Resultats de la cerca
Es mostren 2315 resultats
Joan Verdalet
Música
Fou mestre de la capella de la seu de Girona És autor de motets, com el Tota pulchra , a 5 veus, de salms, com Cantate Domino , a 8 veus, de lamentacions, com De lamentatione Jeremiae prophetae , a 4 veus, i del responsori In festo Nativitatis Domini , representació dramàtica per a Nadal, per a solo, 3, 4 i 7 veus, sobre text llatí i català
Sebastián de Covarrubias y Horozco
Gramàtica
Gramàtic.
Capellà reial i conseller de Sant Ofici, versat en història antiga, llatí, grec i hebreu El seu Tesoro de la lengua castellana o española 1611, primer diccionari etimològic de la llengua castellana, estudia l’etimologia de les paraules enregistrades i inclou dites populars, referències a coses i persones de l’època, dades erudites i llegendes Martí de Riquer en publicà una edició el 1943
Josep Comerma i Vilanova
Historiografia
Literatura
Historiador de la literatura.
Sacerdot, es graduà en teologia a Tarragona i ensenyà llatí, retòrica i literatura a Girona Des del 1927 fou rector de Canet de Mar És autor d’una Història de la literatura catalana 1923, un dels primers manuals sobre el tema, que ha estat insubstituïble durant molts anys, i de la Novena, història i cançoner de Ntra Sra de la Misericòrdia de Canet de Mar 1933
Pandolfo Collenuccio
Filosofia
Història del dret
Polític, jurista i humanista italià.
Serví Joan Sforza, senyor de Pesaro, Llorenç el Magnífic, Hèrcules d’Este i Cèsar Borja A la caiguda d’aquest 1503, Sforza recuperà Pesaro i féu donar mort a Collenuccio Escriví un Compendio della storia del Regno di Napoli 1539 fins al regnat de Ferran I de Nàpols, poesies en llatí i en italià, diàlegs, etc, i traduí a l’italià l' Amphitryon de Plaute
Lluís Coll
Història
Lul·lista franciscà.
Ocupà càrrecs importants dins el seu orde i es distingí com a predicador Escriví poesies de caràcter festiu Fou un gran coneixedor de la Sagrada Escriptura i posseí una bona cultura musical Li fou encarregada la traducció al llatí de diverses obres catalanes de Ramon Llull, entre les quals el Llibre de contemplació , a fi d’enviar-les a Roma perquè en comprovessin l’ortodòxia
Joan Baptista Guim
Història del dret
Doctor en dret.
Fou catedràtic de llatí, humanitats i dret a la Universitat de Cervera, i secretari d’aquesta Universitat del 1832 al 1836, que fou destituït per les seves idees carlines El 1840 passà a residir a França Hi publicà diversos diccionaris de traducció del francès al castellà, El español enseñado por la práctica , un compendi de geografia, etc Dirigí també l’obra Memoria de los virreyes del Perú
sororitat
Sociologia
Lligam estret entre dones basat en el compartiment d’experiències, interessos, preocupacions, etc.
El terme, derivat del llatí sŏror , ōris ‘germana’, evoca les congregacions religioses femenines Com a qualitat abstracta, és emprat actualment per certs corrents de la sociologia feminista amb la intenció de subratllar la solidaritat, els interessos i els sentiments compartits entre les dones En el món anglosaxó, les sororitats sororities designen les societats de noies en institucions acadèmiques, que tenen l’equivalent masculí en les fraternitats fraternities
León Carnicer Rochel
Literatura catalana
Periodista, comediògraf i traductor en llengua castellana.
Catedràtic de llatí a l’Institut Balear Collaborà a “Revista Balear”, “Museo Balear”, als almanacs del “Diario de Palma” i “El Isleño”, i a diversos periòdics integristes i carlins Escriví la peça còmica Bromas sin malicia 1874 Fou un hàbil epigramista i traductor al castellà de poetes mallorquins i italians Publicà Acento prosódico de la lengua catalana 1891, allegat contra la unitat de la llengua
Rafael Bosquets
Literatura catalana
Prosista religiós.
Doctor en teologia, beneficiat de la catedral de Mallorca, predicador i mestre de llatí de l’escolania del Santuari del Lluc, publicà un Llibre de la invenció i miracles de la prodigiosa figura de Nostra Senyora de Lluc a Palma 1684, que fou reeditat als s XVIII i XIX en castellà L’obra és plena d’episodis miraculosos narrats amb minuciositat i gust pels aspectes truculents
Girolamo Fracastoro
Literatura italiana
Filosofia
Metge i humanista italià.
Estudià a Pàdua, fou metge a Verona, i Pau III el nomenà metge del concili de Trento És autor del poema llatí Syphilis sive de morbo gallico 1530, on descriu la sífilis venèria i li dona nom També escriví, entre altres obres, De contagione et contagiosis morbis 1540, on explica els mecanismes del contagi per mitjà de gèrmens vius, i De sympathia et antipathia rerum 1545
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina