Resultats de la cerca
Es mostren 4554 resultats
pavelló

Pavelló de saxòfon
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Eixamplament de l’extrem inferior del tub d’alguns aeròfons, que incrementa radicalment el diàmetre interior en un recorregut lineal de pocs centímetres.
Aquesta obertura del tub acústic pot presentar diferents formes, segons la variació del diàmetre interior d’aquest extrem del tub Les més freqüents són les que segueixen perfils lineals clarinets i les que s’obren sobtadament, seguint una corba exponencial, com passa en molts instruments de broquet trompeta, trombó D’altres s’obren al principi i s’estrenyen cap al final corn anglès La forma del pavelló influeix directament en l’espectre harmònic, és a dir, en el timbre i en la potència de so de l’instrument Això explica que instruments com les xeremies -tibles i tenores- hagin competit, des…
picacanyes

Picacanya
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc entre dues parts simètriques Consta d’un tros de canya ampla, amb dos nusos, l’un a la part superior i l’altre al terç inferior aquesta part inferior és la que serveix de mànec La canya presenta un tall longitudinal des de la part superior fins al nus inferior sense sobrepassar-lo, sovint amb una petita obertura en una de les meitats per tal d’afavorir la ressonància El so es produeix en picar rítmicament amb una mà la part inferior del mànec o bé colpejant la part superior directament sobre la mà De construcció domèstica,…
Gossos

Integrants del grup Gossos
© Gossos
Música
Grup de folk-rock català format el 1993 a Manresa i integrat per Natxo Tarrés, Juanjo Muñoz, Oriol Farré i Roger Farré.
A partir del seu primer disc homònim, publicat el 1994, esdevingué un fenomen social i es consolidà com a seguidor català de figures del folk-rock com Neil Young, de qui heretà el gust per la instrumentació acústica i per les polifonies vocals Des d’aleshores ha refermat el seu lideratge en el panorama del rock català amb els àlbums En privat 1996, Metamorfosi 1998, que el 2008 rebé el premi Disc d’Or per haver superat els 40 000 exemplars venuts, Directament 1999, Cares 2001, El jardí del temps 2003, 8 2005, Oxigen 2007, Dia 1 2010 i Batecs 2013 Ha publicat també De viaje 2000…
ayllu
Etnologia
Història
Unitat social i geogràfica característica de la regió andina (Perú i Bolívia), els membres de la qual formaven una comunitat políticament definida.
Fou la forma política inferior a l’estat dels aimara i dels quítxues des dels temps anteriors a l’imperi dels inques L' ayllu posseïa en comú les terres de conreu, pastures, aigües, boscs, etc, immediats al poblat que li corresponia Les seves propietats es mantingueren en general sota la dominació castellana en la mesura que no en foren desposseïts després de la independència, persisteixen fins al present Practicaven l’endogàmia local, bé que no necessàriament el matrimoni entre consanguinis El cap de cada ayllu era elegit per una reunió de caps de família d’entre els vells de cada localitat…
bec

Bec Bunsen utilitzat als laboratoris per tal d’assolir altes temperatures; regulant de manera convenient l’entrada d’aire, la part de la flama que emet llum blava (zona reductora) pot arribar als 300º C mentre la que la part incolora (zona d’oxidació) arriba als 1500º C
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça metàl·lica, generalment tubular, sola o formant part d’un aparell més complex, per l’extrem de la qual surt una flama que és emprada per a il·luminar o escalfar.
Els becs més emprats en treballs de laboratori tenen una entrada d’aire regulable bec Bunsen i bec Meker, on la regulació és aconseguida mitjançant una anella giratòria bec Teclú , on la regulació és obtinguda per mitjà d’un disc desplaçable al llarg de l’eix del bec que permet d’obtenir una flama oxidant o reductora Els becs emprats per a illuminar bec d’incandescència sónproveïts d’una camisa, generalment de cotó impregnat d’una mescla d’òxids de tori i de ceri, al si de la qual és cremat el combustible gasós Com a part del bufador , el bec és la peça, unida directament al…
campetx
Botànica
Petit arbre espinós, de la família de les cesalpiniàcies, de fulles paripinnades i flors grogues agrupades en raïms.
Els troncs, sovint formant feix, rugosos, tenen el duramen vermell brunenc a causa de la substància colorant que contenen, l’hematoxilina Originari de Mèxic Campeche, és conreat a les Antilles, a les Índies orientals i al nord d’Amèrica del Sud La fusta dita palo de Campeche , molt dura, negrosa, té aplicació en ebenisteria, en la confecció de parquets, etc, i havia també estat utilitzada directament com a tint el seu comerç amb Europa fou molt important, especialment al s XVIII hom en troba sovint com a càrrega dels vaixells catalans de la carrera d’Amèrica L' extret de campetx…
carilló

