Resultats de la cerca
Es mostren 2674 resultats
Castell de Castellet (Castellterçol)
Art romànic
Es trobava a l’extrem E del municipi, en un indret envoltat per la riera de Granera o de Sant Joan, proper a l’antiga parròquia rural de Sant Llogari, dita per això Sant Llogari de Castellet És probable que ocupés el mateix indret del mas Sala de Sant Llogari, veí de l’església, i algú ha pretès veure restes del castell en els murs amb volta de la part baixa del sector meridional del mas, bé que això és difícil de comprovar El terme i el castell de Castelleto són documentats des del 949, quan Guadamir, fill de Sala, fundador de Sant Benet de Bages, féu compres al seu terme Entre…
Castell de Coscó (Oliola)
Art romànic
L’antic terme de Coscó, que ara forma part del municipi d’Oliola, s’estén pel vessant meridional de la serra de Montclar, mirant la vall del Sió La primera menció documental d’un kastrum Choscolio data de l’any 1054, quan un grup de sis persones, que es deien hereus del castell, litigaven amb els seus veïns del castell de Cabanabona els límits de la seva demarcació L’any 1077, tres canonges que representaven el capítol de Santa Maria d’Urgell discutien amb Ponç Duran i els seus consanguinis la possessió dels castells anomenats Coscoll superior i Coscoll inferior El domini eminent restà per a…
Luis Fermín de Carvajal y Vargas
Història
Militar
Militar, comte de La Unión, capità general de Catalunya (1794).
En esclatar la Guerra Gran era governador del castell de Figueres 1793 Mort el general Ricardos, el succeí en la capitania general i es posà al capdavant de les forces del Rosselló 1794 Derrotat al Voló Vallespir el 30 d’abril per l’exèrcit francès de Dugommier, provà de crear una línia defensiva davant el castell de Figueres la manca d’homes i l’efectivitat demostrada pels sometents cridats ocasionalment en poblacions de la frontera el decidiren a ressuscitar maig del 1794 el sometent general de Catalunya, que havia estat abolit per Felip V de Castella amb la Nova Planta Aquest sometent,…
Maria Teresa I d’Àustria
Història
Arxiduquessa d’Àustria, reina d’Hongria i de Bohèmia (1740-80) i emperadriu romanogermànica.
Filla de l’emperador Carles VI, aquest féu conèixer la pragmàtica del 1713, que assegurava els dominis patrimonials dels Àustria a Maria Teresa, avantposant-la a les filles del seu germà gran Josep I, però quan morí 1740, Frederic II de Prússia envaí Silèsia 1740-41 i l’elector de Baviera es proclamà emperador, amb el nom de Carles VII 1742 Amb l’ajuda d’Anglaterra i Hongria, Maria Teresa féu coronar emperador 1745, amb el nom de Francesc I, el duc Francesc III de Lorena, amb el qual s’havia casat el 1736 Per la pau d’Aquisgrà, que posà fi a la guerra de Successió austríaca 1740-48, fou…
festa de Sant Dionís
Història
Commemoració anual, a la ciutat de València, el 9 d’octubre, de l’entrada de Jaume I després de la conquesta de la ciutat (1238).
Instituïda el 1338, assolí una gran solemnitat s XV i XVI consistia essencialment en una processó al monestir de Sant Vicent de la Roqueta, on hom conservava l’estendard de la conquesta, deixat allí per Jaume I des del s XVII fou dut en la processó Hom afegí als actes un sermó allusiu a la conquesta, sempre en català, i fogueres i lluminàries amb piuletes i tronadors des del Miquelet La commemoració, suprimida oficialment amb la Nova Planta 1707, ha perviscut en la tradició popular els confiters venen piuletes i tronadors de sucre i massapà que simulen la forma dels usats abans com a coets és…
Sant Pere del Bosc o la Mare de Déu de Gràcia (Lloret de Mar)
Art romànic
A l’extrem ponentí del terme, prop del límit amb Blanes, hi ha la finca coneguda com el Comtat de Garuco, amb la moderna església o santuari de la Mare de Déu de Gràcia i altres edificacions, entre les quals un asil de vells aixecat el 1922 El seu promotor fou Nicolau Font i Magi, un lloretenc enriquit a Amèrica L’església de la Mare de Déu de Gràcia, aixecada el 1767 i ampliada i renovada al segle passat, ocupa el solar d’una antiga església dita inicialment Sant Pere Salou o Sant Pere del Bosc Les notícies històriques són molt imprecises sembla que fou un petit monestir de…
Sant Andreu de Roses
Art romànic
Església desapareguda que estigué situada en les immediacions del monestir de Santa Maria de Roses i que fou la parròquia forana o al servei de la població de l’entorn d’aquest monestir En una donació de l’any 1105 es desprèn que el culte a sant Andreu es trobava aleshores dins l’església monàstica de Santa Maria, però, tanmateix, en un testament de l’any 1107 es distingeix entre Santa Maria i Sant Andreu com si fossin temples diferenciats si no es troben noves dades documentals, el dubte no es pot esclarir Al segle XIV és ben atestada l’existència de l’església de Sant Andreu, dita…
Santa Maria de Rialb
Art romànic
L’església parroquial de Rialb degué anar vinculada a les vicissituds històriques de la vila i el castell de Rialb, documentat des del 1065, però no en tenim referències directes fins a la relació d’esglésies parroquials del deganat de Montenartró, visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona els anys 1314-15 En la visita pastoral del 1575, l’església de Santa Maria de Rialb, de l’oficialat de Sort, pertanyia a l’orde de Sant Joan de Jerusalem, circumstància que ja es produïa l’any 1519, en el moment de redactar-se l’ Spill del vescomtat de Castellbò, on es fa constar que Santa Maria…
La casa de Cabrera de Mar
Art romànic
Antiga casa senyorial o domus fortificada, dita inicialment casa d’Agell, després casa de Cabrera i finalment casa del Terme Surt documentada al segle XIV, quan els hereus o executors testamentaris de Bernat de Sant Vicenç, senyor del castell de Sant Vicenç o de Burriac, la van vendre a particulars el 1387 Pel fet que en els documents consta que abans es deia casa d’Agell, sembla que es pot identificar amb la villa rural d’Agell, documentada des del 990 Durant el segle XV i l’inici del XVI són senyors de la casa de Cabrera Arnau de Fontanals, militar i cirurgià del rei, Pere Joan…
Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

Museu Nacional Arqueològic de Tarragona Vista del Museu Arqueològic
Crèdits: Enfo
Museu
Museu constituït a Tarragona per l’estat el 1874, reunint col·leccions de la Societat Econòmica d’Amics del País, la Comissió Provincial de Monuments i altres, on han anat ingressant troballes fetes a Tarragona i en algunes comarques veïnes.
És la collecció més important dels Països Catalans d’art, d’arqueologia i d’epigrafia romanes Fou installat el 1960 en un edifici nou adossat a la construcció romana dita popularment Castell de Pilat L’any 1982 passà a dependre del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya A més del Museu Arqueològic, el MNAT gestiona el Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, la Villa romana dels Munts Altafulla i la Villa romana de Centcelles Constantí i integra també en el seu organigrama els monuments de l’Arc de Berà i la Torre dels Escipions −situats a la Via Augusta−, així com el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina