és el Collegi de Jesuïtes del carrer de Casp de Barcelona 1884 Fou comanador de l’orde d’Isabel la Catòlica i del Crist de Portugal Guanyà diploma honorífic a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1882

Començà publicant poesia amb A tu, del viatger estrany 1986 i El paisatge seductor 2001, i recollí la seva obra poètica a Les hores rehabilitades antologia 1986-2002 2002 Predomina, però, la seva obra de narració amb títols com Espècies en perill d’extinció 1998, la novella eròtica Escola d’estiu 1994 i El carrer dels Bonsais 2000, premi Benvingut Oliver, entre d’altres També és autor de l’àlbum La veu d’un poble 1990

Fou fundada cap al 1931 com a secció esportiva de l’empresa Auto-Electricitat La inauguració de la piscina de Montjuïc fou cabdal per a la fundació de l’agrupació que, al novembre del mateix any, traslladà la seu al bar Gran Sport del carrer d’Aribau S’oferia a altres clubs que volguessin practicar futbol, beisbol i atletisme Al principi dels anys trenta jugava partits de futbol amb equips locals i també participava en diferents activitats lúdiques

President del Reial Club Deportiu Espanyol 1918-19 Durant el seu mandat, el club acabà en segona posició en el Campionat de Catalunya També destacà com a futbolista internacional amb la selecció de l’Uruguai D’altra banda, el 1918 creà la secció d’atletisme del RCD Espanyol, i el 1919 organitzà el Campionat d’Espanya d’atletisme al camp del mateix club, al carrer de Muntaner Formà part del Consell Superior de la Federació Atlètica Catalana

Dibuix del claustre del convent de Montsió al segle XIX a l’emplaçament primitiu, al barri de Santa Anna de Barcelona ADB - LRigalt Al llarg de la història, la destrucció causada tant per l’acció de la natura com per la dels homes, ha posat en perill la pervivència de molts monuments Alguns s’han salvat, sovint parcialment, perquè han estat traslladats a un altre indret i això fa que encara perdurin, moltes vegades sense algunes de les característiques que els correspondrien però encara amb prou elements genuïns El creixement de la ciutat i del bé comú també intervenen en aquests processos de…

Detall de tamboret raconer de la Casa Calvet d’Antoni Gaudí cap al 1900-01, realitzat al taller Casas i Bardes Barcelona, Casa-Museu Gaudí RM La imatge comercial de l’empresa Casas i Bardés és reveladora de l’evolució seguida pel sector de les arts i els oficis de la fusta al llarg de l’època del Modernisme La propaganda apareix reproduïda a doble pàgina l’any 1907 a l’ Anuari de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya , dirigida fonamentalment als professionals del ram de la construcció A un costat veiem representada una allegoria de les arts de la fusta ars lignaria , una inscripció que…

Introducció Mapa de la localització de les troballes d’enterraments urbans i suburbans del romà tardà D Miquel i F Puig La localització d’enterraments d’època romana o del romà tardà en diferents zones del subsòl de la ciutat de Barcelona ha estat i és un fet usual i periòdic, fruit de la moderna recerca arqueològica i de troballes fortuïtes que s’han anat succeint al llarg de la història recent de la ciutat Diversos documents i publicacions antics ens donen notícia de la localització de tombes, més d’un cop d’adscripció cronològica difícil de precisar Recordem, per exemple, la identificació…