El carilló de Bruges
Frank Van Hevel (CC BY-NC-ND 2.0)
Música
Instrument, idiòfon de percussió directa constituït per un joc de campanes, originàriament quatre, afinades i disposades de manera que puguin formar una melodia o un conjunt harmònic.
Segons el tipus, hom el fa sonar directament, colpint les campanes amb martell a les mans, o bé per mitjà d’un teclat i a vegades també d’uns pedals amb transmissió mecànica o elèctrica als martells o als batalls, o bé, encara, automàticament, sigui utilitzant el mecanisme d’un cilindre giratori, dit tambor , amb puntes que fan moure uns filferros i que poden ésser canviades de forat segons la peça musical escollida, sigui emprant un sistema electromagnètic Probablement d’origen xinès, el carilló es difongué i evolucionà a Europa sobretot als Països Baixos des de l’edat mitjana,…
Cosmè Tura
Pintura
Pintor italià, cap de l’escola de Ferrara, on treballà al servei dels ducs d’Este.
La seva producció mostra influències molt diverses la força plàstica de Donatello i Mantegna —l’obra dels quals conegué directament en una estada a Pàdua—, la claredat i el to monumental de Piero della Francesca i el cromatisme dels flamencs Autor d’obres com ara Primavera 1460-63, National Gallery, Londres, Anunciació 1469, Museo del Duomo, Ferrara, el políptic Roverella 1474, al Musée du Louvre, París, i en altres museus i Sant Antoni de Pàdua 1484, Galleria Estense, Mòdena, el seu estil rarament original es caracteritzà per un dibuix incisiu, per una tensió dramàtica en les…
Casa de Ganaderos de Zaragoza
Història
Associació de pastors saragossans establerta a Saragossa ja des del s XII com a conseqüència de l’increment pres per la ramaderia arran de la conquesta i la repoblació de la vall de l’Ebre.
El 1129 Alfons I concedí ja als ramaders saragossans facultat de pasturar lliurement per tots els camps i totes les deveses del regne El 1218 Jaume I de Catalunya-Aragó els concedí l’important privilegi d’administrar directament justícia Es constituí confraria de Simó i Judes el 1229 Els privilegis de la confraria anaren en augment i foren sovint motiu de litigi amb la ciutat de Saragossa el 1459, finalment, arribaren a un acord També la tendència de les corts, durant el s XVII 1626-46, fou de limitar-ne les prerrogatives Abans de la guerra contra Napoleó, la Casa de Ganaderos…
discant
Música
Forma de polifonia apareguda a la fi del segle XI.
En principi, oposat al moviment parallel de l' organum , recolza en l’ús rigorós del moviment contrari Originàriament, el discant era a dues veus la segona melodia era situada, nota contra nota, damunt el cant pla cantus planus , que, en passar al baix, prengué el nom de tenor o cantus firmus La melodia no tenia notació, sinó que era improvisada directament pel xantre Més tard, a la melodia donada foren afegides dues o tres melodies més triplum, quadruplum i calgué donar notació a aquestes composicions per tal d’evitar confusions Les teories més antigues del discant Regulae…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina