Resultats de la cerca
Es mostren 1328 resultats
sionisme
Història
Judaisme
Moviment creat a la segona meitat del segle XIX per rabins i pensadors jueus de l’Europa oriental, encaminat a reconstruir a Palestina una pàtria jueva que acollís els jueus de tot el món que ho volguessin.
De caràcter religiós i filantròpic al principi, anà prenent un aire més polític i nacionalista, d’acord amb les tendències emancipacionistes europees d’ençà del 1860 Els pogroms russos del 1881 provocaren l’arribada a Palestina de diversos grups de jueus —la primera alià “‘pujada’ a Sió”— que hi establiren les primeres colònies agrícoles Fou, però, per l’obra de Theodor Herzl i d’ençà del primer congrés sionista Basilea, 1897 que el moviment prengué caràcter polític foren creades l’Organització Sionista Mundial i dues grans institucions de recaptació de fons per a l’establiment…
Bàrcino

Els dos recintes de les muralles romanes
Ciutat antiga
Nom catalanitzat de Barcino, ciutat romana fundada al litoral nord-oriental de la península Ibèrica, nucli a partir del qual s’originà la ciutat actual de Barcelona.
El nom prové, segons les teories més acceptades, d’un Barkeno iber, del nom Barcino deriva Barcinona , nom també llatí posterior a l’època romana i que hom utilitzà sovint en documents oficials fins al final del segle XVI Els seus habitants foren anomenats barcinonenses i, algunes vegades, fauentini Fundada al segle I aC com una de les dotze colònies de la Tarraconense, adscrita a la tribu Galèria, rebé el títol de Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino i s’emplaçà entorn de l’actual mont Tàber, a l’actual barri gòtic de Barcelona Tenia la funció de defensar i exercir de centre del…
Bactriana
Història
Regió de l’Àsia central compresa entre el Hindūkush, l’Amudarja i la Margiana.
La Bactriana apareix a la història com a part de l’imperi aquemènida al s VII aC Aquesta província, juntament amb la Sogdiana, representava l’extrem nord-est de l’imperi persa, en contacte immediat amb les tribus escites nòmades i al peu de les collades que comuniquen l’estepa asiàtica amb la plana índia Els seus pobladors parlaven un dialecte irànic oriental en la versió més antiga del qual són composts els himnes més antics de l' Avesta , fet que coincideix amb la versió tradicional que en fa la regió bressol del profeta Zaratustra La conquesta de la Bactriana per Alexandre el Gran 330 aC…
Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana
Entitat privada, fundada el 1899, que es dedicà a organitzar l’ensenyament.
La creació fou deguda a l’entusiasme despertat per la fundació del Collegi Sant Jordi En fou el primer president Josep Fiter i Inglès Des del 1914, l’Associació prengué una marxa ascendent, i l’any 1933 assolí la xifra de 7 813 socis, fet que permeté d’emprendre activitats molt complexes subvenció econòmica a les escoles que s’anaven creant, i beques als infants organització de colònies escolars creació de la Festa d’Infants i de Flors que tenia lloc al Parc Güell creació de concursos escolars de llengua catalana, de geografia de Catalunya i d’història de Catalunya en diferents…
guerra de Successió d’Àustria
Història
Conflicte bèl·lic europeu que esclatà a la mort sense descendència masculina de l’emperador Carles VI d’Àustria (octubre del 1740).
Fou motivat pel secular antagonisme austrofrancès, per les ambicions territorials de Prússia i per la rivalitat mercantil i colonial entre la Gran Bretanya, d’una banda, i França i Espanya, de l’altra Malgrat llur acceptació de la Pragmàtica Sanció , les potències europees refusaren de reconèixer Maria Teresa per tal d’emparar-se de territoris austríacs El conflicte s’inicià amb la conquesta de Silèsia per part de Frederic II de Prússia desembre del 1740 — abril del 1741 Tot seguit França, Espanya, Baviera i Saxònia s’uniren al vencedor en la lliga de Nymphenburg Maria Teresa, no obstant el…
guerra dels Set Anys
Història
Conflicte bèl·lic que enfrontà la Gran Bretanya i Prússia a França, Àustria i llurs aliats, des del 1756 fins al 1763.
Fou provocada per la rivalitat colonial entre la Gran Bretanya i França i per l’intent per part d’Àustria de recuperar Silèsia, ocupada per Prússia Com a resposta a conflictes entre colons britànics i francesos a la vall d’Ohio, la Gran Bretanya s’apoderà per sorpresa de 300 vaixells francesos 1755 i signà amb Prússia el tractat de Westminster 1756 França reaccionà aliant-se amb Àustria tractat de Versalles del 1756 S'invertí així el sistema d’aliances que havia funcionat a la guerra de Successió d’Àustria Les tropes prussianes de Frederic II ocuparen Saxònia 1756, però l’aliança de Saxònia,…
Es Freus
Gavines corses Larus audouinii a una de les illes d’Es Freus, on nien irregularment i en menor nombre que els gavians argentats L cachinnans Jesús R Jurado Es Freus 27, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Entre les illes d’Eivissa i Formentera es troba un conjunt molt notable d’illots de mida molt diferent, separats per canals d’aigua de corrents vius, fons baixos i de navegació arriscada Es coneix aquesta contrada amb el nom d’Es Freus, un mot mariner important Els illots d’Es Freus són formats per calcarenites quaternàries i dipòsits dunars consolidats sobre un sòcol…
Sa Marina de Llucmajor
Costa rocosa, vora S’Estalella La Marina de Llucmajor forma part de la plataforma calcària del sud de Mallorca, retallada al litoral per penya-segats d’importància variable Yves Hennechart Sa Marina de Llucmajor 29, entre els principals espais naturals de Mallorca Les contrades situades entre les viles mallorquines i la mar, àrides i poc poblades, es denominen tradicionalment «marines» La més extensa és la de Llucmajor, un altiplà calcari, de sòls argilosos en gran part recoberts de crostes holocèniques, d’un gran interès ecològic, botànic i zoològic La vegetació potencial d’aquestes àrees és…
Verdum
El verdum Carduelis chloris és un ocelló de bec robust que arriba a atènyer quasi 15 cm, tot ell de color verdós, amb unes taques d’un groc lluminós a les ales L’exemplar de la fotografia, obtinguda a Llucmajor Mallorca, mostra clarament aquest caràcter Yves Hennechart Fringíllid present tot l’any arreu dels Països Catalans Cap al final d’octubre ens arriben migradors extrapirinencs, més nombrosos com més fred faci als seus llocs d’origen Malgrat aquesta immigració, el nombre de verdums a casa nostra no augmenta d’una forma gaire ostensible, i és, com la resta de l’any, una espècie corrent…
Gralla de bec groc
Àrea de nidificació de la gralla de bec groc Pyrrhocorax graculus als Països Catalans Maber, original dels autors Es tracta bàsicament d’una espècie sedentària als Pirineus i en algunes serralades pirinenques de l’interior, encara que en el decurs d’hiverns molt freds pot traslladar-se cap als Prepirineus, on sovint conflueix amb la gralla de bec vermell P pyrrhocorax Els nuclis de cria més meridionals es troben als límits del Pallars Jussà amb la Noguera i també al Solsonès i al Berguedà Excepcionalment, se n’ha vist més cap al S i l’E del Principat, abastant comarques litorals com ara l…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina