Resultats de la cerca
Es mostren 950 resultats
Andreu Caimari i Noguera
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor i eclesiàstic.
Ordenat sacerdot 1917, doctorat en teologia i catedràtic del seminari de Mallorca, l’any 1934 fou nomenat canonge de la seu i, el 1948, canonge arxiprestal, canceller i secretari de cambra i de govern del bisbe Josep Miralles Secundà inicialment el catalanisme catòlic d’un sector del clergat mallorquí i el 1920 predicà en català el Sermó de la Conquesta de Mallorca , abans d’Antoni Maria Alcover Amb Joan Rotger fou fundador de la revista Studia 1929 Participà en certàmens literaris Influït per Costa i Llobera, en poesia destaquen In hoc signo vinces 1913, L’incendi de Ca-Na Vaquera i L’…
,
Eurípides

Bust d’Eurípides
Tnarik Innael (CC BY-SA 2.0)
Teatre
Dramaturg grec.
Bon coneixedor de la filosofia dels sofistes, de l’epopeia, d’Hesíode, de Soló i de Teognis, el 455 aC estrenà Pelíades Escriví unes noranta obres i obtingué quatre premis, el primer dels quals el 441 aC El 408 aC anà a Tessàlia i a Macedònia Incomprès en vida, les seves obres tingueren contínues reposicions després de mort, la qual cosa féu que se'n conservessin dinou Misantrop, intentà de despertar el terror i la pietat en el públic El pròleg de les seves obres sol ser una exposició de l’assumpte que hi tracta en el desenllaç usà el recurs del deus ex machina És el dramaturg de les…
Gotthold Ephraim Lessing

Gotthold Ephraim Lessing
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Teatre
Erudit, escriptor i dramaturg alemany.
Fill d’un pastor protestant, estudià a la Universitat de Leipzig 1746-48, on sorgí el seu interès pel teatre, i obtingué 1752 el títol de magister en arts a Wittenberg Installat a Berlín, on havia fet coneixença amb Voltaire, es dedicà a la tasca de publicista i autor teatral i residí a la ciutat, fora dels períodes que passà a Leipzig 1755-58 i Breslau 1760-65, com a secretari del comandant del lloc Cridat a Hamburg com a dramaturg del nou teatre nacional, hi publicà la important aportació crítica Hamburgische Dramaturgie Dramatúrgia d’Hamburg , 1767-69 Bibliotecari, des del 1770, a…
Josep Garcia i Robles
Música
Compositor i pianista català.
Inicià els estudis musicals amb F Vidal a Reus, on residí durant la seva infantesa, i més tard els continuà amb A Nogués a Barcelona També estudià dibuix i pintura a Llotja durant quatre anys, passats els quals exercí bastant temps com a professor de dibuix a l’escola Valldèmia de Mataró Fou allí on començà a compondre les seves obres, algunes de les quals eren interpretades en les festes estudiantils Uns quants anys més tard s’establí definitivament a Barcelona, on fou professor de piano de diferents escoles i impartí classes particulars a membres de famílies de la burgesia barcelonina, com…
Xavier Torra i Sala
Música
Tenor i contratenor.
Format a l’Escolania de Montserrat sota el mestratge d’Ireneu Segarra 1940-44, amplià els estudis de cant amb J Albareda i JF Puig Rebé classes magistrals de P Schilhawsky, L Egger i C Badia, i s’inicià en la interpretació de la música antiga a Bruges amb Safford Cape Formà part del grup Ars Musicae de Barcelona sota la direcció de JM Lamaña i E Gispert, i fou membre fundador del Quartet Polifònic de Barcelona 1964, la Companyia d’òpera de cambra de Barcelona i el grup Dulcis Harmonia 1977 Entre el 1962 i el 1972 collaborà en els Cicles de Teatre Medieval de la sala del Tinell de Barcelona,…
Terra baixa
Cinematografia
Pel·lícula del 1907; ficció de 20 min., dirigida per Fructuós Gelabert i Badiella.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films Barcelona Empresa Diorama ARGUMENT El drama homònim 1895 d’Àngel Guimerà GUIÓ I FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Joan Morales INTERPRETACIÓ Enric Giménez Manelic, Enric Guitart Sebastià, Maria Llorente Marta, Emília Baró Núria, Emília Matas, Miquel Sirvent ESTRENA Madrid, 31101916 Sinopsi En Sebastià, un propietari rural que té dificultats econòmiques, fa casar la noia que té recollida a casa seva i amb qui manté relacions, amb el pastor Manelic, per poder maridar-se, al seu torn, amb una rica pubilla i…
,
Antonio Sau Olite
Cinematografia
Director i doblador.
Vida Resident a Barcelona des de jove, fou doblador als estudis Trilla-La Riva i Voz de España, a més de periodista en revistes especialitzades Escriví La marcha del hambre , guió que fou elegit per la productora anarcosindicalista SIE Films per encetar el seu projecte de rodar films de ficció compromesos socialment L’esmentat guió es convertí en Aurora de esperanza 1936-37, que dirigí ell mateix la cinta no agradà gens els sectors més extremistes del sindicat, fet que retardà la seva estrena fins el 1938 i només a les tres ciutats més importants de la zona republicana, just quan el director…
Maria Alba
Cinematografia
Actriu.
Vida El 1926 guanyà el concurs de fotogènia Concurso Fox de Bellezas Españolas convocat per la Fox Film Corporation, El Día Gráfico i Arte y Cinematografía , gràcies al qual viatjà a Hollywood, on debutà el 1927 com a secundària als estudis Fox en els films Pel seus ulls negres Eugene Forde Una núvia a cada port A Girl in Every Port , 1928, Howard Hawks o Herois de l’infern Hell’s Heroes , 1929, William Wyler Adoptà el nom artístic de María Alba i protagonitzà les versions espanyoles corresponents de films nord-americans Intervingué en Charros, gauchos y manolas 1930, revista musical…
Jaume Borràs i Oriol
Cinematografia
Actor.
Vida Germà de l’actor Enric Borràs, també feu papers de galant, però fou menys famós, i excellí en obres del teatre clàssic català i com a director escènic Encarnà el Tomàs de Terra baixa d’Àngel Guimerà 1897, estrenà a Barcelona la peça d’Ignasi Iglésias, Fructidor 1905, triomfà en el monòleg En Pep botella de Guimerà 1906 i en la composició principal d’ El cardenal de C M Parker Dirigí la companyia de l’efímer Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans, amb la qual estrenà el 1912 l’única obra de teatre de Joan Maragall, Nausica 1908-10, al costat d’Emília Baró Participà activament en la represa…
Francesc Palanca i Roca
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
Vida i obra Installada la seva família a València 1838, formà part de companyies teatrals ambulants i fou caixista d’impremta i bidell de la Universitat Era germà de Francesc Palanca i Hueso És un dels autors teatrals més importants i populars del seu temps, i, malgrat la seva escassa formació intellectual, mostrà una certa ambició en els temes i els recursos formals de les seves obres, sovint reeditades, majoritàriament sainets i sarsueles costumistes, entre d’altres, Llàgrimes d’una femella , La millor raó, el trabuc i Un casament en Picanya , 1859, i la seva segona part, Sospirs i…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina