Resultats de la cerca

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, treballà a la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida 1970-78 Afiliat al PSC-PSOE, n’és el primer secretari de l’Agrupació Local des del 1978 L’any 1979 fou elegit alcalde de Lleida, càrrec que renovà fins el 1987 i en el qual fou reelegit el 1989 En els mateixos períodes ha estat president del consell directiu de la Fira de Lleida i de Mercolleida És membre de la comissió executiva de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies FEMP i de la delegació espanyola de la Conferència de Poders Locals i Regionals del Consell d’…

Exercí a Ponts Noguera 1953-58, Tarragona 1958-70 i Barcelona des del 1970 Entre el 1975 i el 1980 fou degà del Collegi de Notaris de Catalunya Des del 1981 fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, de la qual fou secretari, i de l’Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres 1983, i pertangué a la Comissió Jurídica Assesora de la Generalitat de Catalunya President del Consell Social de la Universitat de Barcelona en 1986-1999, formà part de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, institució en la qual ingressà com a membre numerari el 1988 Publicà…

Llicenciat en dret i econòmiques, l’any 1974 ingressà al Partido Socialista Obrero Español  PSOE i a la UGT Diputat des del 1977, el 1979 fou nomenat secretari de política sindical de l’executiva del PSOE Fou ministre de Treball i Seguretat Social 1982-86 i d’Administracions Públiques 1986-91 i president del grup socialista al Congrés El juny del 1997 substituí Felipe González  com a secretari general del partit, però dimití del càrrec arran de la seva derrota en les eleccions generals del 2000, on es presentà com a cap de llista, i l’obtenció de majoria absoluta pel Partit Popular L’any 2004…

Tot i que cursà dret i econòmiques, en acabar els estudis es dedicà al periodisme Després d’un breu pas per la British Broadcasting Corporation 1966, treballà per a l’agència Reuters  a Londres, a les Nacions Unides Nova York i a Buenos Aires fins el 1971, que es traslladà a Mèxic i fou articulista freelance per a The Times , The Financial Times i The Economist  Del 1977 al 2007 fou corresponsal del The New York Times a l’Amèrica Llatina  El 1985 publicà l’assaig sobre les relacions entre Mèxic i els EUA, Distant Neighbours , que esdevingué un clàssic sobre el Mèxic modern El 1989 es…

Fet de fusta, més llarg que ample, de secció transversal circular o oval i més gran al ventre que a les testes, que és format per dogues encorbades a la superfície lateral i per dogues de fons a les bases, unides per 6 o 8 cèrcols de fusta o més generalment d’acer Per a l’envelliment de begudes alcohòliques hom empra exclusivament botes de roure de dogues primes, i per al transport botes més resistents, també de roure o, especialment, de castanyer, més econòmiques D’una manera general, i segons la capacitat i les característiques, les botes són anomenades barril botall, barral, barraló,…

Governador de Gibraltar i capità general de Guipúscoa, el 1697 fou nomenat lloctinent general de Catalunya, nomenament que restà sense efecte, a causa de la greu annexió francesa de Catalunya i de la posterior negativa, per part de la generalitat i del consell barceloní, de reconèixer-lo Sembla que, a causa de dificultats econòmiques i del seu ressentiment per la indiferència envers ell del govern de Felip V de Castella, es passà, el 1702, al servei de Carles d’Àustria, i li foren confiscats els béns El 1706 entrà triomfalment a València, amb Carles III, el qual el designà per formar part,…

Seguint la seva vocació eclesiàstica, ingressà al seminari d’Orel Des de molt jove mostrà unes grans aptituds musicals que el portaren a dirigir el cor del seminari quan tan sols tenia catorze anys El 1884 marxà a Moscou per estudiar música a l’Escola de la Societat Filharmònica, on aconseguí una beca com a fagotista Passà grans penúries econòmiques fins que el 1892 fou nomenat director del Teatre Malïy gràcies a la recomanació de PI Čajkovskij El 1893 aconseguí el càrrec de director assistent del Teatre Italià de Moscou Quan semblava que la sort li somreia, els problemes de…

Membre d’una família d’editors i músics, el seu pare era violinista a més d’editor Començà a treballar amb el seu progenitor a l’empresa familiar el 1799, i s’independitzà el 1804 El 1806 s’associà amb A Choron i el nom de l’empresa canvià pel de Leduc et Compagnie A partir del 1812, però, tornà a usar només el seu nom, Auguste Leduc Fou un innovador en la tècnica de reproducció musical, i el 1812 començà a imprimir amb el sistema litogràfic, sistema que més tard abandonà Quan morí, la seva segona muller, Augustine-Julie Bernier, seguí el negoci fins el 1847 com a Mme Veuve Leduc La vídua…

S’establí a Viena al final de la dècada del 1770, i a la dècada de 1780-90 tocà el violí a l’orquestra del Theater in der Leopoldstadt poc després d’obrir-se, el 1781 L’èxit com a compositor de música escènica, especialment de singspiele li arribà cap al 1790, sobretot amb l’obra Das Donauweibchen 'La donzella del Danubi', 1798 Durant uns quants anys gaudí d’una gran popularitat, però el 1818, a causa de canvis en la direcció, perdé la feina a l’orquestra del Theater in der Leopoldstadt i no hi fou readmès fins el 1821, aquesta vegada com a segon violinista Sobrevisqué a la seva època de fama…

Fou compilat per Pere Vidal i Josep Calmette i editat a Perpinyà l’any 1906 Com manifesten els mateixos autors en la introducció « Une Bibliographie roussillonnaise doit être à la fois un tableau de la littérature scientifique, géographique, historique, archéologique et économique de notre province, et un instrument de travail » Amb aquest objectiu els autors presenten les 2 856 referències de llibres o articles, classificades en nou seccions cadascuna de les quals té les corresponents subdivisions i un suplement bibliografia general, bibliografia i periòdics, ciències naturals, geografia,…